Pio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Pio foren una família senyorial italiana que va exercir el poder principalment a Carpi. Remunta el seu origen a Bernardo dels Bernandenghi. El seu fill gran Manfredo fou podestà de Cremona el 1181 i el segon Pio (mort el 1212) fou podestà de Modena el 1177 i 1178. Pio va deixar set fills: Manfredo (bisbe de Modena el 1221); Arrigo; Roberto (podestà de Parma el 1215 i de Verona el 1234); Bernardino (podestà de Florència el 1225, de Crema el 1227, i de Siena el 1235 i 1241); Alberico; un fill que va morir jove de nom desconegut; i Lanfranco. Bernardino fou pare de Matteo (pare de Chiarisima i de Federico patrici de Modena) i de Manfredo anomenat Camisano, podestà de Parma el 1264. Lanfranco fill de Bernardo (mort després del 1252) fou pare de Tommasino (mort el 1279, pare de Pio que el va premorir), Leonardo, Federico, Pio (canònic de Vicenza el 1257), Bernardo i Gherardino (mort el 1279, capità del poble de Siena el 1262 i podestà de Verona el 1264 i 1270). Federico fill de Lanfranco (mort després del 1267) es va casar amb Agnese (filla de Matteo da Gorzano) i foren pares de Bernardino, Manfredo I Pio i Francesco. Manfredo I fou el primer senyor de Carpi el 1336. Manfredo fou pare de Galasso I Pio, al seu torn pare del seu successor Giberto I Pio i de son germà i associat Marsilio Pio. Giberto fou pare de Marco I Pio que va deixar quatre fills: Giovanni Pio, Alberto I Pio, Giberto II Pio i Galasso II Pio associats al govern el 1418 i els tres darrers successors el 1428 (el primer va morir). Des d'aquí es van crear tres línies:

  • La línia d'Alberto I el vell va continuar amb el seu fill Lionello I Pio que el 1477 en fou desposseït, i el domini es va concentrar en Marco II Pio de la línia de Giberto II, però el 1480 els fills de Lionello, Alberto III i Lionello II van ser restablerts. Alberto III Pio fou desposseït de la senyoria el 1523 però la va recuperar als pocs mesos; li fou confiscada definitivament el 1525 i unida a Modena i constituïda com a principat el 1535 del qual era príncep el duc de Modena, situació que va existir fins al 1796.
  • La línia de Giberto II va continuar amb el seu fill Marco II, que el 1477 va quedar com a senyor únic, però el 1480 es va tornar a la consenyoria amb els seus cosins de la línia d'Albert I el vell i en concret a partir del 1490 només amb Albert III. A la mort de Marco el 1393 el seu fill Giberto III va vendre la seva part de la senyoria a Ferrara el 1495, però Alberto III la va recuperar el 1512.
  • La línia de Galasso II va seguir amb el seu fill Gianmarsiglio, que va renunciar el 1477 i va deixar sol temporalment a Marco II de la línia de Giberto II. Gianmarsiglio va governar associat del 1465 al 1477 amb diversos germans: Gianludovico, Giancarlo (va morir el 1469), Gianniccolò, Bernardino, Gianprincivalle, Gianmarco (executat el 1469) i potser també Manfredo.

Senyors de Carpi[modifica | modifica el codi]