Plesionika martia
.jpeg) | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Crustacea |
| Classe | Malacostraca |
| Ordre | Decapoda |
| Infraordre | Caridea |
| Família | Pandalidae |
| Gènere | Plesionika |
| Espècie | Plesionika martia  Milne-Edwards, 1833 [1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Plesionika martia és una espècie de crustaci decàpode de la família Pandalidae. Llur població es pot trobar en tots els oceans.[3]
Descripció[modifica]
Presenta un exoesquelet amb una coloració rosa pàl·lida, fins i tot blanquinosa. Té un rostre llarg.[4] La llargada màxima registrada segons la bibliografia és de 16,9 cm.[5]
Primera referència taxonòmica[modifica]
Alphonse Milne-Edwards en feu referència en la seva publicació de 1883, Recueil de figures de Crustacés nouveaux ou peux connus (Recull de figures de crustacis nous o poc coneguts).[6]
Biologia[modifica]
Alimentació[modifica]
La seva dieta és carnívora, composta sobre tot de krill.[5]
Predadors[modifica]
Sovint és presa de peixos com l' Hoplostethus atlanticus i taurons (Galeus eastmani, Galeus melastomus) i de mol·luscs cefalòpodes (Illex coindetii).[7]
Reproducció[modifica]
Les poblacions de la mar Mediterrània les femelles produeixen ous de color tendent al blau,[8] entre març i novembre.[4]
Distribució i hàbitat[modifica]
És una espècie típica de fons fangosos, estesa a totes les zones oceàniques.[9] Hom troba en tota la mar Mediterrània, gran part de l'oceà Atlàntic i en menor escala en l'oceà Pacífic.[3] És més freqüent a la mar Mediterrània i en l'oceà Atlàntic i de manera més difusa en Austràlia, en l'oceà Índic, en l'Àfrica meridional-oriental.[3] Tot i que no sol baixar dels 900 m,[4] ha estat guaitada fins als 2100 m de profunditat.[10]
Pesca[modifica]
No té un valor comercial particular i sovint es ven amb altres gambes: Per exemple a Gènova és venuda sovint amb Aristaeomorpha foliacea i Aristeus. [10] En els ports andalusos es considera una espècie de gamba valorada pel seu aprofitament comercial.[11] És pescada principalment per les flotes d'Espanya i Itàlia.[10] A nivell mediterrani (Fischer et al., 1986), les majors captures es donen en el litoral magrebí.[11]
Notes[modifica]
- ↑ http://www.ictioterm.es/nombre_cientifico.php?nc=349
- ↑ http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=107661
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Plesionika martia - Documented distribution» (en anglès). WoRMS. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2
« Rupert Riedl » — p. 437 - ↑ 5,0 5,1 (anglès)«Plesionika martia (Milne-Edwards, 1883), golden shrimp». Arxivat de l'original el 14 juliol 2014. [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ «WoRMS taxon details - Plesionika martia (A. Milne-Edwards, 1883)» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ (anglès)«Organisms Preying on Plesionika martia». [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ (castellà)«Plesionika martia (Milne-Edwards, 1833)». [Consulta: 12 juliol 2014].
- ↑ (anglès)«Plesionika martia».
- ↑ 10,0 10,1 10,2
« L. B. Holthuis » — p. 146 - ↑ 11,0 11,1 «BASE DE DATOS TERMINOLÓGICA Y DE IDENTIFICACIÓN DE ESPECIES PESQUERAS DE LAS COSTAS DE ANDALUCÍA - Crustáceos > Malacostraca > Decapoda > Pandálidos» (en castellà). Consejo Superior de Investigaciones Científicas. [Consulta: 28 abril 2020].
Bibliografia[modifica]
- Rupert Riedl. Franco Muzzio editore. Fauna e flora del Mediterraneo, 1983. ISBN 978-88-7413-224-9.
- L. B. Holthuis. FAO Fisheries Synopsis. Shrimps and Prawns of the World. An Annotated Catalogue of Species of Interest to Fisheries (PDF) (en anglès). 1, 1980 (FAO species catalogue).[Enllaç no actiu]
- P. Maiorano, G.D'Onghia, F. Capezzuto, L. Sion «Life-history traits of Plesionika martia (Decapoda: Caridea) from the eastern-central Mediterranean Sea» (en anglès). Marine Biology, 141, 2002.
Enllaços externs[modifica]
- «Plesionika martia (A. Milne-Edwards, 1883) (accepted name)». Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 29 d’abril 2020].