Polarització circular
En electrodinàmica, la polarització circular d'una ona electromagnètica és un estat de polarització en què, en cada punt, el camp electromagnètic de l'ona té una magnitud constant i gira a una velocitat constant en un pla perpendicular a la direcció de l'ona.
En electrodinàmica, la força i la direcció d'un camp elèctric es defineixen pel seu vector de camp elèctric. En el cas d'una ona polaritzada circularment, com es veu a l'animació adjunta, la punta del vector de camp elèctric, en un punt determinat de l'espai, es relaciona amb la fase de la llum a mesura que viatja a través del temps i l'espai. En qualsevol instant de temps, el vector de camp elèctric de l'ona indica un punt d'una hèlix orientat al llarg de la direcció de propagació. Una ona polaritzada circularment pot girar en un dels dos sentits possibles: polarització circular en sentit horari o dreta (RHCP) en què el vector del camp elèctric gira en sentit dret respecte a la direcció de propagació, i en sentit contrari a les agulles del rellotge o polarització circular manual a l'esquerra(LHCP) en què el vector gira en sentit esquerra.[1]
La polarització circular és un cas límit de polarització el·líptica. L'altre cas especial és la polarització lineal més fàcil d'entendre. Els tres termes van ser encunyats per Augustin-Jean Fresnel, en un llibre de memòries llegit a l'Acadèmia Francesa de Ciències el 9. Desembre de 1822.[2][3] Fresnel havia descrit per primera vegada el cas de la polarització circular, sense nomenar-lo encara, el 1821.[4]
El fenomen de la polarització sorgeix com a conseqüència del fet que la llum es comporta com una ona transversal bidimensional.
La polarització circular es produeix quan els dos vectors de components del camp elèctric ortogonal són de la mateixa magnitud i estan fora de fase exactament 90°, o un quart de longitud d'ona.
Referències[modifica]
- ↑ «Circular Polarization» (en anglès). https://sciencedemonstrations.fas.harvard.edu.+[Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ A. Fresnel, "Mémoire sur la double réfraction que les rayons lumineux éprouvent en traversant les aiguilles de cristal de roche suivant les directions parallèles à l'axe", read 9 December 1822; printed in H. de Senarmont, E. Verdet, and L. Fresnel (eds.), Oeuvres complètes d'Augustin Fresnel, vol. 1 (1866), pp.Plantilla:Nnbsp731–51; translated as "Memoir on the double refraction that light rays undergo in traversing the needles of quartz in the directions parallel to the axis", Plantilla:Zenodo, 2021 (open access); §§9–10.
- ↑ Académie des Sciences, Procès-verbaux des séances de l'Académie tenues depuis la fondation de l'Institut jusqu'au mois d'août 1835, vol. 7 (for 1820–23), Hendaye, Basses Pyrénées: Imprimerie de l'Observatoire d'Abbadia, 1916, p. 401.
- ↑ A. Fresnel, "Note sur le calcul des teintes que la polarisation développe dans les lames cristallisées" et seq., Annales de Chimie et de Physique, Ser. 2, vol. 17, pp. 102–11 (May 1821), 167–96 (June 1821), 312–15 ("Postscript", July 1821); reprinted (with added section nos.) in H. de Senarmont, E. Verdet, and L. Fresnel (eds.), Oeuvres complètes d'Augustin Fresnel, vol. 1 (1866), pp. 609–48; translated as "On the calculation of the tints that polarization develops in crystalline plates, & postscript", Plantilla:Zenodo (Creative Commons), 2021; author's footnote to §16.