Samuel Fuller

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Samuel Fuller
Samuel Fuller a França (1987)
Samuel Fuller a França (1987)
Nom de naixement: Samuel Michael Fuller
Naixement: 8 de desembre de 1912
Worcester (Massachusetts), EUA
Defunció: 30 d'octubre de 1997 (als 84 anys)
Hollywood, Califòrnia, EUA
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Martha Downes Fuller (?–1959)
Christa Lang (1967–1997)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1952 Park Row
1953 Pickup on South Street
1955 House of Bamboo
1961 Underworld U.S.A.
1963 Shock Corridor
1964 The Naked Kiss
1980 The Big Red One
Fitxa sobre Samuel Fuller a IMDb

Samuel Fuller (Worcester, Massachusetts, 12 d'agost de 1912 - Hollywood, Califòrnia, 30 d'octubre de 1997) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Samuel Fuller era fill d’un matrimoni jueu emigrat als Estats Units. Va començar a treballar als 17 anys com a reporter de crònica criminal al New York Graphic. A mitjans dels anys trenta conrea la novel·la i s’inicia en el guionatge cinematogràfic. Amb freqüència, les seves obres inclouen referències autobiogràfiques de la seva primera etapa laboral i Park Row descriu el món de la premsa mitjançant l'enfrontament entre un periodista íntegre i un despòtic magnat dels mitjans.

Durant la Segona Guerra Civil, Sam Fuller s’incorpora a les forces americanes destinades a Àfrica, Sicília, Normandia, Bèlgica i Txecoslovaquia. Va ser condecorat pels seus serveis amb l’Estrella de Plata, l’Estrella de Bronze i el Cor Porpra. La seva experiència militar esdevé, des d’aleshores, el pòsit cinematogràfic dels films produïts durant la dècada dels cinquanta com The Steel Helmet, Fixed Bayonets! i The Red Big One, pel·lícula rebuda molt positivament per la crítica tot i que va ser un fracàs de taquilla. El 1982 va dirigir White Dog/ Perro blanco, el seu contingut antirracista va despertar una forta polèmica als Estats Units. Marginat a Hollywood, l’any 1983 es va traslladar a França per realitzar Les Voleurs de la nuit (1984), Street of No Return (1989) i alguns telefilms adaptats de relats de Patricia Highsmith.

Com a actor va interpretar personatges simbòlicament vinculats al cinema a les ordres de cineastes amics i admiradors com Dennis Hopper The Last Movie (1971) i Wim Wenders (Der amerikanische Freund, 1977; Der Stand der Dinge, 1982). Aquesta mitificació procedia de la seva prèvia aparició a Pierrot le fou (1965) de Jean-Luc Godard, on entona la frase “el cinema és com una batalla: amor, odi, acció, violència i mort. En una sola paraula: emoció”.[1]

Estil de direcció[modifica | modifica el codi]

Va ser un director de culte, temes controvertits, com el racisme, amb una narració visual enèrgica i caracteritzacions provocatives i inusuals.

Samuel Fuller fou una víctima del políticament correcte; el seu anticomunisme s'entenia com un senyal de conservadorisme. Sens dubte fou un director políticament incorrecte. Qui si no ell, començaria una carrera com a director amb el film Bales venjadores (1949), en la què l'heroi és l'home que dispara per l'esquena al foragit?.

Els escenaris del cinema de Fuller són els westerns, les pel·lícules bèl·liques, els thrillers i els drames. Defensà determinats valors i en va rebatre d'altres, però la definició d'aquests valors no resulta senzilla. Mans perilloses (1953) és un film anticomunista, però la seva simpatia pels menyspreats el porta a refusar el patriotisme de l'FBI. El fet que uns agents del FBI que segueixen la pista d'un sospitós en el Metro puguin ser gàngsters i què els gàngsters de Underworld U.S.A. (1961) siguin homes de negocis situa les coses en una altra perspectiva: Fuller estava més a prop de l'esquerra d'Hollywood que de la dreta republicana.

Sovint Fuller adoptava una postura inusual davant el racisme. A Yuma 1957 és un soldat del Nord el que mor per salvar un nen indi de les arenes movedisses, mentre que el soldat confederat que se'n va a viure amb els indis és considerat un il·lús reaccionari.

A Verboten! (1959), els prejudicis vers els estatunidencs d'origen japonès produeixen hostilitat. A Xina Gate 1957 un soldat estatunidenc refusa al fill mestís del personatge protagonitzat per Angie Dickinson, mentre que el oficial nord vietnamita comunista l'accepta sense dubtar-ho.

A Fuller li agradava forçar al seu públic a admetre que els valors considerats «americans» no eren en realitat estatunidencs pel seu estarrufament i la seva intolerància.

Millors pel·lícules[2][modifica | modifica el codi]

  • I shot Jesse James (1949).
  • The Baron of Arizona (1950)
  • Fixed Bayonets! (1951)
  • Park Row (1952)
  • Piikup on south street (1953)
  • House 0f bamboo (1955)
  • Run of the arrow, en català (Yuma) (1957)
  • China Gate (1957).
  • Quaranta pistoles (Forty Guns) (1957)
  • El quimono carmesí (The Crimson kimono) (1959)
  • Verboten (1959)
  • Underworld USA, en català (Baixos fons) (1961)
  • Merrill's marauders (1962)
  • Shock Corridor (1963)
  • The Naked kiss (1964)
  • The Big red one (1980)
  • White dog, en català Gos blanc (1982)
  • Les Voleurs de la nuit (1984)
  • Street with no name (1989)

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • 501 Directores de Cine de Steven Jay Schneider, pag. 198. Editorial Grijalbo

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samuel Fuller Modifica l'enllaç a Wikidata