Santa Maria d'Ovarra

Santa Maria d'Obarra és un monestir romànic construït pels mestres llombards el primer quart del segle XI a les ribes del riu Isàbena (Ribagorça). "Obarra" significa en basc forat entre roques i és en el fons d'una vall bloquejat pel congost de La Croqueta on s'alça el monestir. L'església de Santa Maria està dedicada també a Sant Pere, Sant Esteve i a la Santa Creu.

La seva construcció es basà en el sistema de proporcions del triangle equilàter, sistema que es modificà més tard per seguir el de les proporcions dobles o diapasó. Els nombres 3 (trinitat) i 7 (Esperit sant, totalitat del temps, apocalipsi...) es repeteixen per tot el temple: tres finestres a l'absis central i set als tres absis. Presenta totes les característiques de l'estil llombard: les arcuacions cegues que compassen els seus murs, separades pels contraforts o lesenes i frisos de dents de serra. Original d'aquest temple és el fris d'influència musulmana amb cel·les romboïdals que corona l'absis central.

L'edifici consta de tres naus, de les quals la central és més alta i ampla. Les naus estan culminades per absis semicirculars coberts amb voltes de quart d'esfera que descansen en pilastres cruciformes. El campanar es va començar a construir però les parets només van assolir una alçada de 3 m. En un dels murs laterals s'obre una portalada amb grosses dovelles datada del segle XVI on trobem esculpit l'escut dels Mur.

Està datat l'assentament de monjos en aquest indret des de l'any 874. Aquest monestir arribà a ser el cor del comtat de la Ribagorça, escindit del Pallars el 930 per Ramon I. No existeixen construccions anteriors al segle XI degut a que segurament foren arrasades per les ràtzies musulmanes.

La protecció de les baronies d'Espés i dels Mur de Pallars significaren dos moments àlgids en els segles XIII i XVI respectivament, però el restabliment del bisbat de Barbastre el 1571 significà la desaparició del priorat i el començament d'una decadència de la qual mai més es recuperà. Les voltes del peu de l'església s'enfonsaren el 1872.

El 1931 va ser declarat monument nacional però no es va començar la seva reconstrucció fins la dècada dels seixanta. El Palau Prioral, manat construir el segle XVI pel prior Pedro Mur, resta en ruïnes al peu de la basílica.

Obarra va tenir un molí fariner a la part més propera al riu que actualment està condicionat com a alberg per a grups de joves. El pont que dóna accés al conjunt recorda a un d'estil gòtic que es va emportar una riada el 1963.