Sant Quirze d'Alins
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | En bon estat | |||
| Altitud | 1.047,7 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alins (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Alins | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 30 octubre 2001 | |||
| Id. IPAC | 21019 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Capella de Sant Vicenç d'Alins | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
| Festivitat | Sant Quirze | |||
Sant Quirze d'Alins, o Sant Quiri, és una ermita de la vila d'Alins, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situada dalt d'un turonet al sud-oest de la vila, a la partida que pren el nom de l'ermita. Dista poc més de 500 metres del centre de la vila. Segons la tradició popular era la capella del castell d'Alins, destruït el 1513 per ordres del Duc de Cardona.
Restaurada el 1987 per l'Associació del Patrimoni de la Vall Ferrera, és un temple d'una sola nau amb absis semicircular a llevant. Alguns autors[1] la daten a l'època visigòtica per l'arc de ferradura de la porta de la façana nord, i per la construcció amb pedres grosses del país, de factura irregular.
És una església poc documentada al llarg de la història, no és fins al 1758 que apareix en una visita pastoral, que la qualifica de capella decente.
És un temple d'una sola nau, coberta amb bigues, capçada a llevant per un absis semicircular. Un estrenyiment dels murs a la zona del presbiteri fan veure la possible existència d'un arc presbiteral malauradament desaparegut. La porta és al nord, i presenta un arc de mig punt una mica ultrapassat, però sense que es pugui arribar a pensar en arc de ferradura. El tanca una clau triangular. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Sense cap mena d'ornamentació llevat d'una filada d'arcuacions llombardes molt senzilles, la rusticitat i irregularitat de l'aparell, de pedra de llosa, fa pensar en una obra popular del segle xii, dins del romànic llombard tardà.
Referències[modifica]
- ↑ Barral 1981.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Quirze d'Alins |
- Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Quiri d'Alins». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Barral i Altet, Xavier. L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62, 1981. Pàg. 254-255. ISBN 978-84-2971-776-1.
- Buron, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca, 10). Pàg. 235. ISBN 84-88294-28-X.
- Camp i Permanyer, Joan. Alt Pallars: Esglésies, ermites i pistes de muntanya. Barcelona: Club Excursionista Pirenaic, 1987. Pàgs. 6, 9, 38, 41-42 i 48-49.
- Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). Pàg. 19. PSob, 8. ISBN 84-85180-25-9.
- Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Alins». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). Pàg. 82. ISBN 84-85194-47-0.