Ren Xiong
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1823 Xiaoshan District (Xina) (en)  |
| Mort | 23 novembre 1857 (34 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Família | |
| Fills | Ren Yu (en) |
| Germans | Ren Xun |
- Avís: en els noms xinesos el cognom va al davant (en aquest cas Ren).
Ren Xiong (xinès: 任熊 : pinyin:Rèn Xióng), conegut també com a Weichang, fou un pintor, cal·lígraf, xilògraf i artesà de segells per a tinta que va viure sota la dinastia Qing. Va néixer el 19 de juliol de 1823 a Xiaoshan, província de Zhejiang, i va morir el 23 de novembre del 1857.[1]La seva família, amb antecedents camperols humils, va tenir quatre pintors (els quatre Ren) i Ren Xiong fou qui va adquirir la fama primer. Va aprendre pintura gràcies a un mestre del poble. El 1846 va anar a Hangzhou, va residir un temps a casa de Zhou Xian copiant obres de la seva col·lecció i perfeccionant-se com a artista. Fugint de la rebel·lió residí a Xangai. Va il·lustrar poesies del seu amic poeta Yao Xie. Fou germà de Ren Yi i pare de Ren Yu.
De ben jove, Ren Xiong es resistí a pintar segons les normes dels mestres clàssics. Tocà diversitat de temes (personatges, paisatges, flors, ocells, etc.). Era un dels tres Xiong de Xangai, amb Zhang Xiong, Zhu Xiong i també va ser un dels tres Ren, juntament amb Ren Xun i Ren Yi, que amb Ren Yu formarà els quatre Rens. Uns forasters de Xangai (Xu Gu, Ren Xiong, Ren Xun, Ren Bonian i Hu Gongshou i Wu Changshuo) van formar part de l'escola de Pintura d'Haishang. Ren fou un pioner de la que seria la influent escola de Xangai, grup caracteritzat pel seu estil agosarat i innovador. El seu autoretrat és una de les obres cimeres del retrat xinès. La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, en el bloc I (La tradición artística china y las irrupciones de la modernidad) del seu màster en Estudis Xinesos del curs 2013-2014, ha dedicat sessions a aquest artista.
Referències[modifica]
- ↑ Huaiyu, Guo.. 5000 ans d'Art Chinois. ISBN 978-2-8099-1601-0.
- Part de la informació d'aquest article prové dels corresponents articles de la Wikipedia en llengua francesa i anglesa dedicats a aquest artista.
Bibliografia[modifica]
- Pintura china tradicional: historia cantada en poemas sin voz de Zhang Jiayi i Nie Chongzheng. Pàgs, 147-148, 150 i 168.
- Ren Xiong and His Self-Portrait de James Cahill. Ars Orientalis. Vol. 25, Chinese Painting (1995). Publicat per The Smithsonian Institution. Pàg. 119-132.
- A History of Chinese Painting .Beijing, Foreign Languages Press, 1992.
- Dictionnaire des peintres,sculpteurs, dessinateurs et graveurs (Dictionnaire Bénézit) d'Emmanuel Bénézit. ISBN 2700030214.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ren Xiong |
- http://www.chinatoday.mx/esp/sample1/content/2011-10/11/content_397355.htm Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.
- http://www.artrealization.com/artists/famous/ren_xiong/ren_xiong.htm
- http://arts.cultural-china.com/en/77Arts4091.html Arxivat 2014-12-23 a Wayback Machine.
- http://huntingtonarchive.osu.edu/Exhibitions/5000years/indxs/in/inpaintpgs/C4001M.html Arxivat 2014-08-13 a Wayback Machine.
- http://elearning.kmfa.gov.tw/turmoil/e_second.html Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.