Pintures de la façana de la Fàbrica Tipel
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | segle xx | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Parets del Vallès (Vallès Oriental) | |||
| Localització | C. Logística | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41924 | |||
Les Pintures de la façana de la Fàbrica Tipel és una obra de Parets del Vallès (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Conjunt de pintures murals adaptades a la composició dels buits i plens de les façanes del costat de llevant i migdia d'un edifici industrial, així com al mur de contenció de l'autopista AP7, amb una superfície total de 200 m² representant grans budells entortolligats que surten de les finestres, bromera incontrolada que sobreïx dels dipòsits de color, personatges folls que fugen de l'interior de l'edifici, formes blanques i geomètriques que es troben en un punt de fuga inexistent o l'edificació de la primera fàbrica surrealista de la història.[1]
Història[modifica]
Pintures realitzades per Arranz-Bravo i Bartolozzi, a partir de l'encàrrec d'Isidor Prenafeta el 1966, per a l'empresa Tipel, que era una fàbrica de tintures i de tractament de pell. Es tracta d'una de les primeres obres conjuntes d'aquests artistes que causarà gran enrenou, ja que es considera una provocació.[1]
El Ministeri espanyol d'Obres Públiques comunicà que calia eliminar les pintures, ja que es considerava un motiu de distracció pels conductors.[1]
La via judicial i el ressò públic que mobilitza les forces vives de la cultura i els mitjans de comunicació salvaran l'edifici i les seves pintures, això suposà un triomf davant de la dictadura.[1]
Tipel es transformà en una autèntica notícia d'abast nacional i internacional.[1]
La voluntat dels artistes anava més enllà. Van disposar d'un escenari rutinari i en un emplaçament excepcional, el revolt de l'autopista, per mostrar el seu art.[1]