Oïdi
L'oïdi (nom vernacular francès, també anomenat oídium, cendrada o malura blanca) és una malaltia fúngica que afecta un ampli marge de plantes entre elles la vinya. L'oïdi està causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malaties més fàcils de detectar ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparéixer a qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta.
Taula de continguts |
Oïdi en diverses plantes [modifica]
Oïdi en vinya [modifica]
Erysiphe necator (o Uncinula necator) causa l'oïdi en la vinya. Fa una olor especial.[1] En la vinya l'oïdi ataca les fulles, les flors i els grans.
Les plantes afectades queden cobertes d'un polsim blanc-grisós.
L'oïdi va arribar a Europa a mitjans del segle XIX provinent d'Amèrica.
El remei preventiu consisteix a sulfatar les vinyes de manera regular.[2]
Oïdi en blat [modifica]
Blumeria graminis forma specialis (f. sp.) tritici, causa l'oídium en el blat. Persisteix entre temporades probablement com ascòspores en residus de blat deixats al sòl. Prospera sota condicions feesques i humides especialment en el litoral del Regne Unit i de l'est dels Estats Units. L'excés de nitrogen aplicat al conreu afavoreix aquesta malaltia. Per lluitar-hi s'apliquen fungicides o bé es fan servir varietats de blat resistents.
Oïdi en cebes [modifica]
El causa l'espècie Leveillula taurica (també coneguda amb el seu nom anamorf, Oidiopsis taurica). També infecta la carxofera.
Oïdi en pomeres i pereres [modifica]
El causa l'espècie Podosphaera leucotricha.
Oïdi en cucurbitàcies [modifica]
Causat per l'espècie Podosphaera fusca.
Oïdi en lilàs [modifica]
Causat per l'espècie Microsphaera syringae.[3]
Reproducció [modifica]
L'oídium es reprodueix tant sexualment com asexualment. La via sexual es fa amb casmotecis (abans anomenats cleistotecis) que són un tipus d'ascocarp. Dins de cadascun dels ascocarps hi ha diversos ascs. Amb el temps les ascòspores maduren i s'alliberen per iniciar noves infeccions. Les condicions necessàries per la maduració de les espores difereixen entre les espècies de fongs.
Referències [modifica]
- ↑ «Impact odorants contributing to the fungus type aroma from grape berries contaminated by powdery mildew (Uncinula necator)». [Consulta: 2010-08-03].
- ↑ Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 167.
- ↑ http://www.hfrr.ksu.edu/DesktopModules/ViewDocument.aspx?DocumentID=1662
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oïdi |
