Principat de Pindos i Voivodat de Macedònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera del Principat de Pindos.

El principat de Pindos i Voivodat de Macedònia fou un estat autònom dels aromans que va existir entre 1941 i 1944 a les muntanyes al nord de Grècia (al sud d'Albània sense arribar a la costa).

Els alemanys van ocupar Grècia el 1941 i en van entregar una part del nord del país a Bulgària i una altra part a Itàlia. Els italians, a la seva zona (al sud-sud-est d'Albània) van afavorir l'establiment d'un estat autònom amb important presència de l'ètnia aromana, sota el líder local aromà de Samarina, Alkiviadis Diamantis, líder de la Legió Romana, un grup paramilitar feixista, que va prendre el títol de príncep (Alkiviadis I). El principat abraçava la regió de les muntanyes Pindos i nominalment Macedònia, i reclamava Salònica com a capital, però aquesta ciutat, ni la regió de Macedònia, en va ser mai part (una facció macedònia va oferir la corona al príncep, però només sobre el paper). La capital fou Metsovo (Aminciu en aromà), i l'assemblea nacional es reunia a Trikala.

Al començament la minoria aromana donava suport a aquest estat però aviat es va veure que el volien els italians era convertir-los al catolicisme (els arumans eren ortodoxos) i italianitzar-los aprofitant el seu origen llatí i la seva llengua derivada del llatí. A més a més el govern local va exercir una forta repressió contra l'oposició i especialment contra els grecs, cosa que tampoc va agradar als arumans.

Alkiaviadis I va abdicar el 1943 i el va substituir un parent llunyà Nicolau I Matoussi que va refusar el tron; el comte hongarès-croat Gyula Cseszneky (Juli I) fou reconegut pels italians perquè la seva família havia proveït de gra a l'exèrcit feixista. Juli I aparentment va protegir als jueus, (un nombre important de jueus van buscar refugi al principat durant el seu regnat) perquè la seva mare era jueva sefardita.

Després de l'armistici italià, la Gestapo va destronar a Juli I, que es va refugiar a Hongria, i el principat, tot i que no fou abolit legalment, va desaparèixer de fet; el germà de Juli, Miguel I Cseszneky de Milvány, hereu designat, va agafar el títol però mai va tenir cap control al país el qual ni tan sols va arribar a visitar; Hatzi, cap de les milícies aromanes feixistes, va assolir l'administració; el territori del principat va caure en mans de la guerrilla comunista grega el 1944 i fou conquerit per les forces del govern grec el 1947. Ni els comunistes ni després el govern grec van reconèixer l'existència del principat ni cap dret als seus sobirans.

Actualment existeix un pretendent al tron de Pindo, anomenat Nicolau II Diamantis.

Referències[modifica | modifica el codi]