Osvaldo Moles

Osvaldo Moles
	;
Biografia
Naixement	14 març 1913 ; Santos (Brasil)
Mort	14 maig 1967 (54 anys); São Paulo (Brasil)
Causa de mort	Suïcidi
Dades personals
Activitat
Ocupació	locutor de ràdio (1937, 1950–), periodista, lletrista
Influències	Modernitat i Mário de Andrade
Nom de ploma	Milionário criador de programas
Obra
	Obres destacables (1946) Caídos do Céu (en) ; (1951) Joga a chave (en) ; (1952) Simão, o Caolho; (1954) Mulher de Verdade (en) ; (1957) O Capanga (en) ; (1960) Tiro ao Álvaro ;
	Premis (1960) Troféu Roquette Pinto; (1959) Troféu Roquette Pinto; (1956) Troféu Roquette Pinto; (1955) Troféu Roquette Pinto; (1953) Premi Governador do Estado, per l'obra Simão, o Caolho; (1952) Premi Saci; (1952) Troféu Roquette Pinto; (1950) Troféu Roquette Pinto ;

Osvaldo Moles (Santos, 14 de març de 1913 - São Paulo, 14 de maig de 1967) va ser un escriptor, periodista i locutor de ràdio brasiler.

Nascut a Santos el 1913, Moles aviat es va traslladar amb els seus pares a São Paulo. Els seus avantpassats eren immigrants italians.^[1]

Va conèixer els modernistes i va començar la seva carrera periodística al Diário Nacional. Influenciat pels viatges etnogràfics de Mário de Andrade, va viatjar pel nord-est. De tornada a São Paulo, va escriure per al Correio Paulistano.^[2]

El 1937 va participar en la fundació de PRG-2 Rádio Tupi a São Paulo i, el 1941, per invitació d'Octávio Gabus Mendes, va començar a treballar a PRB-9 Rádio Record, on va conèixer Adoniran Barbosa i hi va iniciar una gran amistat i un parell de treballs. Així doncs, la premsa de São Paulo els va donar els sobrenoms d'"el milionari creador de programes" a Moles i "el milionari creador de tipus" a Barbosa.^[3] Junts van escriure molts textos de cançons, per exemple Tiro ao Álvaro.^[4]

Es va suïcidar el 1967 i la premsa va silenciar el fet, com era habitual durant la dictadura. Sent una figura de backstage, tot i que molt coneguda a l'època, el silenci de la premsa va contribuir a que la seva obra fos marginada.^[5]

Premis i reconeixements[modifica]

1950: Troféu Roquette Pinto: Millor Programador i Millor Redactor d'humor
1952: Prêmio Saci de Cinema - Millor Guió / Roquette Pinto - Programador Popular
1953: Prêmio Governador do Estado - Millor Guió, per Simão, o caolho
1955: Troféu Roquette Pinto - Millor Programador / Os melhores paulistas de 55 - Categoria Ràdio
1956: Troféu Roquette Pinto - Millor Programador
1957: Programa Alegria dos Bairros - Millor Productor radiofònic
1958: Premis Tupiniquim - Millor Productor / Associação Paulista de Propaganda - Millor programa
1959: Revista RM - Prêmio Octávio Gabus Mendes al Millor Productor Radiofònic / Premis Tupiniquim - Millor Productor / Troféu Roquette Pinto - Millor radiofònic programa d'humor / Diploma de Burro de la Facultat São Francisco / Grau de Comanador de l'Honorífica Orde Acadèmica de São Francisco
1960: Troféu Roquette Pinto - Premi Especial
1964: Associació de professionals de premsa de São Paulo - Jubileu de Plata, en motiu del seu 25è aniversari

Bibliografia[modifica]

MICHELETTI, B. D.. Piquenique classe C y Brás, Bexiga e Barra Funda : Osvaldo Moles como successor de António de Alcântara Machado. In: Edición a cargo de Fidel López Criado; CILEC. (Org.). LITERATURA, CINE Y PRENSA: EL CANON Y SU CIRCUNSTANCIA. 1ed.Santiago de Compostela: Andavira, 2014, v. 1, p. 641-650.
MICHELETTI, B. D. Osvaldo Moles - o legado do radialista. Tese de Mestrado (Comunicação) - PPGCOM-UNIP, São Paulo, 2015.
MOLES, O. Piquenique classe C: Crônicas e flagrantes de São Paulo. São Paulo: Boa Leitura, 1962.
MOURA, F.; NIGRI, A. Adoniran Barbosa: Se o senhor não tá lembrado. São Paulo: Boitempo, 2002.
MUGNAINI Jr., A., Adoniran - Dá Licença de Contar..., A Girafa, 2002.
CAMPOS JR., C. Adoniran: uma biografia. 2. ed. São Paulo: Globo, 2009.
LUSO JR., J. DE A.; CASTRO, J. V. DE. Laudo Natel: biografia do governador. São Paulo, 1971.
HOHLFELDT, A. Rádio e imprensa: como as duas mídias se encontraram e se fortaleceram em Moçambique. In: Conferência Internacional Império Português. Lisboa: Instituto de Ciéncias Sociais da Universidade de Lisboa, 2013.

Referències[modifica]

↑ «Osvaldo Moles» (en portuguès). baudomaga.com.br. [Consulta: 10 octubre 2022].
↑ «Os Sons das Malocas e os Ambientes Culturais da Cidade de São Paulo nos Anos 1950» (en portuguès). books.google.cat. [Consulta: 10 octubre 2022].
↑ Mugnaini Júnior, Ayrton. Adoniran: dá licença de contar-- (en portuguès brasiler). Editora 34, 2002, p. 56. ISBN 978-85-7326-253-7.
↑ «Osvaldo Moles: O legado do radialista» (en portuguès). docplayer.com.br. [Consulta: 10 octubre 2022].
↑ «Centenário de Osvaldo Moles» (en portuguès). amplificar.mus.br. [Consulta: 10 octubre 2022].

[1] «Osvaldo Moles» (en portuguès). baudomaga.com.br. [Consulta: 10 octubre 2022].

[2] «Os Sons das Malocas e os Ambientes Culturais da Cidade de São Paulo nos Anos 1950» (en portuguès). books.google.cat. [Consulta: 10 octubre 2022].

[3] Mugnaini Júnior, Ayrton. Adoniran: dá licença de contar-- (en portuguès brasiler). Editora 34, 2002, p. 56. ISBN 978-85-7326-253-7.

[4] «Osvaldo Moles: O legado do radialista» (en portuguès). docplayer.com.br. [Consulta: 10 octubre 2022].

[5] «Centenário de Osvaldo Moles» (en portuguès). amplificar.mus.br. [Consulta: 10 octubre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]