Ona longitudinal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Propagació d'una ona.

En l'ona longitudinal la direcció del moviment de les partícules com a conseqüència les vibracions és paral·lela a la direcció de propagació de l'ona. Les ones longitudinals reben també el nom d'ones de pressió o ones de compressió. Alguns exemples d'ones longitudinals són el so i les ones sísmiques de tipus P generades en un terratrèmol.

La figura il·lustra el cas d'una ona sonora. Si imaginem un focus puntual generador del so, els fronts d'ona (en roig) es desplacen allunyant-se del focus, transmetent el so a través del mitjà de propagació, per exemple aire.

D'altra banda, cada partícula d'un front d'ona qualsevol oscil·la en direcció de la propagació, açò és, inicialment és espentada en la direcció de propagació per efecte de l'increment de pressió provocat pel focus, retornant a la seua posició anterior per efecte de la disminució de pressió provocada pel seu desplaçament. D'aquesta manera, les consecutives capes d'aire (fronts) es van espentant unes a unes altres transmetent el so.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Propagació d'una ona.

A la primera imatge, imagineu-vos que l'ona no és oscil·latòria, sinó que l'ona va plana sobre la superfície.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ona longitudinal Modifica l'enllaç a Wikidata