Multilingüisme a Luxemburg
El multilingüisme és una part de la vida quotidiana de la població de Luxemburg.
Llengües oficials[modifica]
L'ús de les llengües per a fins legals i administratius està regulat per una llei promulgada el 1984, que inclou les següents disposicions:[1]
| « | Article 1: La llengua nacional del luxemburguesos és el luxemburguès. Article 2: Les lleis són en francès. |
» |
En molts altres països multilingües, com Bèlgica, Suïssa o el Canadà, la distribució de les llengües és geogràfica, però a Luxemburg és funcional, és a dir, l'elecció de la llengua depèn de la situació.
Educació[modifica]
A l'escola, a tots els estudiants se'ls ensenya els tres idiomes oficials, encara que depèn de l'edat i l'assignatura. A l'escola primària, el curs és en alemany i sovint les explicacions són en luxemburguès. A la secundària, en general, fins que al novè curs cada assignatura està en alemany, amb excepció de les matemàtiques i les ciències, que s'imparteixen en francès. Del desè curs al tretzè, depèn del nivell dels estudiants. Com més avançat és el nivell, així com en assignatures de comerç i la divisió administrativa, el curs és majoritàriament en francès. Tot i això, al llarg de tota l'escola secundària, hi ha explicacions per al luxemburguès. El nivell més fàcil, d'altra banda, tendeix a no fer-se en francès.
Parlament[modifica]
A la Cambra de Diputats, la llengua utilitzada és el luxemburguès, però de vegades també s'usa el francès (per exemple, quan se citen lleis).
Mitjans de comunicació de massa[modifica]
A la premsa, els articles estan escrits majoritàriament en alemany i de vegades també en francès. A la televisió i a la ràdio, s'utilitza principalment el luxemburguès. El luxemburguès parlat que s'utilitza en programes informatius tendeix a estar fortament influenciada per l'alemany estàndard en la pronunciació.[2] Les emissores de ràdio es troben sota pressió per traduir els comunicats de premsa provinents d'agències de notícies alemanyes en temps real i no tenen cap formació especial en l'estil del luxemburguès. Com a resultat, les notícies tendeixen a ser traduïdes superficialment al luxemburguès. La sintaxi segueix principalment paraules en alemany i moltes paraules de l'alemany apareixen sense modificar.[2] La fonologia també es veu afectada per l'ús resultant d'entonar frases alienes al luxemburguès.[3]
Vida quotidiana[modifica]
En general, en la vida quotidiana, els luxemburguesos en parlar amb un estranger intentaran respondre en la llengua en què han estat interpel·lat (principalment,e n francès, alemany estàndard, anglès, i també neerlandès). A causa del gran nombre d'estrangers a Luxemburg, els luxemburguesos acostumen a parlar llengües estrangeres en la vida diària i, en la mesura de les seves possibilitats, a utilitzar la llengua materna de l'estranger. Per exemple, els estudiants estatunidencs que han après alemany sovint són interpel·lar en anglès.[4]
Per costum, el francès s'utilitza en els restaurants i bars, fins al punt que els luxemburguesos han assumit que el personal els parlarà en francès i no fan cap intent d'utilitzar el luxemburguès. En els establiments menys formals, continua utilitzant-se el luxemburguès.[4]
Luxemburguès escrit[modifica]
El luxemburguès té una tradició literària que va començar en la dècada de 1820 amb el desenvolupament de la poesia, seguida finalment pel teatre i la prosa narrativa.[3] No obstant això, la majoria de luxemburguesos troba difícils de llegir textos en luxemburguès. Els escolars no saben llegir luxemburguès fins als onze o dotze anys. Fins i tot en aquesta edat no tots els professors s'adhereixen a l'exigència d'ensenyar a escriure luxemburguès i alguns prefereixen ensenyar alemany. Com a conseqüència, alguns estudiants no poden aprenen luxemburguès escrit i només una minoria d'intel·lectuals literaris troba fàcil o agradable llegir en luxemburguès. La majoria dels luxemburguesos consideren la seva llengua únicament per a la parla.[3]
Per a la correspondència privada, l'elecció de la llengua tendeix a reflectir la classe social. Un membre de classe mitjana alta i alta tendeix a preferir el francès, tot i que podria utilitzar el luxemburguès per transmetre una sensació d'estreta identificació amb la mateixa nacionalitat. L'alemany tendeix a ser vist negativament entre la classe alta, amb la suposició que qualsevol persona que escriu en alemany té un pobre domini del francès. Tot i això, una minoria dels membres de la classe alta prefereix l'alemany estàndard quan s'escriu amb familiars propers. L'ús de la llengua alemanya esdevé més comú a mesura que hom descendeix l'escala social, seguit pel luxemburguès. El francès tendeix a ser el menys utilitzat entre les classes baixes.[5]
En termes generals, per a la correspondència entre coneguts, es prefereix l'alemany, seguit pel francès i el luxemburguès, tot i que hi influeix la situació social. Per desconeguts, l'ús del luxemburguès disminueix dramàticament i tendeix a no utilitzar-se. L'elecció del luxemburguès, per tant, sembla reflectir la proximitat dels llaços entre persones.[5]
Referències[modifica]
- ↑ (French) Mémorial A no. 16 (27 February 1984), pp. 196–197: "Loi du 24 février 1984 sur le régime des langues". Arxivat 2006-02-03 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Fernand Hoffman, "Textual varieties of Lëtzebuergesch", in Newton, p. 219
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fernand Hoffman, "Lëtzebuergesch, spoken and written, developments and desirabilities", in Newton, pp. 114 - 118
- ↑ 4,0 4,1 Jean-Paul Hoffman, "Lëtzebuergesch and its competitors: Language contact in Luxembourg Today" in Newton, p. 102
- ↑ 5,0 5,1 Fernand Hoffman, "The domains of Lëtzebuergesch", in Newton, pp. 134 - 135
Bibliografia[modifica]
- DICKES, P.; BERGOZA, Guayarmina, Les compétences linguistiques auto-attribuées.[Enllaç no actiu] Les cahiers du CEPS/INSTEAD, Population & Emploi, cahier 2010-19, Septembre 2010. ISSN 2077-3048.
- FEHLEN, F., BaleineBis : Une enquête sur un marché linguistique multilingue en profonde mutation - Luxemburgs Sprachenmarkt im Wandel. RED N° 12, SESOPI Centre Intercommunautaire, 2009.
- WEBER, J.J. Multilingualism, Education and Change Frankfurt, Peter Lang Verlag, 2009
- HORNER, K. and WEBER, J.J. The language situation in Luxembourg, Current Issues in Language Planning 9,1, 2008, 69-128
- (French) Projet Moien!, Sproochenhaus Wëlwerwoltz (Hg.), Lëtzebuergesch: Quo Vadis? Actes du cycle de conférences, Mamer: Ondine Conseil 2004
- WEBER,N. The universe under the microscope: The complex linguistic situation in Luxembourg, in De Bot, C./Kroon, S./Nelde, P./Vande Velde, H. (eds.), Institutional Status and use of languages in Europe Bonn, Asgard, 2001, 179-184
- MAGÈRE, Ph., ESMEIN, B., POTY, M., La situation de la langue française parmi les autres langues en usage au Grand-Duché de Luxembourg. Luxembourg, Centre culturel français, 1998
- NEWTON, G. (ed.) Luxembourg and Lëtzebuergesch: Language and Communication at the Crossroads of Europe, Oxford, 1996