Sant Feliu d'Alella
 | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||
| Tipus | Església  | ||||||||||||||||||
| Construcció | XVII, XII | ||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||
| Estil arquitectònic | Gòtic, renaixement, barroc | ||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Alella (Maresme) | ||||||||||||||||||
| Localització | Pl. de l'Església, 8. Alella (Maresme) | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 733-MH BIC: RI-51-0005171 IPAC: 818 | ||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
Sant Feliu d'Alella és una obra del municipi d'Alella declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
Fortificació, que té afegit d'un pis amb merlets apiramidats (segle xvii). L'església, és d'una sola nau rectangular encapçalada per un absis pentagonal, i flanquejada per sis capelles laterals, tres per banda, que corresponen als tres trams de volta. Aquesta darrera és de creueria i al centre de la nau principal hi ha una de canó amb una torre llanterna a la part superior. Mentre que l'accés a les capelles des de la nau central es realitza a través d'un arc de mig punt, la volta de les mateixes és de creueria. Totes elles estan comunicades entre si. Destaquen algunes claus de volta.[1] L'altar major va ser reformat segons un projecte de Lluís Bonet i Garí l'any 1975, en motiu del mil·lenari del topònim d'Alella.[2]
La façana, formada per un frontó triangular de tipus clàssic en la part superior, una rosassa en la part central i una portada barroca en la part inferior. La portada destaca per la seva profusió d'elements; està flanquejada per dues columnes estriades en sentit espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes. A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja una imatge de Sant Feliu.[1]
També és de notable interès la portada gòtica dovellada en forma d'arc de mig punt, lleugerament apuntat en la seva part superior. En l'actualitat dona pas a la capella del Santíssim, d'estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls, i una imatge del Sagrat Cor.[1]
El campanar, situat sobre la volta de la capella del Roser. Consta de dos cossos de planta quadrada. A l'interior i primitiu s'observen uns arcs de factura romànica, sota els quals hi ha tres finestres on antigament s'hi situaven les campanes. Aquest primer cos correspon a la primitiva església romànica dels segles xi i xii. El cos superior presenta quatre finestrals apuntats i està coronat per merlets escalonats. Al cim de la torres un petit campanar de ferro sosté les actuals campanes de rellotge, en forma de mitja taronja. El campanar sencer presenta la pedra vista,[1] i hi ha indicis raonables per considerar que l'escala que puja al campanar és obra d'Antoni Gaudí, que va fer estades estiuenques a Alella entre 1880 i 1890, fruit de la seva amistat amb Manuel Vicens, propietari de la Casa Vicens de Barcelona, projectada per Gaudí.[2]
Història[modifica]
La primera pedra de l'edifici es col·locà el 9 de setembre de l'any 1454, i les obres s'acabaren l'any 1463. En aquest moment comprenia el presbiteri i les quatre capelles més properes. A principis del segle xvii, l'església, construïda dos-cents anys abans, resultà petita: l'ampliació durà des de 1611 fins a 1613. Fins al segle xix no hi tornaren a haver més reformes, concretament, la capella del Santíssim realitzada l'any 1886.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu d'Alella |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sant Feliu d'Alella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Andreu, Pep; Cruz, Marga (fotografies). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Marga Cruz (ed.), 2009, p. 11. ISBN 97884936655319.