Reparació per excisió de nucleòtid
La reparació per excisió de nucleòtids, (en anglès:nucleotide excision repair (NER)) és un mecanisme de reparació de l'ADN.[2] Un dels tres mecanismes de reparació del filament simple per excisió.
El NER es pot dividir en dues subvies: global genomic NER (GG-NER o GGR) i transcription coupled NER (TC-NER o TCR). Les dues subvies difereixen en la manera com reconeixen el dany en l'ADN, però comparteixen el mateix procés per la incisió de la lesió, la reparació i el lligament. El TCR desplega enzims NER d'alta prioritat en gens que s'estan transcrivint activament.
El NER repara danys que afectin cadenes llargues, d'entre dos i trenta bases. Aquest procés reconeix canvis grans que distorsionen l'hèlix, com ara dímers de timina, així com trencaments de cadena única (reparats amb enzims com ara l'UvrABC endonucleasa.
A diferència de la reparació per excisió de base, la NER pot reparar més regions d'ADN i repara els danys en l'ADN per acció de la llum ultraviolada. El mecanisme d'aquesta reparació és més complex en els organismes eucariotes que no pas en el procariotes
Xeroderma pigmentosum i la Síndrome de Cockayne són dos exemples de malalties associades al NER.
Referències[modifica]
- ↑ Fuss JO, Cooper PK «DNA repair: dynamic defenders against cancer and aging». PLoS Biol., 4, 6, juny 2006, pàg. e203. DOI: 10.1371/journal.pbio.0040203. PMC: 1475692. PMID: 16752948.
- ↑ Carroll SB, Wessler SR, Griffiths AJFl, Lewontin RC. Introduction to genetic analysis. Nova York: W.H. Freeman and CO, 2008, p. 534. ISBN 0-7167-6887-9.