Scherzo núm. 2 (Chopin)
  | |
| Títol original | Scherzo, en si bémol mineur, pour piano |
|---|---|
| Forma musical | scherzo |
| Tonalitat | Si bemoll menor |
| Compositor | Frédéric Chopin |
| Creació | 1837 |
| Gènere | scherzo |
| Catalogació | B. B 111 catàleg Chomiński C 198 |
| Part de | Scherzi |
| Instrumentació | piano |
   | |
L'Scherzo núm. 2 op. 31, en si bemoll menor, és una obra per a piano de Frédéric Chopin, composta i publicada el 1837. Està dedicarda a la comtessa Adèle Fürstenstein. Schumann va comparar aquest scherzo amb un poema de Byron: "així ple de tendresa, l'audàcia, l'amor i el menyspreu."[nota 1] Segons Wilhelm von Lenz, un alumne de Chopin, el compositor va dir que la reconeguda obertura sotto voce era una pregunta, i la segona frase la resposta: "Per a Chopin mai estava prou dialogat, mai prou suau, ... Ha de ser una ossera."[1] Huneker comenta exultant:"Quina escriptura tan magistral, i es troba en ple cor del piano! Cent generacions no poden millorar aquestes pàgines."[1]
Estructura[modifica]
El començament té la indicació de Presto i comença en si bemoll menor. No obstant això, la major part de l'obra està escrita en re bemoll major o la major. L'obertura de la peça conté dos acords arpegiats en pianissimo; després d'un moment de pausa, s'arriba a un conjunt d'acords en fortissimo, abans de retornar als tranquils acords arpegiats. La peça després passa a una secció arpegiada que condueix a la part amb la indicació con anima.
En la cultura popular[modifica]
L'obra s'escolta en l'episodi "Moments musicals" a la sèrie de dibuixos animats Woody Woodpecker.
Notes[modifica]
- ↑ En l'original anglès: "so overflowing with tenderness, boldness, love and contempt."
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «"Scherzo No. 2"». Classical Piano Solos. Arxivat de l'original el 2013-02-14. [Consulta: 9 juliol 2013].
