Olga Quiñones Fernández
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Olga Quiñones Fenrández  1940 Salinas (província d'Astúries) (en)  |
| Mort | 6 juny 2014 (73/74 anys) València |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | advocada, activista pels drets de les dones |
| Ocupador | Universitat de València |
Olga Quiñones Fernández va néixer a Salinas de Castrillón, Castrillón, Astúries el 1940 i va morir a València el 6 de juny de 2014, va ser una professora de la Universitat de València, que va exercir els càrrecs de vice directora de l'Escola Universitària de Magisteri Ausiàs March, secretària de la Facultat de Ciencies Socials i vice degana de la mateixa.[1][2][3]
Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València. Va ser professora de l'Escola de Magisteri de València, i en la dècada de les 60 va ser professora de Psicologia, i, des dels noranta fins a 2011, professora de Sociologia de la Universitat de València. Va ser sotsdirectora general de l'Institut Valencià de la Dona i directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València.[4][5][2]
Trajectòria[modifica]
Olga Quiñones va començar els seus estudis a partir dels 10 anys a l'escola Sant Vicent Ferrer de València, més tard, després del batxillerat va començar la carrera de Dret, l'any 1958. A l'any següent d'acabar la carrera de Dret comença la carrera de Filosofia i Lletres, també a València, i té els primers contactes i compromisos polítics, en moviments antifranquistes i en la militància del PCE.[6]
En 1968 va ser professora de l'escola de Magisteri de València on participa en la Junta de Govern del Col·legi de Doctors i Llicenciats i en els moviments de renovació pedagògica dels setanta, com les primeres “escoles d'estiu”. Des del 68, és professora de Piscología i des del 1985, professora de Sociologia a la Universitat de València, té diverses sortides de l'àmbit universitari, la primera en el 1985 sent la primera presidenta del Consell Escolar Valencià, en l'administració autonòmica, la segona en l'Institut de la Dona en 1993.
Olga Quiñones va fundar i va ser vicepresidenta de l'Associació de Dones Universitàries (1974-76) des d'aquest moment manté per a tota la vida el contacte amb el moviment feminista. Va complir amb la presidència del Consell Escolar Valencià (1985-88), i va ser sotsdirectora general de l'Institut de la Dona a Madrid. (1993-96). Va ser professora de Sociologia de la Universitat de València fins que es jubila, també va exercir com la primera Delegada del Rector en la Unitat d'Igualtat d'aquesta universitat.[7]
En l'àmbit universitari[modifica]
En l'àmbit de la gestió universitària va ser vice directora de l'Escola Universitària de Magisteri Ausiàs March, secretària de la Facultat de Ciències Socials i vice degana de la mateixa, com a directora de la Unitat d'Igualtat va coordinar l'estudi-diagnòstic “Dons i home a la Universitat de València”, l'elaboració i redacció de l'I Pla d'Igualtat, que es va aprovar per acord del Consell de Govern en 2009. Va ser integrant del Seminari d'Estudis Feministes (1983) -en l'actualitat, Institut Universitari d'Estudis de la Dona de la Universitat de València.[1][2]
Va ser Participant de la Comissió Assessora del Rector de la Universitat de València per a les polítiques d'igualtat 2002-2007; de l'Observatori de Genero de la Generalitat Valenciana i de l'Observatori de Publicitat No Sexista de la Generalitat Valenciana.[1][2][3]
Publicacions[modifica]
Ha participat en diverses recerques on destaquen: “Les Dones a la Comunitat Valenciana Informe Sociològic” (1988), “La situació de les dones en l'administració pública valenciana”, “L'elecció d'estudis universitaris: preferències dels estudiants de Secundària, “Les Dones a la Comunitat Valenciana: Educació i família; Professores i alumnes a la Comunitat Valenciana i Universitat i feminisme a Espanya. Situació dels estudis de les dones en els anys 90.[8][3]
Reconeixements[modifica]
Olga Quiñones va rebre l'any 2012 el Premi “Dona compromesa en els polítiques d'Igualtat” de Dones Progressistes per la seva tasca i el seu compromís des de sempre amb les polítiques d'igualtat.[2]
A més, com a mostra del seu mèrit i el seu paper com a model a seguir, la Universitat de València va crear, l'any 2014, el Premi A. Olga Quiñones Fernández, el qual tracta de promoure la incorporació de la perspectiva de gènere i la igualtat en la docència i en la recerca, premiant estudis en matèria de dones i igualtat de gènere, i presenta dues modalitats: per a Treballs Finals de Grau (TFG) o equivalent, i per a Treballs Finals de Màster (TFM) o equivalent.[2][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La Universitat rinde homenaje a la primera directora de la Unitat d'Igualtat, Olga Quiñones» (en castellano). Universidad de Valencia, 16-06-2014. [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Premio "A. Olga Quiñones Fernández"» (en castellano). Universidad de Valencia. [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Játiva, Juan Manuel «Homenaje a Olga Quiñones, referente en la educación y el feminismo». , 16-06-2014 [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ «Trinidad Simó y Olga Quiñones» (en castellà). Feministas Valencianas. [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ Ducajú, Maite «Directora de Igualdad de la Universitat. Olga Quiñones: «La universidad recluta según el modelo masculino» Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.». , 6 enero 2008 [Consulta: 25 enero 2017].
- ↑ «Homenatge a Olga Quiñones, a La Nau». País Valencià, segle XXI, 14-06-2014. [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ 7,0 7,1 Unidad de Igualdad. «II Premio "A. Olga Quiñones Fernández"» (en castellano). Universidad de Valencia. [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ «Fallece Olga Quiñones, primera directora de la Unidad de Igualdad de la Universitat de València» (en castellà). Lcrcidii, 08-06-2014. [Consulta: 25 gener 2017].