Regulus (ocell)
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Reietó Regulus regulus
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Mireu el text. |
||||||||||||||
Els reietons (Regulus spp) són un gènere d'aus, l'únic de la família dels regúlids (Regulidae) que pertany a gran ordre dels Passeriformes. El nom llatí "regulus" (petit rei) fa referència a la acolorada corona dels adults de les diferents espècies. Són ocells de distribució principalment holàrtica.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Els reietons fan entre 9 i 11 cm de llargària i són un dels passeriformes més petits.
- Les ales i cues són mitjanes. Les cues tenen una incisió en la punta.
- Bec petit i mol fi.
- Plomatge gris verdós. La majoria de les espècies tenen un anell ocular o una línia superciliar ostensible.
- Els mascles tenen una corona amb una taca molt acolorida, que arriba fins a la part superior del bec, excepte en Regulus caledula.
Hàbitat [modifica]
Generalment estan adaptats als boscos de coníferes, però poden acceptar altres ambients, sobre tot en l'època de migració. Des dels boscos septentrionals , també han conquerit algunes zones subtropicals. Poblacions insulars ha evolucionat formant espècies i subespècies.
Alimentació [modifica]
La petita grandària i alt metabolisme fan que tingui necesitats alimentaries mol altes. L'animal mor d'inanició a l'hora de no alimentar-se. Son insectívors, menjant pugons, col·lèmbols i altres insectes que troben entre les branques dels arbres, però també en la vegetació del terra.
Reproducció [modifica]
El niu és una estructura petita, en forma de tassa, feta de molsa i líquens que penja de la part terminal de les rames altes de les coníferes. La femella pon entre 7 i 12 ous blancs o pàl·lids, de vegades amb petites taques marrons. La incubació és de 19 - 24 dies.
Taxonomia [modifica]
Antany inclosos a la família dels sílvids (Sylviidae). Alguns autors reconeixen set espècies diferents, però l'IOC classifica teneriffae con una subespècie de R. regulus.
- Regulus regulus - Reietó.
- Regulus teneriffae. Considerat per alguns autors una subespècie de R. regulus.
- Regulus ignicapillus - Bruel.
- Regulus madeirensis - Bruel de Madeira. Se l'ha considerat una subespècie de R. ignicapillus.
- Regulus goodfellowi.
- Regulus satrapa - Reietó de corona daurada.
- Regulus calendula - Reietó de corona rubí. És prou diferent de les demés espècies del gènere, tant per la veu com pel plomatge, el que fa que de vegades se'l classifiqui a un gènere diferent (Corthylio).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regulus (ocell) |
