Porquet de Sant Antoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Oniscidea
Porquet de Sant Antoni Armadillidium vulgare
Porquet de Sant Antoni Armadillidium vulgare
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Crustacea
Classe: Malacostraca
Ordre: Isopoda
Subordre: Oniscidea
Latreille, 1802
Infraordres i Famílies

Vegeu el text

El porquet de Sant Antoni, també anomenat vulgarment com truja i trugeta (o trujola[1]), porqueta o tocinet; panerola, pastera o pastereta; somereta (del bon Jesús), muleta del bon Jesús; cuc de bola, cuc de Sant Antoni, cuca de la Mare de Déu, cuqueta del bon Jesús; aranya del bon Jesús, bouet de Sant Antoni; gitano, oriol, marraco, marrameu, paternostrera; caterineta i catalineta blava, gallinorba, (en) dormidora, endormida, papa de l’enaiguament, papa dormidora, porcellana són un subordre (Oniscidea) de crustacis isòpodes.

Són crustacis terrestres amb unes 3.000 espècies descrites. Els porquets de Sant Antoni poden arribar a confondre's amb els diplòpodes (miriàpodes), de morfologia externa similar, encara que per a diferenciar-los n'hi ha prou amb veure quantes potes s'observen a cada costat d'un segment extern. Si es veu només una pota, l'animal serà un crustaci, i si se n'hi veuen dos parells, llavors es tracta d'un diplòpode.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els porquets de Sant Antoni són crustacis terrestres. Al cap hi tenen dos ulls compostos, un parell d'antenes i mandíbules.

Panerola (Armadillium vulgare)

Les paneroles tenen un exosquelet rígid, segmentat i calcari, i posseeixen set parells de potes.

Algunes espècies de porquet de Sant Antoni tenen la capacitat d'enrotllar-se sobre si mateixes (p.ex.: Armadillidium vulgare), formant una bola, quan se senten amenaçades. El seu exoesquelet presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Els porquets de Sant Antoni necessiten un ambient humit, ja que respiren per brànquies. És habitual trobar-les en llocs humits i foscs, com sota pedres o troncs. Són en general animals nocturns, i s'alimenten de detritus, com restes vegetals, encara que poden arribar a convertir-se en una plaga en els jardins.

Els porquets de Sant Antoni són els únics crustacis amb desenvolupament directe, és a dir, sense fase de larva; açò es deu a la seua vida en terra ferma, que els impedeix tenir hàbits reproductors que necessiten condicions més humides. La femella pot mantenir els ous fecundats dins del seu cos. Una prole rosàcia n'ix quan ha trobat el lloc idoni (veure pseudoviviparisme, ovoviviparisme). Tanmateix, i a diferència d'altres grups d'artròpodes terrestres com insectes i miriàpodes, aquests animals conserven un sistema excretor de tipus crustaci, la qual cosa els obliga a excretar urea en lloc d'àcid úric, amb la consegüent pèrdua d'aigua.

Costums[modifica | modifica el codi]

Els agrada menjar de nit.

Infraordres i famílies[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]