Reuss-Lobenstein

Reuss-Lobenstein (alemany: Reuß-Lobenstein) va ser un estat localitzat en la part alemanya del Sacre Imperi Romà Germànic. Els membres de la família Reuss-Lobenstein pertanyien a la branca línia menor de Reuss. Reuss-Lobenstein va existir durant dos períodes diferents, va ser creat en 1425 com un senyoriu amb Enric II com el seu primer governant. El primer senyoriu de Reuss-Lobenstein va ser dissolt en 1547 quan el territori va ser absorbit per Reuss-Plauen.

Reuss-Lobenstein va ser recreat en 1647, una altra vegada com a senyoriu que va romandre fins a 1673 quan el títol de senyor va ser ascendit a comte. Després de la mort del comte Enric X en 1671, Reuss-Lobenstein va ser governat conjuntament pels seus tres fills Enric III, Enric VIII de Reuss-Lobenstein i Enric X. En 1678 Reuss-Lobenstein va ser dividit entre Enric III, romanent com a comte de Reuss-Lobenstein, Enric VIII, passant a ser comte de Reuss-Hirschberg i Enric X, convertint-se en comte de Reuss-Ebersdorf. Reuss-Lobenstein va ser dividit per segona vegada en 1710 després de la mort d'Enric III, sent creat el territori de Reuss-Selbitz per al fill menor Enric XXVI, mentre que Enric XV el va succeir com a comte de Reuss-Lobenstein.

Reuss-Lobenstein va ser elevat a principat en 1790 i es va unir a la Confederació del Rin el 15 de desembre de 1806. Amb la mort del príncep Enric LIV en 1824, la línia de Reuss-Lobenstein es va extingir i va ser heretada pel príncep de Reuss-Ebersdorf.