Rutens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:13, 21 des 2015 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article tracta sobre el poble gal antic. Si cerqueu el poble eslau modern, vegeu «Rutènia».

Rutens (en llatí Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, Rhouténoi o Rhoutànoi) situat a la província de Narbonense. Van donar nom a la comarca de la Roerga ( actual departament d'Aveyron) Eren veïns dels gabals (gabali) i al país hi havia mines de plata.

Els arverns i rutens foren derrotats per Q. Fabi Màxim el 121 aC, però el país no va esdevenir província fins al temps de Cèsar, en què una part foren inclosos a la Narbonense i foren coneguts com els ruteni provinciales.

Vercingètorix va enviar al país Lucteri, cap dels carducs (carduci), per atreure els rutens a la confederació dels gals, cosa que Lucteri va aconseguir. Cèsar llavors va enviar tropes al territori dels rutens provincials, dels volques arecòmics i dels tolosats.

Els rutens provincials tenien com a capçalera Segodonum i probablement ocupaven la zona dels actuals departaments de l'Avairon i el Tarn, al sud del riu Tarnis o Tarn.

Rutènes