Otto Jochum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOtto Jochum
Biografia
Naixement18 març 1898 Modifica el valor a Wikidata
Babenhausen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1969 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Bad Reichenhall (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, professor d'universitat, director de cor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLudwig Jochum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEugen Jochum i Georg Ludwig Jochum Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: a5b13d5e-bc39-4c7b-844e-fe4f1c9d9472 Lieder.net: 16093 Discogs: 2617268 Modifica el valor a Wikidata

Otto Jochum (Babenhausen, 18 de març de 1898 - Bad Reichenhall, 24 d'octubre de 1969) fou un compositor, director coral i educador musical alemany. Va ser influent a Augsburg, on va ser organista a St. Georg des de 1922, director d'una Singschule per a l'entrenament vocal des de 1933, fundant un seminari per a educadors vocals el 1935 i un cor municipal el mateix any. També va ser director del Conservatori d'Augsburg des de 1938. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser director musical municipal a Augsburg.

Jochum va compondre majoritàriament obres corals. El seu oratori Der jüngste Tag va ser guardonat amb la "Deutscher Staatspreis" de composició el 1932, rebent reconeixement nacional. Va compondre la majoria de les seves obres després de retirar-se el 1951.

Biografia[modifica]

Jochum va néixer a Babenhausen,[1] fill d'un professor catòlic, organista, mestre de cor i director de l'orquestra i la societat de teatre. Ell i els seus germans menors Mathilde, Eugen i Georg Ludwig[2] van rebre instruccions musicals primerenques. Va aprendre a tocar el violí, el violoncel, el piano, l'orgue i la percussió.[3] El seu pare també els va instruir en contrapunt.[1] Es va formar per ser professor al seminari "Lehrerbildungsanstalt" de Lauingen.[4] Va haver de servir a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial de 1916 a 1918. Tornant després de la guerra, va treballar al seminari des de 1919[4] i a una escola d'Augsburg de 1920 a 1933.[4] Va compondre una cantata Babenhauser Totentanz (Babenhausen Danse Macabre) sobre set imatges de l'església de Babenhausen el 1920.[2]

Jochum va estudiar composició de 1922 a 1928 al Conservatori d'Augsburg amb Fritz Klopper i Heinrich Kaspar Schmid.V De 1928 a 1931, va estudiar a la "Musikhochschule München" amb Joseph Haas, mentre encara treballava a Augsburg. Allà, també va ser organista al St. Georg i va dirigir cors laics. El seu oratori Der jüngste Tag va ser guardonat amb el "Deutscher Staatspreis" el 1932.[5] El 1933, també esdevingué director de la Singschule de formació vocal, succeint al seu fundador Albert Greiner. Va fundar el 1935 un "Singschullehrerseminar" associat, que formava professors.[3] Va fundar el "Städtischer Chor", el cor municipal, el mateix any.[3] L'1 de maig de 1937, Jochum va ser admès al Partit Nazi a petició seva (número de soci: 5.346.623). El 1938, també esdevingué director del Conservatori d'Augsburg.[3] Les seves composicions publicades en aquella època estan influenciades per l'esperit de l'època: Vaterländische Hymne, Flamme empor i Ich bin ein deutsches Mädchen. El 1938, va compondre Unser Lied: Deutschland!, un himne popular basat en paraules d'Arthur Maximilian Miller.[5] La seva obra de Nadal, Ein Weihnachtssingen, amb partitura per a solistes, cor i orquestra, es va estrenar a Augsburg el 1942.[6]

Després de la Segona Guerra Mundial, Jochum va ser mestre de cor del "Jochum-Choir", que va fundar el 1947, i director musical municipal a Augsburg.[4] Es va retirar el 1951 per motius de salut,[4] i va viure com a compositor independent a Bieberbach, prop de Bad Reichenhall, on va compondre la major part de la seva música.[2] Va deixar principalment obres corals, que inclouen més de 100 motets, 16 misses, quatre oratoris, dues simfonies (que va dedicar a Goethe i Bruckner), un quartet de corda així com cicles de cançons i cantates. Va publicar nombrosos arranjaments de "Volkslieder".[5] Als 60 anys, va escriure una memòria de la seva joventut, titulada Besinnliches und Ergötzliches aus meiner Jugendzeit.[2]

Jochum va morir a Bad Reichenhall als 71 anys.[1] Va ser enterrat al cementiri de la seva ciutat natal, Babenhausen.[2] La seva primera cantata Babenhauser Totentanz es va estrenar després de la seva mort el 1978.[2]

Premis[modifica]

  • 1932: Premi estatal alemany de composició per a Der jüngste Tag[1]
  • 1958: Anell d'Honor d'Or de Babenhausen[2]
  • 1959: Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya[4]
  • 1968: insígnia de Schiller de Mannheim[7]
  • 1976: Primer guardó d'una "Medalla Otto Jochum" que porta el seu nom per Schwäbisch-Bayerischer Sängerbund, a personalitats que han prestat serveis destacats a l'escena coral de Suàbia[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Falcke, Wilm. "Jochum, Otto". MGG (en alemany). Consultat 24 novembre 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Spindler, Dieter (24 octubre 2019). "Der Tod des bekannten Komponisten und Chorleiters aus Babenhausen jährt sich heute zum 50. Mal". Augsburger Allgemeine (en alemany). Consultat 24 novembre 2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 "Otto Jochum". Eugen Jochum Stiftung (en alemany). Consultat 23 novembre 2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Grünsteudel, Günther (28 novembre 2012). "Jochum / Musikerfamilie". Stadtlexikon Augsburg (en alemany). Consultat 24 novembre 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 "Werkverzeichnis Otto Jochum / Kompositionen nach Opuszahl". Eugen Jochum Stiftung (en alemany). Consultat 23 novembre 2020.
  6. ↑ "Ein Weihnachtssingen". Opening Night! Opera & Oratorio Premieres. Stanford University. Consultat 25 novembre 2020.
  7. ↑ "Otto Jochum". marchivum.de (en alemany). Consultat 24 novembre 2020.

Bibliografia[modifica]

  • Stefan Jaeger (ed.): Das Atlantisbuch der Dirigenten. Eine Enzyklopädie. Atlantis, Zürich 1986, ISBN 3-254-00106-0, p. 182.
  • Carl Dahlhaus, Hans Heinrich Eggebrecht (ed.): Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon. Vol. 2. Atlantis-Schott, Zürich, Mainz 1995, ISBN 3-254-08397-0, p. 261.
  • Fred K. Prieberg: Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945. Kiel 2004, (CD-ROM-Lexikon).
  • Heiko Bockstiegel (2001). "Jochum, Otto". In Bautz, Traugott (ed.). Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL) (alemany). Vol. 19. Nordhausen: Bautz. cols. 773–776. ISBN 3-88309-089-1.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Otto_Jochum&oldid=33114497»