Sefa Figuerola
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1948  (75/76 anys)Valls (Alt Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, artista visual |
Sefa Figuerola (Valls, 1948) és una artista i activista cultural catalana.
Estudia a l'Escola Taller d'Art de la Diputació a Tarragona durant els anys 1970 a 1975. Allí va tenir com a professors Ramon Ferran, Lluís Saumells, Magda Folch, Tomàs Olivar i Mariano Rubio. El 1975 va revalidar els seus estudis a l'Escola d'Art Ciutat de Balaguer, on va obtenir el diploma d'arts gràfiques. Durant els anys 1977 i 1978 va estudiar gravat amb Ramon Ferran i Jordi Secall. L'any 1977 s'integra al grup de Teatre del Principal de Valls, treballa en els decorats i dissenya vestuaris, alguns programes i cartells. A partir de 1981 i durant uns quants anys col·labora amb la crítica d'art Quaderns de Vilaniu i l'any 1997 obté la llicenciatura en història de l'art per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Participa com a documentalista en el llibre d'Antonio Salcedo L'art del segle XX a les comarques de Tarragona (2001) i és comissària amb Jordi París de l'exposició “L'Art a Valls de la postguerra en l'actualitat” al Museu de Valls (2003). Col·labora amb el Cine Club de Valls, sobre el qual ha publicat una primera aproximació històrica.[1] Malgrat la seva àmplia informació i el domini assolit, Sefa Figuerola ha mostrat molt poques vegades en públic les seves obres, i quan ho ha fet ha estat en mostres col·lectives.[2]
Hi ha un tema essencial en el seu treball: la dona. Ella és la protagonista dels seus gravats, de les seves pintures i dels seus dibuixos. Totes elles són figures amb clares reminiscències de l'època blava de Picasso.[2]