Síndrome de Fregoli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La síndrome de Fregoli o la il·lusió de Fregoli és un trastorn delirant que consisteix en la creença que persones conegudes tenen altra identitat.

Es caracteritza pel fet que els pacients se senten perseguits per una persona a la qual creuen veure a tot arreu, per un individu que és capaç d'adquirir l'aparença d'algú conegut, l'aspecte de persones del seu entorn familiar canviant la cara com si fóra un actor.

Com tot deliri es tracta d'un sistema de creences incoercible i immodificable, que requereix de tractament psiquiàtric amb medicació del grup dels neurolèptics.

Originalment, apareix aquest quadre psicopatològic recollit per Henri Ey en el seu «Tractat de Psiquiatria», en l'apartat dels Deliris Crònics Sistematitzats, en el punt I: Deliris Passionals i de Reivindicació (Masson, 1989, pàg 452), i va ser denominat així en record de Leopoldo Fregoli, actor italià de principis del segle XX que podia interpretar simultàniament diversos papers en el teatre.

Existeixen pocs estudis epidemiològics, però en la literatura mèdica no hi ha dubtes sobre la seva tendència a la cronicitat i el seu mal pronòstic.

És un símptoma de falsa identificació que s'ha descrit en el 23-50% dels pacients amb demència. La il·lusió de Fregoli està classificada tant com una il·lusió monotemàtica, ja que només abasta un tema de deliri, i com una síndrome de mala identificació delirant, una classe de creences delirants que inclou identificar incorrectament persones, llocs, o objectes[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mojtabai R. «Fregoli syndrome». Aust N Z J Psychiatry, vol. 28, 3, setembre 1994, pàg. 458–62. DOI: 10.3109/00048679409075874. PMID: 7893241.