Rafael Cavanillas Prosper
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 juliol 1899 Palau del Marqués de Dos Aigües (Comarca de València) |
| Mort | 20 desembre 1998 (99 anys) Madrid |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
| 25 octubre 1963 – 13 juliol 1965 ← Ramón Gotarredona Prats – César Mantilla Lautrec → | |
 Procurador a Corts | |
| 27 juny 1963 – 8 novembre 1963 ← Fermín Gutiérrez de Soto – Gregorio López Muñiz → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
 Capità general de les Illes Balears | |
| 22 desembre 1962 – 6 abril 1963 ← Mariano Alonso Alonso – Ramón Rodríguez Vita → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | militar, polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
| Família | |
| Parents | Eduardo Torroja Miret (espòs de la germana) José Antonio Torroja Cavanillas (fill de la germana) |
Premis
| |
Rafael Cavanillas Prosper (Palau del Marqués de Dos Aigües, 13 de juliol de 1899 - Madrid, 20 de desembre de 1998) va ser un militar espanyol. Combatent «nacional» en la Guerra civil espanyola, durant la Dictadura franquista exerciria diversos càrrecs arribant a ser cap d'Estat Major Central de l'Exèrcit de Terra.
Biografia[modifica]
Militar professional, pertanyia a l'arma d'infanteria i estava especialitzat en Estat Major.
Va prendre part en la Guerra civil, lluitant al costat de les forces del Bàndol revoltat. Arribaria a ser cap d'Estat Major de la 4a. Divisió de Navarra,[1] prenent part en les batalles de Terol, Aragó, Llevant o l'Ebre.
Durant la Dictadura franquista va continuar la seva carrera en l'Exèrcit, on exerciria càrrecs importants. Va ser un estret col·laborador del director general d'Ensenyament militar, el general Camilo Alonso Vega,[a] aconseguint organitzar l'estructura de la Escola d'Estat Major.[2] Posteriorment va exercir el càrrec de cap d'Estat Major del Cos d'Exèrcit n. 1 —corresponent a la I Regió Militar— i comandant de la 72a Divisió. També va manar la XI Divisió experimental pentòmica,[3] creada en 1959 seguint el model de les divisions pentòmiques organitzades per l 'Exèrcit dels Estats Units.[4]
Després d'exercir uns mesos com a Capità general de les Illes Balears, en 1963 va ser nomenat Cap d'Estat Major Central de l'Exèrcit de Terra, en substitució del general Ramón Gotarredona.[5] Des del seu càrrec com a cap de l'Estat Major recolzaria al general Juan Domingo Perón en el seu fallit intent de tornar a Argentina en 1964.[6] Cavanillas es va mantenir en aquest càrrec fins a 1965.
També va ser president del Consell Suprem de Justícia Militar, així com procurador a les Corts franquistes.[7] Va arribar a aconseguir el rang de tinent general.[8]
Vida privada[modifica]
Fos de l'àmbit militar també es va dedicar al món dels negocis. Va formar part del consell d'administració de Sofico,[8] empresa de la qual seria vicepresident. Implicat en la fallida de Sofico (al juny de 1975),[9][10] va haver de comparèixer en els tribunals,[11] si bé Cavanillas no seria processat per la justícia espanyola.[10]
Estava casat amb Dolores Cisneros Asensio. Tenia dues filles: María Victoria y María Paloma Cabanillas de Ysasi.[12]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Engel, 2000, p. 19.
- ↑ Puell de la Vila, 1997, p. 123.
- ↑ Fernández López, 2007, p. 196.
- ↑ Cardona, 1990, p. 191.
- ↑ Cardona, 2003, p. 326.
- ↑ Figallo, 2014, p. 167.
- ↑ Maestre Rosa, 1977, p. 590.
- ↑ 8,0 8,1 Sánchez Soler, 2001, p. 220.
- ↑ Ynfante, 1975, p. 73.
- ↑ 10,0 10,1 Cardona, 2003, p. 371.
- ↑ de las Heras i Villarín, 1976, p. 56.
- ↑ «Esquela del Excelentísimo Señor D. Rafael María Cavanillas Prosper». , 22-12-1998, p. 101 [Consulta: 30 octubre 2017].
Bibliografia[modifica]
- Cardona, Gabriel. El problema militar en España. Madrid: Historia 16, 1990.
- Cardona, Gabriel. El gigante descalzo. El ejército de Franco. Aguilar, 2003.
- de las Heras, Jesús. El último año de Franco. Diario político español 1975. Madrid: Ed. Sedmay, 1976.
- Engel, Carlos. Historia de las divisiones del ejército nacional. Almena Ediciones, 2000.
- Fernández López, Rafael. De instituto psiquiátrico "La milagrosa" a base Primo de Rivera "Vulgo manicoio" 1926-2007. Cultiva Libros, 2007.
- Figallo, Beatriz. Argentina y España: Entre la pasión y el escepticismo. Editorial Teseo, 2014.
- Maestre Rosa, Julio. Procuradores en Cortes, 1943-1976. Editorial Tecnos, 1977.
- Puell de la Villa, Fernando. Gutiérrez Mellado. Un militar del siglo XX (1912-1995). Biblioteca Nueva, 1997.
- Sánchez Soler, Mariano. Ricos por la patria. Plaza & Janés Editores, 2001.
- Ynfante, Jesús. Los negocios ejemplares. Matesa-Sofico-Los negocios del "Caudillo"-Rumasa. Editorial Monipodio, 1975.