Plantilla:Article científic 04

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La superconductivitat és la propietat de certs materials de conduir un corrent elèctric sense gens de resistència per sota d'una certa temperatura. Es produeix en molts materials, des de l'alumini a materials ceràmics i cuprats, com els famosos YBaCuO. Fou descoberta el 1911 per Kamerlingh Onnes i es caracteritza, a més de per la resistència nul·la al pas del corrent, per l'expulsió del camp magnètic de l'interior del material (efecte Meissner) i per una transició de fase (com el pas de gel a líquid de l'aigua, per exemple). L'explicació física de la superconductivitat «convencional» està clara gràcies a la teoria BCS, però la superconductivitat d'alta temperatura, descoberta el 1987 encara no té una explicació satisfactòria.