Prensa Obrera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesPrensa Obrera

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic, diari en línia i setmanari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici14 desembre 1982 Modifica el valor a Wikidata
Propietat dePartido Obrero (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBuenos Aires Modifica el valor a Wikidata
EstatArgentina Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdictabloide Modifica el valor a Wikidata
Periodicitat7 dies Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaCC BY 4.0 Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN0329-8760 Modifica el valor a Wikidata
OCLC14090713 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webprensaobrera.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PrensaObrera Twitter (X): prensaobrera Instagram: prensaobrera Telegram: prensaobrera Modifica el valor a Wikidata

Prensa Obrera és un setmanari imprès i diari digital argentí editat pel comitè central del Partit Obrer. Ambdues versions es distribueixen sota llicència Creative Commons.[1]

El seu primer número va publicar-se el 1982 i el 2010 va arribar a l'edició número mil. Compta amb un tiratge setmanal de 15.000 exemplars.[2] Entre el 2019 i el 2023 va coexistir amb Política Obrera, la publicació editada per la tendència sorgida després de la crisi interna que va patir l'organització.

Història[modifica]

El diari és el successor d'una publicació il·legalitzada per la dictadura militar de Jorge Rafael Videla el 1976, igual que l'organització homònima,[3] anomenada Política Obrera «en tant que no sols un propagandista i agitador col·lectiu, sinó també un organitzador col·lectiu, segons la definició de Lenin».[4]

Seguint la tradició leninista, definida a la seva obra Què fer?, el setmanari constitueix un punt de referència de l'organització del partit així com una «eina de militància» dels seus simpatitzants.[2] Marcelo Ramal, dirigent del Partit Obrer, va assenyalar sobre aquesta publicació que «és el nostre primer militant, perquè arriba a tot arreu».[2]

Si bé els articles del diari apareixen a internet des del 1999 al lloc web del partit, el 3 de maig de 2018 va presentar-se un domini propi que rep 20 000 visites diàries.[5]

Referències[modifica]

  1. Prensa Obrera. «Licencias PrensaObrera.com» (en castellà). [Consulta: 11 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 Sued, Gabriel. «Vivir en un plan de lucha permanente». La Nación, 23-09-2012. Arxivat de l'original el 2012-09-25. [Consulta: 23 setembre 2012].
  3. «Prensa Obrera #1500» (en castellà). [Consulta: 5 maig 2018].
  4. «Historia de Prensa Obrera». po.org.ar. Arxivat de l'original el 22 de maig de 2016. [Consulta: 4 juny 2016].
  5. «Prensa Obrera, del mimeógrafo a WhatsApp». , 03-05-2018 [Consulta: 4 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]