Mur fronterer EUA-Mèxic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mur fronterer a Tijuana

El mur fronterer EUA-Mèxic està fixat en algunes àrees de la frontera entre ambdós països per diferents murs dissenyats per prevenir l'entrada gratuïta i il·legal de persones a través de la frontera entre ambdós països; aquests murs van ser construïts al llarg de 3 grans "operacions" per frenar el transport il·legal de narcòtics i tràfic il·legal d'immigrants: Operation Gatekeeper a Califòrnia, Operation Hold-the-Line a Texas i Operation Safeguard a Arizona. Aquestes tanques estan ubicades estratègicament al llarg de la divisió EUA-Mèxic per reduir i frenar el creixent nombre de desplaçaments il·legals entre la frontera.

Informació de la frontera[modifica | modifica el codi]

Mur fronterer a la platja, Tijuana
Venedors al costat d'un mur fronterer a Tijuana
Mur fronterer a San Diego,Califòrnia

Per més informació, vegeu Frontera EUA-Mèxic

Els murs s'han ubicat a les zones urbanes (San Diego, Califòrnia i El Paso, Texas on el passat hi havia un major nombre d'il·legals creuant-la. Degut a l'efectivitat d'aquestes, s'han incrementat el nombre d'il·legals creuant per la zona del Desert de Sonora i les Baboquivari Mountain d'Arizona, amb el que han de creuar 50 milles (80 km) de zona solitària per arribar a la primera carretera.

Unes 5.000 persones han perdut la vida intentant creuar la frontera en els últims 30 anys, d'acord a l'escrit de la Comissió Nacional dels Drets Humans de Mèxic, signada també per la American Civil Liberties Union.[1] Entre l'1 d'octubre del 2003 fins al 30 d'abril del 2004, 660.390 persones han estat detingudes per la Policia Fronterera dels Estats Units (US Border Patrol en anglès) intentant creuar-la de forma no legal; entre 43 i 61 han mort intentant creuar-la pel Desert de Sonora. En Octubre del 2004, la policia fronterera comunica que 325 persones van morir al creuar la frontera els 12 mesos anteriors; entre 1998 i 2004, oficialment 1.954 morts van ser reportats.

Possible expansió[modifica | modifica el codi]

El congressista Duncan Hunter (Republicà per Califòrnia) i director del House Armed Services Commitee ha proposat el 3 de novembre del 2005 la construcció d'un reforç a tota la frontera. Això inclouria una zona de 100 iardes dins de la zona EUA. El 15 de desembre sota la H.R.4437 Hunter aconsegueix que se s'aprovi el pla, que inclou un mandat d'emmurallar al llarg de 698 milles (1.123 km) de la frontera mexicana.[2] Finalment al 17 de maig del 2006 el Senat aprova amb la S. 2611 el que podria ser 370 milles de triple-muralla i una muralla pels cotxes.

La resolució (H.R, Home Resolution) H.R. 6061 coneguda com a "Secure Fence Act of 2006" va ser presentada el 13 de setembre del 2006; va ser aprovada el següent dia per 238 si i 138 no; 29 de setembre del mateix any el Senat confirma amb 80 si i 19 no l'aprovació d'una possible construcció de 700 milles (1.125 km) de muralles/defenses físiques al llarg de la frontera.

George W. Bush signa en 26 d'octubre la H.R. 6061 que va ser votada i aprovada al 109é Congrés dels Estats Units. La signatura d'aquesta venia justament quan la CNN havia fet una enquesta on deia que en la majoria dels americans preferien més policia de frontera que no pas una muralla de 700 milles.[3]

Conflictes i possible replantejament[modifica | modifica el codi]

D'una banda sorgeixen problemes com el de no conèixer ben bé on acaba cada país; resulta que existeixen 1,5 milles de mur ubicats en territori mexicà; per resoldre aquest embolic, s'hauran de destinar 3.000.000 de dòlars. I és que l'any 2000 es creia que la milla costaria sobre els 500.000 dòlars; la substitució d'aquest tram estaria al voltant dels 2,5 a 3,5 milions de dòlars.[4]

L'altra són els problemes que comporta la construcció del mur. Un municipi de Texas, Granjeno podria tenir parts d'aquest en "zona de ningú" amb la construcció del mur. I és que el Congrés ja havia autoritzat 1,2 bilions de dòlars per les 700 milles de mur en la zona fronterera -330 milles de muralles virtuals, amb càmeres, sensors sota-terra, radar i altra tecnologia i 370 milles de mur físic-. Sobre unes 70 milles de mur real seran construïdes a la vall del Rio Grande a finals del 2008. Doncs bé, en un mapa obtingut per l'AP es mostren fins a 7 propostes de per on passarà el mur a la vall, incloent-hi una on parteix 35 de les 100 cases del municipi de Granjeno.[5]

Rudy Giuliani, presidencialista republicà, ha proposat el 19 de novembre a Mission, Texas la creació d'un mur "virtual" en comptes d'un mur real; un tema que els habitants del vall del Rio Grande s'hi oposen. Ell diu que és inevitable que en alguns llocs hi hagi un mur físic, però que en d'altres el mur virtual és més valuós perquè avisa a la gent qui s'aproxima a la frontera.[6]

Oposició al mur[modifica | modifica el codi]

Grups pro-mexicans fincats als Estats Units, així com el govern de Mèxic [7] i altres governs d'Amèrica Llatina s'hi oposen.

L'argument que defensa el govern de Mèxic és que "mesures com les del mur danyen les relacions bilaterals en el seu conjunt, ja que són contràries a l'esperit de cooperació que ha de prevaldre entre ambdós estats per garantir una seguretat fronterera comú; mesures com aquesta creen un clima de tensió entre les comunitats frontereres i generen divergències en comptes de convergències entre ambdós països". També diu que "no es pot solucionar els problemes migratoris construint tanques, no es pot millorar la seguretat construint murs".[7]

L'alcalde de la ciutat de McAllen, Texas ha manifestat també el seu desacord [8] i també el governador de Texas, Rick Perry [9]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mur fronterer EUA-Mèxic Modifica l'enllaç a Wikidata