Piedra libre
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Leopoldo Torre Nilsson |
| Protagonistes | |
| Producció | Isidro Miguel (en)  |
| Guió | Leopoldo Torre Nilsson i Rodolfo Mórtola (en) |
| Música | Roberto Lar |
| Dissenyador de so | Bebe Kamin |
| Fotografia | Aníbal Di Salvo |
| Muntatge | Gerardo Rinaldi |
| Productora | MBC Producciones, S.A |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1976 |
| Durada | 93 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
      | |
Piedra libre és una pel·lícula argentina dirigida per Leopoldo Torre Nilsson, escrita al costat de Rodolfo Mórtola, basada en un conte de Beatriz Guido i protagonitzada per Marilina Ross i Juan José Camero. La mateixa es va estrenar el 16 de setembre de 1976 i seria l'última que Torre Nilsson dirigiria i completaria en la seva carrera, abans de morir en 1978. Va ser l'última pel·lícula en què va actuar Mecha Ortiz.[1][2]
Argument[modifica]
Eugenia, una noia adolescent, filla d'actors ambulants, a la mort accidental dels seus pares accepta viure a la hisenda Las Amalias amb una antiga companya d'escola, Amalita, i la seva àvia, Amàlia, on viurà enmig d'un ambient misteriós dominat per la hipocresia i la repressió sexual. Amalita, que té relacions amb el majordom i queda embarassada, i quan es casa amb Ezequiel desapareix. Amalia aleshores decideix deixar-la com a hereva i és festejada per Ezequiel.[3]
Repartiment[modifica]
| Personatge | Actor o actriu |
|---|---|
| Eugenia Alonso | Marilina Ross |
| Ezequiel Labourdé | Juan José Camero |
| Amalia Pradere | Luisina Brando (Amalita) |
| Mecha Ortiz (de gran) | |
| Mercedes Alonso | Flora Steinberg |
| Vicente | Enrique Alonso |
| Plácido Alonso | Francisco de Paula |
| Esposa de Vicente | Adriana Parets |
| Carancho | Jorge Petraglia |
| Tío Tordo | Walter Soubrié |
Producció[modifica]
Fou rodada al castell de Pando Carabassa de Buenos Aires també es van rodar escenes en Mar del Plata, Necochea i San Fernando.[4] S'havia d'estrenar l'abril de 1976, però fou prohibida per les autoritats cinematogràfiques perquè contenia "atacs contra la família, la moral i les diferents classes socials, la tradició i altres valors bàsics del sistema de vida", i a més "per l'esperit pervers i negatiu que campeja a tota la pel·lícula, per la seva temàtica absurda i les variades situacions inaudites". Tanmateix, fou estrenada el setembre de 1976 per una decisió del Tribunal Suprem.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Piedra libre a Fotogramas
- ↑ Piedra Libre, la metáfora del desaparecido en el cine de Leopoldo Torre Nilsson. Una lectura de la historia argentina de la década del setenta de Mónica Lilian Satarain. A: Cine e historia(s): maneras de relatar el pasado con imágenes / coord. por Francisco José Salvador Ventura, 2015, ISBN 978-2-9547252-6-0, pàgs. 319-328
- ↑ La última trampa: Piedra libre (1976), de Leopoldo Torre Nilsson desembre de 2008
- ↑ Una historia oscura, un castillo y nuestra cocina, pilaradiario.com, 10 d'agost de 2014
- ↑ Leopoldo Torre Nilsson: Piedra libre a historiahoy.com.ar
Enllaços externs[modifica]
- Piedra libre º cinenacional.com.
Piedra libre a YouTube
Pel·lícules dirigides per Leopoldo Torre Nilsson | ||
|---|---|---|
|  | |
