Relació entre sexes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La relació entre sexes, en anglès:Sex ratio és la raó aritmètica de mascles i femelles en una població. La principal relació entre els sexes és la raó aritmètica en el moment de la concepció, la sex ratio secundària és la raó aritmètica en el moment del naixement, i la tercera sex ratio és la raó aritmètica en els organismes madurs.[1] Típicament, a mesura que s'incrementa la població, en humans, canvia la relació entre sexes; per cada 96 homes hi ha 100 dones per l'alta taxa de mortalitat en els homes.

La relació entre sexes en humans és d'especial interé pels antropòlegs i els demògrafs. Tanmateix en els humans aquesta relació està afectada per factors com l'edat de les mares quan infanten.,[2] i per l'avortament selectiu per motiu del sexe i l'infanticidi.

Teoria de la relació entre sexes[modifica | modifica el codi]

La teoria de la sex ratio és un camp d'estudi que es preocupa de la predicció acurada de les sex ratios en totes les espècies sexuals, basant-se a considerar la seva història natural. Un llibre molt influent ha estat el d'Eric Charnov (1982) Sex Allocation.[3] Ell defineix cin qüestions principals:

  1. Per una espècie dioica, quina és la sex ratio d'equilibri mantinguda per la selecció natural?
  2. Per a un hermafrodita seqüencial, quin és l'ordre del sexe en equilibri i el moment del canvi de sexe?
  3. Per a un hermafrodita simultani quin és l'equilibri en funció de cada temporada de cria?
  4. Sota quines condicions són els diversos estadis d'hermafroditisme o dioècia estables evolutivament?
  5. Quan afavoreix la selecció la capacitat d'un individu d'alterar la diferència sexual en resposta a situacions ambientals o situacions de la història vital?


Principi de Fisher[modifica | modifica el codi]

El principi de Fisher explica perquè per a moltes espècies la relació entre sexes és aproximadament 1:1.[4]

  1. Suposem que els naixements de mascles són menys comuns que els de femelles.
  2. Un mascle acabat de néixer tindrà perspectives d'aparellament millors que una femella acabada de néixer i per tant pot tenir més descendència.
  3. Per tants els pares genèticament disposats a produir mascles tenditran a tenir més néts nascuts d'ells.
  4. Per tant els gens amb tendències a produir mascles s'estendran i els naixements de mascles esdevindran més comuns.
  5. Quan s'acosta la sex ratio a 1:1,l'avantatge associat amb produir mascles desapareix.
  6. El mateix raonament s'aplica si les femelles se substitueixen per mascles. Per tant la relació 1:1 és la d'equilibri.

Exemples en espècies no humanes[modifica | modifica el codi]

Medi ambient[modifica | modifica el codi]

Tenir una despesa de recursos igual per a cadascun dels sexes és una estratègia evolutivament estable: Si la població general es desvia d'aquest equilibri afavorint un dels sexes, un d'ells pot obtenir més èxit reproductiu. En espècies on el cost de criar és el mateix amb independència del sexe, això es tradueix en una sex ratio d'aproximadament 1:1.

Els bacteris del gènere Wolbachia causen alteracions en les relacions entre sexes en alguns artròpodes donat que maten els mascles. En els copèpodes adults dominen les fmelles però hi ha diferències entre les seves famílies.[5]

Diverses espècies de rèptils la determinació del sexe depèn de la temperatura d'incubació dels ous. En els al·ligàtors la sex ratio natural és de cinc femelles per un mascle.[6]

Relació entre sexes secundària en plantes dioiques[modifica | modifica el codi]

S'ha trobat que la quantitat de pol·len fertilitzant pot influir en la sex ratio secundària en plantes dioiques. L'increment en la quantitat de poL3len porta a la disminució de plantes mascle en la progènie. Aquesta relació s'ha confirmat en les espècies de tres famílies – Rumex acetosa (Polygonaceae),[7][8] Melandrium album (Cariophyllaceae),[9][10] Cannabis sativa[11] i Humulus japonicus (Cannabinaceae).[12]


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Coney, N.S. Mackey, W.C.. «The woman as final arbiter: a case for the facultative character of the human sex ratio». Journal of Sex Research, vol. 35, 2, May 1998, pàg. 169–175. DOI: 10.1080/00224499809551930.
  2. «Trend Analysis of the Sex Ratio at Birth in the United States». U.S. Department of Health and Human Services, National Center for Health Statistics.
  3. Eric L. Charnov. (1982) Sex allocation. Princeton University Press, Princeton, New Jersey. ISBN 0-691-08312-6
  4. Hamilton W.D.. «Extraordinary sex ratios. A sex-ratio theory for sex linkage and inbreeding has new implications in cytogenetics and entomology». Science, vol. 156, 3774, April 1967, pàg. 477–88. Bibcode: 1967Sci...156..477H. DOI: 10.1126/science.156.3774.477. PMID: 6021675. «references»
  5. Kiørboe, T.. «Sex, sex-ratios, and the dynamics of pelagic copepod populations». Oecologia, vol. 148, 1, 2006, pàg. 40–50. DOI: 10.1007/s00442-005-0346-3. PMID: 16425044.
  6. Ferguson, M.W.J., Joanen, T.. «Temperature of egg incubation determines sex in Alligator mississippiensis». Nature, vol. 296, 5860, April 1982, pàg. 850–3. Bibcode: 1982Natur.296..850F. DOI: 10.1038/296850a0. PMID: 7070524.
  7. Соrrеns С.. «Geschlechtsbestimmung und Zahlenverhaltnis der Geschlechter beim Sauerampfer (Rumex acetosa)». Biol. Zbl., vol. 42, 1922, pàg. 465–80.
  8. Rychlewski J., Kazlmierez Z.. «Sex ratio in seeds of Rumex acetosa L. as a result of sparse or abundant pollination». Acta Biol Crac Ser Bot, vol. 18, 1975, pàg. 101–14.
  9. Correns C.. «Bestimmung, Vererbung und Verteilung des Geschlechter bei den hoheren Pflanzen». Handb. Vererbungswiss., vol. 2, 1928, pàg. 1–138.
  10. Mulcahy D.L.. «Optimal sex ratio in Silene alba». Heredity, vol. 22, 3, 1967, pàg. 41.
  11. Riede W. (1925) Beitrage zum Geschlechts- und Anpassungs-problem. “Flora” 18/19
  12. Kihara H., Hirayoshi J. (1932) «Die Geschlechtschromosomen von Humulus japonicus.» Siebold i Zucc. a 8th Congr. Jap. Ass. Adv. Sci., pàgines. 363—367 (cit.: Plant Breeding Abstr., 1934, 5, № 3, p. 248, ref. № 768).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]