Setenta veces siete

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSetenta veces siete

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLeopoldo Torre Nilsson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Isabel Sarli
Francisco Rabal
Jardel Filho
Blanca Lagrotta
Nelly Prono
Alberto Barcel
Walter Santa Ana
Hilda Suárez
Berta Ortegosa
Ignacio Finder
Marisa Grieben Modifica el valor a Wikidata
GuióDalmiro Sáenz Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVirtú Maragno Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0056471 Filmaffinity: 908984 Rottentomatoes: m/the_female_seventy_times_seven Letterboxd: the-female-seventy-times-seven Allmovie: v153160 TMDB.org: 123790 Modifica el valor a Wikidata

Setenta veces siete és una pel·lícula argentina dirigida per Leopoldo Torre Nilsson (1924-1978), coproduïda per Brasil i Espanya, i protagonitzada per Isabel Sarli i Francisco Rabal. Es va estrenar el 30 d'agost de 1962. Va participar en la secció oficial del 15è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1]

Argument[modifica]

Una dona en la Patagònia argentina, és presa com a esposa per un home àvid de desig per trobar petroli. Mentre estan vivint en aquesta immensitat apareix un altre home desitjós de la seva dona.

La història relata com la dona, que va ser presa per tots dos, va acabar venjant-se d'ells deixant-los tancats en un pou del qual no van poder sortir.

La història està basada en els contes El Prostíbulo i Sur viejo de Dalmiro Sáenz (1926-), publicats en el llibre homònim, i el guió va ser escrit per Beatriz Guido (1922-1988), Dalmiro Sáenz i el mateix Leopoldo Torre Nilsson.[2]

Repartiment[modifica]

Curiositats[modifica]

Aquesta va ser la primera pel·lícula de Isabel Sarli, que filmaria lluny de la factoria Armando Bó. Aquest fet tornaria a repetir-se únicament, una vegada mort el cineasta, en 1996 quan filma amb Jorge Polaco, La dama regresa, pel·lícula d'escàs èxit comercial.

Estrena als Estats Units[modifica]

Després de 5 anys, la pel·lícula va ser recollida per la seva distribució als Estats Units per Cambist Films. Van reeditar la pel·lícula i li van donar un nou nom The Female amb el director catalogat com a Leo Towers. Sarli s'havia negat a fer nuesa per a aquesta pel·lícula, ja que considerava que Torres Nilsson era un director "intel·lectual". Però quan la pel·lícula es va estrenar als Estats Units, les escenes amb un doble cos de Sarli van aparèixer nues. Sarli va iniciar una demanda contra els distribuïdors, però va acabar perdent ja que va continuar fent nus i no va danyar la seva imatge.[3] La pel·lícula es va estrenar al Prudential's Tower Art de Milwaukee el Nadal de 1967.[4] La pel·lícula va ser una de les pel·lícules de "sex art" més taquillera dels Estats Units.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Festival de Cannes: The Female: Seventy Times Seven». festival-cannes.com. [Consulta: 25 febrer 2009].
  2. ↑ «Setenta veces siete». Cinenacional.com. [Consulta: 11 febrer 2013].
  3. ↑ «Puerto Cultura - Isabel Sarli». Arxivat de l'original el 2022-07-27. [Consulta: 27 juliol 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Imported Sex, As N.Y.-Edited». Variety, 20-03-1968, pàg. 5.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setenta_veces_siete&oldid=33116708»