Romaní (planta)

De Viquipèdia

Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.

Romaní
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Lamiales Família: Lamiaceae Gènere: Rosmarinus Espècie: R. officinalis
Nom binomial
Rosmarinus officinalis L.1753.[1]
Sinònims
Rosmarinus officinalis L. var. prostratus hort.[1]

El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit.

El més significatiu i característic del romer és que posseeix en les seves fulles unes glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seves fulles.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Distribució geogràfica 3 Hàbitat 4 Descripció botànica 5 Farmacologia 5.1 Part utilitzada (droga) 5.2 Composició química 5.3 Propietats farmacològiques 5.4 Efectes adversos i tòxics 5.5 Interaccions medicamentoses i contraindicacions 6 Usos 6.1 Ús medicinal 6.2 Ús etnomedicinal i popular 6.3 Ús alimentari 6.4 Altres usos 7 Història 8 Observacions i curiositats 8.1 Paisatgisme 9 Galeria d'imatges 10 Enllaços externs 11 Referències 12 Bibliografia

[edita] Etimologia

"Rosmarinus" es creu que va ser format del llatí per "ros" que significa "rosada" i per "marinus", "marí", ja que el romer és una planta mediterrània. Però actualment, es decanten per una altra interpretació, segons la que "ros" vindria de la veu grega "rhops" que vol dir "matissar" i "marinus" derivaria de "myrinos" que significa "aròmatic".

"Officinalis" prové del llatí "officina" que es refereix al lloc on treballen els operaris, taller o oficina. Aquest nom, que també el porten moltes altres plantes medicinals es degut a l’ús habitual que se’n feia i actualment se’n fa a les oficines de farmàcia.

[edita] Distribució geogràfica

La seva distribució geogràfica genèrica és abundant, la trobem a tot el sud d'Europa, a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica.

Pel que fa a la Península Ibèrica està distribuïda de forma general i només escasseja a alguns punts del nord i nord-oest, des de Galícia fins al País Basc. Dintre de l'àmbit catalanoparlant té una distribució general i molt comú al Principat, però rars vers els Pirineus.

[edita] Hàbitat

El romaní creix en tot tipus de terrenys, encara que prefereix el calcari. En trobem des del nivell del mar fins als 1500 metres d’altitud, molt comú en ambients d’alzinars. Com és una espècie vegetal termòfila, no tolera gaire bé les gelades i és fàcil de localitzar a les muntanyes més càlides i seques.

[edita] Descripció botànica

És un arbust perenne aromàtic d’un metre d’alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres. L' arrel és axonomorfa amb tiges molt ramificades en forma de ramificació simpòdica i llenyoses. Les fulles són lanceolades, tenen un color verd brillant a l’anvers i blanc tormentós al revers, en aquestes la divisió del marge és simple i la superfície revoluta. Petites ,com a molt de 3’5 cm de longitud, amb l’àpex acuminat i la base atenuada, es situen damunt la tija de forma oposada. Les inflorescències són petites agrupacions de poques flors (3-15 flors) agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posició terminal. Les flors del romer són hermafrodites i pentàmeres, es troben en posició pedicelada i una simetria zigomorfa, apareixen des de finals de primavera fins principis d’estiu, encara que pot estar florida tot l’any. El calze és bilabiat i acampanat de color verd, i alguns cops, té un to vermellós. La corol·la és bilabiada d’una sola peça, fa entre 10 i 12 mm i té un color blau pàl·lid, rarament blau intens i en poques ocasions blanc. L'androceu està constituït per dos estams encorbats exserts. El gineceu és súper amb un estil terminal. El romaní té fruits petits, secs i tetraquenis que apareixen en el fons del calze; cada una de les quatre parts en que està dividit el fruit té una llavor.

Aquest no és l’únic romer silvestre de la península. Hi ha altres més escassos, localitzats en alguns punts principalment a la zona pròxima a la costa de les províncies d’Almeria y Granada com el Rosmarinus eriocalyx Jord. & Fourr que té unes fulles més curtes, de 5 a 15 mm, amb les flors de color violeta. A Almeria existeix el R. officinalis L. var larandulaceus, Nöe, amb les fulles de marge dentat.

A Menorca existeixen les següents variants: romaní mascle (Ciutadella) i romaní foraster (plantat en jardineria a tot Menorca). A més a més hi ha una varietat endèmica que creix torta i més planera, força rara a l'illa, el Rosmarinus officinalis var. palaui. A aquesta varietat se la denomina amb els noms vernaculars de "romaní femella" o "flor revenial".

[edita] Farmacologia

... AVÍS MÈDIC

[edita] Part utilitzada (droga)

S’utilitzen les fulles fresques o seques recollides durant o després de la floració del romaní, també s’aprofiten les flors per les seves virtuts farmacològiques.

[edita] Composició química

• Oli essencial (1-2’5%): acetat de bornil (1-5%), alfa-pinè (12-25%), alfa-terpineol(12-24%), borneol (1-6%),càmfora (10-25%), camfè (5-10%), eucaliptol (20-50%). També limonè, beta-cariofilè i mircè.
• Diterpens (més del 4’6%): carnosol, epirosmanol, isorosmasnol, rosmaridifenol, rosmariquinona.
• Àcids triterpènics (2-4%): oleanòlic, ursòlic i els seus 3-acetil-èsters.
• Àcids fenòlics derivats de l’àcid cinàmic (2-3%): cafeic, clorogènic,neoclorogènic, rosmarínic.
• Flavonoides: derivats del luteol i del epigenol com: cirsimarina, diosmina, hesperidina, homoplantiginina, fegopolina, nepetina, nepitrina.
• Alcohols triterpènics: alfa i beta- aminirina, betulòsid.
• Elements minerals.

[edita] Propietats farmacològiques

La gran majoria estan relacionades amb l’activitat de l’oli essencial. S’ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antiviral i també antioxidant (sobretot gràcies al carnosol)

L’administració per via oral, també presenta una activitat diürètica.

L’aplicació tòpica dels extractes alcohòlics fets amb fulles de romer, inhibeixen la iniciació i progrés del tumor epidèrmic (amb un 40-60% d’eficàcia).

Aquest oli essencial ha demostrat in vitro activitat espasmolítica i anticonvulsionant

Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l’activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors , essent un bon cicatritzant.

També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l’alopècia.

El fum del romaní serveix com a tractament per l’asma.

El romer es troba incorporat a les farmàcies d’Alemanya,Anglaterra, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Espanya, França, Mèxic, Portugal, República Txeca i Suïssa, entre d’altres.

[edita] Efectes adversos i tòxics

Si no es menja una quantitat exagerada de la substància, no té cap efecte tòxic conegut.

[edita] Interaccions medicamentoses i contraindicacions

Hauran d’abstenir-se de la ingesta de romer les dones embarassades, ja que s’ha observat que és un agent abortiu i encara que no s’ha pogut demostrar, es recomana que pels seus efectes estrogènics i al ser un aliment amb factors medicinals, que se n’eviti de menjar durant el període d’embaràs i lactància.

Els pacients epilèptics i diabètics tampoc n’haurien de menjar.

[edita] Usos

[edita] Ús medicinal

Consta aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany l’ús de la planta en els següents casos:

• Dispèpsies
• Anorèxia
• Artritis
• Artràlgies

Els preparats que trobem per al seu ús medicinal són variats, tant en funcions com en les seves formes. Alguns exemples són:

• DRYNK (flascó per 120 g.) : Protector capil•lar.
• LUBROL ( flascó-goter per 120 g.) : Digestiu, colerètic, espasmolític.
• SEQUALS “G” (flascó per 130 i 155 ml): Shampoo antiseborreic.
• TISANA Nº1 (paquet per 100 g.): digestiu hepàtic.

La ingesta de romaní es pot fer per diferents mètodes:

• Droga triturada per a infusions.
• Droga en pols
• Extractes secs
• Altres preparacions de galènica per aplicacions internes i externes

[edita] Ús etnomedicinal i popular

Aquesta planta sempre s’ha utilitzat per a diversos usos de forma popular.

Entre ells,pel tractament de les cefalees i del vertigen; per disminuir les molèsties musculars i el mal d’esquena, així com la circulació deficient i per les lesió cutànies. Com a estimulant del cabell i per l’eliminació de la caspa.

També s’utilitza per millorar la respiració durant els constipats, la grip o la sinusitis, i per “despertar” la ment.

[edita] Ús alimentari

El romer té grans quantitats de ferro, calci i vitamina B6.

La planta s’utilitza freqüentment a la cuina tradicional i mediterrània, complementant gran varietat d’aliments.

Les fulles del romer, tan fresques com seques, són utilitzades per aromatitzar carns, especialment la de corder, sopes i verdures, i li dona un sabor especial.

Una rameta de romer fresc aromatitza olis i vinagres i així s’aconsegueix donar-li un toc diferent.

A més, s’utilitzen cremes que porten romer com a principal ingredient com a acompanyants dels plats principals o postres.

Tot hi això, el romer té un gust una mica salat i s’ha de cuinar amb moderació, evitant així que el sabor del plat sigui molt fort.

El Council of Europe la ha catalogat com recurs natural d’alimentació i la FDA la ha incorporat en qualitat de suplement dietari.

[edita] Altres usos

Per la seva forta fragància, és molt utilitzat en perfums.

La seva fusta serveix com a combustible i també per a fer llaüts i altres instruments.

El romer també el podem mesclar per fer l’aigua del bany.

Tradicionalment, també s’han tingut en compte les seves propietats afrodisíaques.

El nèctar de les seves flors és excel•lent per a les abelles, que el busquen normalment, i dóna una mel de bona qualitat.

Els seus efectes antioxidants són utilitzats en la industria dels embotits.

[edita] Història

Originaria dels països que rodegen el Mediterrani, aquest arbust és una de les espècies aromàtiques que té més historia, degut a les seves propietats medicinals, comestibles, i aromatitzants formant part de la vida dels pobles mediterranis.

Va ser introduït cap al Nord d’Europa a través dels Alps pels primers monjos cristians, sent molt popular als jardins monàstics de tot el continent

L’oli essencial va ser obtingut per destil•lació el primer cop al 1330 gràcies a les investigacions anteriors de Ramon Llull. A partir de llavors, es va tornar molt popular també com a ingredient de perfumeria.

[edita] Observacions i curiositats

A Egipte va ser un dels ingredients de les formulacions fetes per embalsamar els cossos dels morts.

Una llegenda molt antiga explica que la Verge Maria, a la seva fugida d’Egipte, va perdre un mantell de color blau que la tapava, i aquest va caure sobre les rames d’un senzill arbust verd. Llavors, l’arbust va florir donant petites flors blaves. A l’arbust avui en dia se’l coneix amb el nom de romer. També es diu que el romer creixerà durant trenta-tres anys, fins arribar a l’edat que Crist va ser sacrificat, i llavors morirà. Aquestes llegendes, li han aportat un aire místic i noble a la planta.

La famosa “aigua d'hungria” té com a principal component el romer.

El romer sempre ha sigut una planta molt utilitzada i per això trobem gran nombre de referències sobre la planta en molts d’escrits. Per exemple, es pot recordar el que va dir Linné sobre el seu fort aroma i l’abundància a Espanya: ”creix a Espanya tan abundant, que els navegants, abans de veure terra, reben la seva olor”.

Pel que fa a les seves nombroses propietats, en paraules de Font i Quer trobem: “es té per estimulant, antiespasmòdic i lleugerament diürètic; actua també com colagog, això és, sobre la secreció biliar. Els herbolaris valencians el recomanen per rebaixar la sang. A l’exterior s’utilitza per lluitar contra els dolors articulars així com para tonificar el cos cansat per treballs violents o per haver caminat massa.” També es tractaven amb ell alguns trastorns nerviosos; els metges àrabs, a l’antiguitat, utilitzaven el romer per a tornar la parla després d’un desmai o shock.

Fins hi tot, amb fulles de romaní mossegades i mesclades amb sal li curaven a don Quixot, els cabrers, la ferida que li havia fet a l’orella el biscaí, a la primera part de la novel•la de Cervantes.

A més a més, s’acostumava a repartir pels calaixos i armaris per evitar els àcars i també es col•locava a les habitacions dels malalts com a desinfectant.

Ha sigut una planta associada sempre a cerimònies, ja sigui en casaments o funerals. Com símbol d’amor etern els nuvis el solen portar a la solapa i les núvies a la corona matrimonial.

A Gran Bretanya, els 11 de novembre es fan corones amb romer per condecorar als ex- combatents de les dos guerres mundials.

[edita] Paisatgisme

Actualment el romaní és una planta d'interés paisatjístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins de les urbanitzacions i jardins. És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta elegant, agraïda i molt resistent que requereix poca cura.

Les mates de romaní queden força bé entre roques, combinades amb altres plantes del Mediterrani i al peu dels murs dels xalets. Als estats del sudoest dels Estats Units (Arizona, California, Nevada) el romaní forma part del paisatgisme conegut com a "desert landscaping".

[edita] Galeria d'imatges

general		flors
	llavors	Il·lustració

[edita] Enllaços externs

• UIB - Herbari virtual
• Flora del Bages - El romaní (Rosmarinus officinalis)
• «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States. [Consulta: 10/04/2009].

• Herbari virtual de la Mediterrània Occidental
• Castroviejo et al. «Flora Iberica (1980-2009)». Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. [Consulta: 26/04/2009].

[edita] Referències

1. ↑ ^{1,0 1,1} / «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States. [Consulta: 10/04/2009].

[edita] Bibliografia

• Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234. 
• Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
• Blumenthal, M. The complete German Commission E monographs: therapeutic guide to herbal medicines.. American Botanical Council. Boston, 1998. ISBN 096555550X. 
• Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353. 
• Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales, Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. 
• Starrgrove, M.B. Herb, nutrient and drug interactions: clinical implications and therapeutic. Editorial Elsevier. St Louis, 2008. ISBN 9780323029643. 
• European Scientific Cooperative on Phytotherapy (2003). ESCOP monographs: the scientific foundation for herbal medicinal products. ESCOP. Exeter. ESCOP.
• Muñoz, F.Plantas medicinales y aromáticas ( estudio, cultivo y procesado)
• López González, G. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares. Edición Mundi-Prensa.

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	[[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	Viquiespècies.
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]