Saltamartí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la joguina. Si cerqueu l'animal, vegeu celífer.
Imatge d'un saltamartí; Cie Dynamogène

Un saltamartí o tossut és un ninot amb la base semiesfèrica que actua de contrapès de manera que després de copejar-lo sempre torna a la posició inicial.[1]

El saltamartí és una joguina molt popular entre els nadons per als que s'ofereix en formes i colors cridaners. A l'efecte sensorial provocat pel seu suau moviment, alguns fabricants hi afegeixen el d'un mecanisme musical al seu interior que s'activa al balancejar-lo.

Història[modifica | modifica el codi]

Les descripcions del principi d'aquesta joguina són coneguts a la Xina com el Budaoweng (不倒翁, vell que no cau), des del començament de la dinastia Tang (del segle VII fins a principis de segle X). El model xinès ha inspirat el disseny al Japó el ninot tradicional de paper maixé denominada Okiagari koboshi, les que hi ha testimonis al segle XIV.

El exemplars portats cap a Europa, representant un corpulent personatge d'Orient, van ser anomenats Poussah. Cap al final segle XVIII a París, el cèlebre John Ramponneau va donar el seu nom a aquest tipus de joguina.

Modernament, comercialitzat per Hasbro 1971, com una joguina de la forma i mida d'un ou de gallina, de plàstic decorat, que representa un personatge. Barat i robust, aquesta joguina va tenir molt d'èxit amb el seu llançament. La seva característica de tornar a la posició vertical i el balanceig va donar origen al nom utilitzat en països de parla anglesa: Weeble, que vol dir trontollar. Aquestes joguines modernes han estat acompanyadess d'una àmplia gamma d'accessoris del mateix fabricant: vehicles, cases, roba. Després d'una aturada en la comercialització, al cap d'un temps es va tornar a oferir a la venda en la dècada del 2000.

Mecànica[modifica | modifica el codi]

Cal tenint en compte que un saltamartí té una forma - més ample a la "base" (la part en contacte amb el terra) que a la part "superior" - amb la massa distribuïda de manera desigual en relació a la seva alçada, concentrada principalment a aquesta base.

La conseqüència directa és que el seu centre de massa, i en aquest cas el seu centre de gravetat (tenint en compte un camp gravitatori homogeni) són molt baixos, el que impedeix al saltamartí caigui fins i tot si l'angle que forma amb la vertical és molt gran (vegeu parell de forces). Aquesta propietat es deu també a la forma esfèrica i llisa (baix coeficient de fricció) de la base del saltamartí que permet el seu balanceig.

Poli Gus N hollow.svg Poli Gus N rocked.svg

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lewis Carroll. Alicia anotada: Alicia en el país de las maravillas & A través del espejo. Ediciones AKAL, 2 December 1998, p. 246–. ISBN 9788473396943 [Consulta: 10 de febrer de 2011]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saltamartí