Prensa Gráfica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesPrensa Gráfica
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Data d'inici1913 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1939 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Prensa Gráfica va ser una important empresa editorial espanyola que va existir durant el primer terç del segle xx.

Història[modifica]

L'empresa va ser fundada en 1913[n. 1] per Mariano Zavala i Francisco Verdugo Landi,[2] editors de la revista Mundo Gráfico Prensa Gráfica va sorgir a partir de la unió de diverses revistes il·lustrades —Nuevo Mundo, Por esos Mundos[n. 2] i Mundo Gráfico—[4] com a competència al grup Prensa Española i especialment la seva publicació estrela, Blanco y Negro.[2] Poc després, en 1914 l'empresa es va reconstituir amb l'aportació de capital per part de l'empresari basc Nicolás María de Urgoiti i a partir de llavors acabaria quedant vinculada a l'empresa Papelera Española de Urgoiti.[5][6] Prensa Gráfica acabaria arribant a acaparar el mercat de les publicacions il·lustrades.[7]

Al llarg de la seva història l'empresa editora va ser propietària d'importants publicacions il·lustrades com a Mundo Gráfico, Nuevo Mundo, La Esfera[8] o Elegancia.[9][10] La Esfera va ser fins a 1931 la publicació capçalera de Prensa Gráfica.[11] En 1929 l'editorial va treure una nova revista il·lustrada, Crónica,[12] com a resposta a una reeixida publicació rival, Estampa, dirigida per Luis Montiel Balanzat. Crónica va arribar a aconseguir un gran èxit durant el període de la Segona República.[13] Prensa Gráfica també va publicar una col·lecció literària de caràcter polític, La Novela Política,[14] i una sèrie de novel·les de butxaca, La Novela Semanal,[15] amb gran difusió entre el públic.[10]

Després del començament de la Guerra civil, les propietats de Prensa Gráfica van quedar en zona republicana. A mesura que va avançar la contesa les seves publicacions es van veure afectades per l'escassetat de paper i altres materials. En aquest context, les revistes Crónica i Mundo Gráfico van deixar de publicar-se en 1938.[16][17] En 1939, després de l'entrada a Madrid de les tropes franquistes i el final de la guerra, els béns i capçaleres de Prensa Gráfica van ser confiscats per FET i de les JONS.[18]

Notes[modifica]

  1. Per la seva banda, Sánchez Vigil assenyala el 28 de febrer de 1914 coma data de l'acord i la fundació del grup editorial com «Prensa Gráfica Española».[1]
  2. Por esos Mundos era un suplement dominical de Nuevo Mundo que es publicà entre 1900 i 1926.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Andrés del Campo, Susana (2005). Estereotipos de género en la publicidad de la Segunda República Española. Universidad de Granada.
  • De las Heras Pedrosa, José Antonio (2000). La prensa del movimiento y su gestión publicitaria, 1936-1984. Universidad de Málaga.
  • López Mondéjar, Publio (2000). 150 Years of Photography in Spain. Lunwerg.
  • Martínez, Jesús A. (2001). Historia de la edición en España, 1836-1936. Madrid: Marcial Pons Historia. ISBN 84-95379-37-6.
  • Núñez Pérez, María Gloria (1998). «Políticas de igualdad entre varones y mujeres en la segunda república española». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea (UNED) (11): 393-446. ISSN 1130-0124.
  • Reig García, Ramón (2011). La comunicación en Andalucía: Historia, estructura y nuevas tecnologías. Sevilla: Centro de Estudios Andaluces. ISBN 978-84-939078-0-8.
  • Sáiz, María Dolores; Seoane, María Cruz (1996). Historia del periodismo en España 3. El Siglo XX: 1898-1936. Alianza.
  • Sánchez Vigil, Juan Miguel (2001). La fotografía en España: de los orígenes al siglo XXI. Espasa-Calpe.
  • Sánchez Vigil, Juan Miguel (2008). Revistas ilustradas en España. Del romanticismo a la guerra civil. Trea.
  • Timoteo Álvarez, Jesús (1989). Historia de los medios de comunicación en España: periodismo, imagen y publicidad, 1900-1990. Ariel.
  • Urrutia León, Manuel María (1999). «Unamuno y la revista "Nuevo Mundo" (artículos desconocidos)». Cuadernos de la Cátedra Miguel de Unamuno (34): 161-203. ISSN 0210-749X.