Orientita
 Orientita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Ca₈Mn³⁺₁₀(SiO₄)₃(Si₃O₁₀)₃(OH)₁₀·4H₂O  |
| Epònim | província d'Oriente |
| Localitat tipus | Districte de Firmeza, Província de Santiago de Cuba, Cuba |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.34 |
| Dana | 58.3.1.2 |
| Heys | 14.18.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup espacial | space group Pmm2 (en)  |
| Duresa | 4 a 5 |
| Angle 2V | mesurat: 68° to 83°, calculat: 90° |
| Impureses comunes | Al, Fe, V, Cu, Mg, K, H |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1921 |
| Símbol | Orn |
L'orientita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1921 per Donnel Foster Hewett i Earl Vincent Shannon per la seva localitat tipus, la província d'Oriente (Cuba), la qual es va dividir l'any 1976 en sis províncies.
Característiques
L'orientita és un sorosilicat de fórmula química Ca8Mn103+(SiO4)3(Si3O10)3(OH)10 · 4H2O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'orientita pertany a "09.BJ: Estructures de sorosilicats amb anions Si3O10, Si4O11, etc.; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: rosenhahnita, trabzonita, thalenita-(Y), fluorthalenita-(Y), tiragalloïta, medaïta, ruizita, ardennita-(As), ardennita-(V), kilchoanita, kornerupina, prismatina, zunyita, hubeïta i cassagnaïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1921 al districte de Firmeza, a la província de Santiago de Cuba (Cuba), on sol trobar-se associada a altres minerals com: todorokita, manganita, pirolusita, neotocita, barita, quars i calcita.[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orientita |