Sinclair QL

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sinclair QL
Sinclair QL
Tipus microordinador
Llançament gener de 1984
Discontinuat 1986
Processador Motorola 68008 a 7,5 MHz
RAM 128 KiB - 728 KiB[1]
S.O. Sinclair QDOS

El Sinclair QL, (QL per Quantum Leap, salt quàntic), va ser un ordinador personal de 16 bits llançat per Sinclair Research al gener de 1984. Posterior a l'èxit del ja famós ZX Spectrum, el QL va ser dissenyat com el pas següent rumb al mercat de les aplicacions domèstiques i de la petita empresa.

El QL és el segon ordinador personal basat en processadors Motorola 680XX, seguint a l'Apple Lisa però anterior a l'Apple Macintosh en un mes, i al Atari ST i el Commodore Amiga per diversos mesos. Mentre que les freqüències de rellotge eren comparables, gran part del temps la Unitat Central de Procés romania esperant l'ALU ZX8301, limitant molt greument al QL.

El QL també va tenir problemes amb les unitats de Microdrive incorporades (utilitzats inicialment en el ZX Spectrum amb la ZX Interface 1). Encara que va ser un ordinador avançat al seu temps, amb integració de xarxa de sèrie, i era relativament barat, no va tenir bones vendes i després de la fallida de Sinclair i la compra de l'empresa per Amstrad, Alan Sugar va anunciar que ho considerava sense interès (entre altres coses per ser un competidor directe del seu ordinador Amstrad CPC 6128). El seu incòmode teclat en comparació amb el dels seus competidors, la falta de videojocs (com a motor de vendes), i sobretot la incorporació d'unitats de Microdrive, contra l'opinió dels dissenyadors, han contribuït al fracàs.

Història[modifica | modifica el codi]

El Sinclair QL funcionant.

El QL va ser el primer ordinador personal en el mercat de masses basat en la família de processadors Motorola 68000. Amb la producció precipitada, el QL va batre l'Apple Macintosh per un mes, i el Atari ST per un any. Mentre que les freqüències de rellotge eren comparables, el bus de dades de 8 bits i el «robatori de cicle» de l'ALU ZX8301 limitaven el rendiment del QL. Tanmateix, en el moment del seu llançament, el 12 de gener de 1984,[2] el QL estava lluny d'estar preparat per a producció, ja que no hi havia cap prototip de treball complet. Encara que Sinclair va començar a prendre comandes immediatament, amb la promesa d'entrega en 28 dies, els primers lliuraments als clients només començaven, lentament, a l'abril. Això va provocar moltes crítiques a l'empresa i l'atenció de l'Advertising Standards Authority.[3]

A causa del seu llançament prematur, des del principi el QL va estar ple de problemes. Les primers QLs produïts s'enviaven amb versions preliminars de microprogramari que contenien nombrosos errors, sobretot en SuperBASIC. Part del microprogramari es va dur a terme en un cartutx extern de 16 KiB de ROM (també conegut com a «kludge» o «dongle»), fins que el QL va ser redissenyat per acollir les necessàries 48 KiB de ROM interna, en lloc dels 32 KiB inicialment prevists.[3] El QL també patia de problemes de fiabilitat dels seu Microdrives. Aquests problemes van ser corregits més tard, pels enginyers de Sinclair, especialment en els models produits per Samsung, així com per les empreses del mercat d'accessoris, com Adman Services i TF Services - al punt que diversos usuaris informen que els seus Microdrives QL (de Samsung) encara funcionen a la perfecció després de gairebé 17 anys de servei - però en tot cas, massa tard per rescatar la imatge negativa que ja havien creat.

Encara que l'ordinador va ser promocionat com avançat per a la seva època, i relativament barat, ha fracassat a vendre's bé, i la producció al Regne Unit ha estat interrompuda el 1985, a causa de manca de demanda.[2] Després d'Amstrad adquirir les línies de productes informàtiques de Sinclair a l'abril de 1986, el QL es va suspendre oficialment. A part de les qüestions de la seva fiabilitat, el mercat corporatiu de destinació s'estava unint a la plataforma d'IBM PC, mentre que la majoria dels propietaris del ZX Spectrum no estaven interessats a actualitzar a una màquina que tenia una biblioteca mínima de jocs. La persistència de Sinclair amb el Microdrive no estàndard i un teclat incòmode, no es va fer estimat al mercat corporatiu; juntament amb la similitud de la màquina a un ZX Spectrum, que va portar a molts a percebre el QL com una cosa semblant a una joguina. Els fabricants de programari també van ser reticents a donar suport al QL, a causa de la necessitat d'utilitzar cartutxos de Microdrive com a mitjà de distribució.

Especificacions tècniques[modifica | modifica el codi]

Paquet de programari d'aplicació Psion en cartutxos de Microdrive.

Físicament, el QL presenta un disseny que posteriorment s'empraria als models següents de Sinclair i Amstrad. Presenta a la seva dreta dues unitats de ZX Microdrive, inaugurant un estil de tot integrat secundat pel seu competidor Amstrad. Incorporava un microprocessador Motorola 68008 a 7,5 MHz, un xip ZX8302 com ALU, 48 KiB de memòria ROM, 128 KiB de RAM, i podia connectar-se a la TV o a un monitor RGB TTL. La ROM incloïa un potent sistema operatiu multitasca, el Sinclair QDOS que va ser dissenyat principalment per Tony Tebby i un BASIC avançat anomenat SuperBASIC dissenyat per Jan Jones. Afegia a més una suite ofimàtica en 4 cartutxos de Microdrive (processador de textos, full de càlcul, base de dades i editor gràfic) escrita per «Psion» que li augurava un futur molt prometedor entre els ordinadors de l'època (tot això molt abans que Microsoft llancés MS Windows i MS Office).[3]

Parts Especificacions
UCP MC68008 a 7,5 MHz
RAM 128 KiB - 728 KiB
VRAM 32 KiB
ROM 48 KiB - 64 KiB
Teclat «xiclet», 65 tecles
Monitor televisor o monitor; mode text: 40 x 25, 64 x 25 o 85 x 25; modes gràfics: 256 x 256 pixels (8 colors) o 512 x 256 (4 colors); 16 colors
So un canal
Ports connector RGB, 2 connectors RS232, 2 ports de Sinclair Network, port de cartutx, port de expansiò
Emmagatzematge 2 Microdrives (100 KiB cada)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sinclair QL(anglès)
  2. 2,0 2,1 «QL chronology» (en anglès). [Consulta: 26-07-2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 Ian Adamson; Richard Kennedy. «The Quantum Leap - to where?» (en anglès). Sinclair and the 'Sunrise' Technology. [Consulta: 15-12-2006].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinclair QL