Santiago García Aracil
.jpg) Primera eucaristia de García Aracil en Alginet (1963)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 maig 1940 València |
| Mort | 28 desembre 2018 (78 anys) València |
| Arquebisbe de Mèrida-Badajoz | |
| 9 juliol 2004 – 21 maig 2015 ← Antonio Montero Moreno – Celso Morga Iruzubieta → Diòcesi: arquebisbat de Mèrida-Badajoz | |
| Bisbe de Jaén | |
| 31 maig 1988 – 9 juliol 2004 ← Miguel Peinado Peinado – Ramón del Hoyo López → Diòcesi: bisbat de Jaén | |
| Bisbe titular | |
| 20 novembre 1984 – Diòcesi: bisbat de Krujë | |
| Bisbe auxiliar de València | |
| 20 novembre 1984 – 31 maig 1988 Diòcesi: arquebisbat de València | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1984–), sacerdot catòlic (1963–) |
| Membre de | |
| Consagració | Miguel Roca Cabanellas |
Signatura  | |
 | |
Santiago García Aracil (València, 8 de maig de 1940-València, 28 de desembre de 2018) va ser un sacerdot catòlic que va ser successivament bisbe titular de Creo i auxiliar de València, bisbe de Jaén i arquebisbe de Mèrida-Badajoz, diòcesi en la qual va passar a ser arquebisbe emèrit després de presentar la seva renúncia per motius d'edat en 2015.[1]
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Va realitzar la seva formació d'estudis eclesiàstics en el Seminari Metropolità de València. Va ser ordenat sacerdot el 21 de setembre de 1963. Llicenciat en Teologia per la Facultat de Sant Vicent Ferrer de València.
Bisbe i arquebisbe[modifica]
El 20 de novembre de 1984 va ser nomenat bisbe Auxiliar de València i va ser escollit com a bisbe titular de Creo, va prendre possessió el 27 de desembre de 1984. El 31 de maig de 1988 va ser nomenat bisbe de Jaén, i va prendre possessió el 3 de juliol de 1988. En 2004 va ser nomenat arquebisbe de Mèrida-Badajoz, prenent possessió el 4 de setembre de 2004. El 21 de maig de 2015 va ser acceptada la seva renúncia per motius d'edat. Va morir el 28 de desembre de 2018 a València, al palau arquebisbal en el qual es va celebrar la seva vetlla i en la seva catedral la missa exequial.[1]Va ser enterrat en el cementiri de Penàguila.[2]
Bibliografia[modifica]
Va escriure articles en revistes en castellà destacant:
- La música a l'Església. Notes per a una breu intervenció en l'obertura del XXI Congrés de l'Associació d'Arxivers de l'església a Espanya. "Música y Archivos de la Iglesia".
- Discurs d'obertura de les XXIV Jornades Nacionals del Patrimoni Cultural de l'Església
- La religiosidad popular: naturaleza y valoración (algunes manifestacions d'especial atenció amb l'Any Jubilar de l'Encarnació)
- Discurs d'obertura de les XXI Jornades Nacionals de Delegats Diocesans per al Patrimoni Cultural
Llibres:
- Viacrucis: dos reflexiones sobre la pasión de Cristo.
- Cofradías para el tercer milenio: exhortaciones y reflexiones pastorales a las cofradías.
- El tiempo del silencio.
- Viacrucis
- La aventura de la esperanza.
Distincions[modifica]
Al maig de 2018 va ser escollit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fallece a los 78 años Santiago García Aracil, arzobispo emérito de Mérida-Badajoz
- ↑ El cardenal Cañizares presidirá la misa exequial por monseñor Santiago García Aracil el próximo lunes a las 9,30 horas en la Catedral de Valencia Arxivat 2018-12-29 a Wayback Machine. El arzobispo emérito de Mérida-Badajoz recibirá sepultura en Penáguila (Alicante), en el cementerio donde están enterrados sus padres
- ↑ Acto de recepción como Académico de Número de Santiago García Aracil. Real Academia de Cultura Valenciana (RACV).