Plaça Nova
 Torre del portal romà i façana del Palau del Bisbe |
|
| Noms anteriors | Plaça de Vázquez de Mella |
|---|---|
| Geografia | |
| Barri(s) | El Gòtic |
| Districte(s) | Ciutat Vella |
| Interseccions |
Llista
|
| Dimensions | |
| Forma | irregular |
| Construcció | |
| Creació | 1358 |
La plaça Nova s'obre davant l'antiga Porta Praetoria, una de les portes de la ciutat romana de Barcelona, al cor del barri Gòtic, coneguda com el Portal del Bisbe. En aquesta porta començava el decumanus, un dels carrers principals, i hi confluïen els dos aqüeductes que duien l'aigua a Bàrcino, dels quals encara se'n conserven fragments d'un d'adossat a la torre esquerra de la porta.
Segons el nomenclàtor de Barcelona,[1] es va formar el 1355 quan el Consell de la ciutat decideix de canalitzar fins a la plaça de Sant Jaume les aigües procedents de la serra de Collserola. El 30 d'octubre es començaren a enderrocar les cases que hi havia al davant del Portal del Bisbe. L'abril del 1358 la plaça ja era acabada i des de llavors porta el nom actual, que només s'ha canviat pel de Vázquez de Mella durant un curt període de temps a la mort d'aquest polític, el 1928.
Va ser una plaça tancada, típicament medieval, fins a la dècada del 1940, quan aprofitant la remodelació arran de les destrosses causades pels bombardeigs de la guerra civil es va obrir l'avinguda de la Catedral, fent realitat un dels trams (juntament amb la consegüent avinguda de Francesc Cambó) de la Gran Via que traçava el Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras del 1899 i que ja era prevista al Pla Cerdà del 1860. La plaça i l'avinguda van ser objecte d'una excavació arqueològica intensiva abans de la construcció d'un aparcament subterrani, i el 1991 va ser de nou urbanitzada. El 1994 s'hi van instal·lar les lletres Barcino, poema visual escultòric de Joan Brossa, al límit teòric que separa la plaça de l'avinguda.
Actualment la plaça, de forma irregular, lleugerament triangular, queda oberta per la banda est, on s'ajunta amb l'avinguda de la Catedral sense solució de continuïtat, i tan sols hi donen cinc números, que ocupen la banda nord i oest:
- al número 1-2, la façana barroca del Palau del Bisbe (1782-1786), emmarcada pel carrer de la Palla i la torre dreta de la porta romana, que s'obre al carrer del Bisbe; la torre de l'esquerra, on hi ha una fornícula amb la imatge de sant Roc del segle XVI i l'arrencada de l'aqüeducte romà reconstruït, pertany a la Casa de l'Ardiaca, nominalment pertanyent ja a l'avinguda de la Catedral
- al número 3, edifici modern entre els carrers de la Palla i dels Boters
- al número 4, el cantó de l'edifici annex (1992) del Col·legi d'Arquitectes del carrer dels Arcs núm. 1-3, que fa cantonada amb el carrer dels Boters
- al número 5, el Col·legi d'Arquitectes (1958-1962), entre el carrer dels Arcs i el dels Capellans, amb un fris amb dibuixos de Pablo Picasso
-
Escultura Barcino, de Joan Brossa, i arrencada reconstruïda de l'aqüeducte romà -
Les lletres de Joan Brossa, més enllà de les quals s'obre l'avinguda de la Catedral -
El Col·legi d'Arquitectes amb el fris de Picasso, a la cantonada amb el carrer dels Arcs; el frontal amb els gegants és el que dóna a la plaça Nova
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Barral i Altet, Xavier (dir.): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic / ECSA, 2000, pàg. 76. ISBN 84-7306-947-1.
Coord.: 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.384252787778,2.1752611211111
