El Projecte 58 i el Projecte 58A foren una sèrie de quatre proves nuclears dutes a terme pels Estats Units a l'Àrea 3 i l'Àrea 12 de l'emplaçament de proves de Nevada, entre desembre del 1957 i març del 1958.[1] Aquestes proves foren precedides per l'Operació Plumbbob i succeïdes per l'Operació Hardtack. Totes les proves volien comprovar la fiabilitat dels sistemes de seguretat d'un punt.[2] Es pretenia «congelar» el disseny de dispositius prèviament a les proves completes, amb detonació nuclear, de l'Operació Hardtack. No s'esperava cap detonació en les proves del Projecte 58, però en la segona d'elles, una prova en superfície denominada Coulomb-C duta a terme el 9 de desembre del 1957, es produí una detonació de mitja kilotona (2.100 GJ). Poc després de produir-se es detectaren nivells de radiació de fins a 50 roentgens per hora a l'autopista de Mercury, i a mesura que el núvol es desplaçava cap al sud-oest, personal que es trobava a Jackass Flats treballant en la construcció d'una zona de proves de coets nuclears hagué de posar-se a cobert. Finalment el núvol arribà a la zona de Los Angeles, on molt baixos nivells de radiació detectats durant un curt espai de temps causaren certa alarma social.[3]
↑Departament d'Energia dels Estats Units, Battlefield of the Cold War, The Nevada Test Site, Volume 1, Atmospheric Nuclear Weapons Testing, 1951-1963, DOE/MA-0003Arxivat 2012-05-25 a Wayback Machine. (en anglès)
