Osric de Deira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOsric
Biografia
Naixementmil·lenni I Modifica el valor a Wikidata
Mort634 Modifica el valor a Wikidata
York Modifica el valor a Wikidata
  rei de Deira
c. 633 – c. 634
Activitat
Ocupaciógovernant
Família
FillsOswine de Deira Modifica el valor a Wikidata
PareÆthelric de Deira

Osric va ser rei de Deira, en un període que podria anar entre el 632—633 i el 633—634. Era cosí de l'anterior rei, Edwin de Northúmbria i fill de l'oncle d'Edwin, Æthelric de Deira. Osric va ser el pare d'Oswine de Deira.[1] El seu regnat es va considerar un temps de vergonya i va ser condemnat a l'oblit durant anys.

Després que Edwin morís en batalla contra Cadwallon ap Cadfan de Gwynedd i contra Penda de Mèrcia, Northúmbria es va desmuntar: Eanfrith se'n va fer càrrec del govern de Bernícia i Osric del de Deira. Segons Beda, Osric i Eanfrith, eren cristians que van retornar als cultes pagans en arribar al poder.[1]

Cadwallon va continuar amb la seva campanya contra Northúmbria. Diu Beda que Osric va assetjar Cadwallon «en una ciutat fortificada» —després s'ha identificat aquesta ciutat amb York—, però que Cadwallon en va sortir juntament amb el seu exèrcit i van atacar per sorpresa els que feien el setge. Osric va morir i el seu exèrcit va quedar vençut.[2]

L'any en què ell i Eanfrith van governar va ser considerat posteriorment tan vergonyós, en part a causa de llur paganisme, que alguns historiadors els van esborrar de la llista i van afegir aquest any al regnat del següent monarca, Osvald de Northúmbria, el qual a més de ser cristià va derrotar Cadwallon.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Hooper, 1994, p. 539.
  2. Rhys, 2014, p. 129.
  3. Chaney, 1970, p. 168.

Bibliografia[modifica]

  • Chaney, William A. The Cult of Kingship in Anglo-Saxon England: The Transition from Paganism to Christianity. University of California Press, 1970. 
  • Rhys, John. Celtic Britain. Cambridge University Press, 2014. 
  • Hooper, F H. The Encyclopædia britannica. Volum 16. University of Chicago, 1937.