Solaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre un sistema operatiu. Si cerqueu la pel·lícula d'Andrei Tarkovski, vegeu Solaris (pel·lícula).
Solaris
Empresa / Desenvolupador Sun Microsystems
Família de SO Unix
Estat actual Desenvolupant-se
Tipus de codi Mixt Codi obert / Programari privatiu
Versió estable

10 5/09

/ 29 d'abril de 2009
Tipus de nucli Monolític
Llicència Programari propietari
Lloc web sun.com/solaris/

Solaris és un sistema operatiu de l'empresa Sun Microsystems inicialment basat en el sistema UNIX BAS, de la Universitat de Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser un programador en els seus temps universitaris. Més endavant va incorporar les funcionalitats del System V, convertint-se pràcticament en un sistema operatiu totalment basat en System V.

El sistema operatiu de Sun va néixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versió 4.1.2 (1991).

El 1992 va sortir la segona versió de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS només tindria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris. D'aquesta forma Solaris 2 contenia SunOS 5.0. Des del moment que es distingeix el nucli del sistema operatiu (SunOS), i l'entorn operatiu en general (Solaris), afegint altres paquets com Apache o DTrace. Com a exemple d'aquesta funció, Solaris 8 conté SunOS 5.8.

Solaris funciona principalment sobre l'arquitectura SPARC a 32 i 64 bits (aquesta última coneguda com a UltraSparc) de la mateixa companyia i sobre l'arquitectura Intel, tot i que aquesta última se sol usar amb fins didàctics, i escassament en entorns de producció.

Proporciona des dels seus inicis un excel·lent suport per aplicacions de xarxa a protocols IP, i va ser el primer entorn on es va desenvolupar el sistema Java, on se segueix tenint un excel·lent rendiment.

Proporciona la majoria de les funcionalitats típiques dels sistemes UNIX en entorn servidor, com Sockets, Multitasca, Fils d'execució, escriptoris basats en XWindow el que s'inclouen diversos escriptoris com Open Look CDE o més recentment Sun Java Desktop System, basat en GNOME.

Últimament la companyia ha posat en marxa una clara estratègia d'apropament entre Solaris i GNU/Linux desenvolupant fins i tot productes que permeten executar programes de GNU/Linux a Solaris.

Solaris 10[modifica | modifica el codi]

Fa poc Sun Microsystems ha llençat la versió 10.0 del seu sistema operatiu Solaris, del qual ha anat alliberant de manera progressiva part del seu codi font, aquesta és la novetat, ja que totes les versions anteriors eren programari privatiu

A Solaris hi funciona tot tipus de programari, lliure o no, tot i que es beneficia de la col·laboració de Sun per GNU/Linux, de fet l'entorn d'escriptori per defecte és Java Desktop System, un entorn basat amb GNOME, que té aplicacions com Instant Messenger, un client multiprotocol basat en GAIM; i StarOffice, el conjunt d'eines ofimàtiques comercial conegut per estar basat en l'important OpenOffice.org. Aquest fet ha animat a Sun a fer Solaris compatible amb programes de GNU/Linux escrits a nivell de codi font, i també paquets rpm binaris de certes distribucions com RedHat ES 3.0, mitjançant una capa de compatibilitat anomenada BrandZ/SCLA.

Llicència[modifica | modifica el codi]

Recentment SUN ha decidit apostar per canviar progressivament la llicència del seu programari, especialment al Sun Solaris Operating Environment (que en català significa Ambient Operatiu Solaris, més conegut com a Solaris), sota una llicència OpenSource creada especialment, la CDDL, que ha sigut reconeguda com a llicència de programari lliure per l'Open Source Initiative.

Aquesta llicència és semblant a la filosofia de la GPL de la Free Software Foundation, tot i així són incompatible en alguns aspectes.

Aquesta incompatibilitat ha generat una polèmica des de la Free Software Foundation semblant a la de la llicència Mozilla Public License, la llicència de Mozilla Foundation que tenen aplicacions tan importants com el Firefox o el client de correu Mozilla Thunderbird.

També ha fet una gamma d'eleccions cap al projecte d'interecció de protocols múltiples entre l'usuari i l'ordinador.

Versions[modifica | modifica el codi]

Característiques notables Solaris inclouen actualment DTrace, Doors, Service Management Facility, Solaris Containers, Solaris Multiplexed I/O, Solaris Volume Manager, ZFS, i Solaris Trusted Extensions.

En ordre descendent, han estat alliberades les següents versions de Solaris:

Versió Solaris Versió SunOS data publicació Final del suport Noves característiques
Solaris 10 SunOS 5.10 31 de gener 2005 - Inclou supot per a x64 (AMD64/EM64T), DTrace (Traceig dinàmic), Solaris Containers, Service Management Facility (SMF) que remplaça els scrips init.d, NFSv4. Model de seguretat Least privilege. Suport eliminat per a sun4m i processadors UltraSPARC I. Suport eliminat per a ordinadors basats amb EISA. Afegeix Java Desktop System (basat amb GNOME) com a escriptori per defecte.[1]
  • Solaris 10 1/06 afegit l'arrancador GRUB per a sistemes x86, suport a iniciador iSCSI i l'eina de línia d'ordres fcinfo.
  • Solaris 10 6/06 afegit el sistema de fitxers ZFS.
  • Solaris 10 11/06 afegit Solaris Trusted Extensions i Logical Domains.
  • Solaris 10 8/07 afegit Samba suport a Active Directory,[2] Instàncies IP (part del projecte OpenSolaris Network Virtualization and Resource Control), iSCSI Target support and Solaris Containers for Linux Applications (basat amb branded zones), versió millorada de Resource Capping Daemon (rcapd).
  • Solaris 10 5/08 afegit anivellament de la CPU pels contenidors de Solaris, millores en el rendiment, SpeedStep suport per a processadors Intel i PowerNow! per a processadors AMD[3][4]
  • Solaris 10 10/08 afegeix arranc des de ZFS i pot utilitzar ZFS com sistema de fitxers root. Solaris 10 10/08 també inclou millores a la virtualització incloent l'agilitat per a actualitzar automàticament contenidors Solaris amb els seus entorns quan es mouen d'un sistema a un altre, Suport per dominis locals per la reconfiguració dinàmica de la xarxa i per la E/S de disc, suport per a la paravirtualització quant Solaris 10 és utilitzat com a sistema operatiu hoste en entorns basats en Xen com per exemple el servidor xVM de Sun.[5]
  • Solaris 10 5/09 afegeix suport per a processadors Intel Nehalem quant al rendiment i l'administració d'energia, contenidor de clonació utilitzant els sistemes d'arxius ZFS clonats, i millores en el rendiment de ZFS a les unitats d'estat sòlid.
Solaris 9 SunOS 5.9 28 de maig 2002 (SPARC)
10 de gener 2003 (x86)
Octubre 2014 Servidor de directori iPlanet, Gestor de recursos, Solaris Volume Manager, extended file attributes, IKE introducció IPsec, i afegeix compatibilitat per a Linux; reducció de OpenWindows, suport eliminat per a sun4d. La versió actual més actulitzada és Solaris 9 9/05.
Solaris 8 SunOS 5.8 Febrer 2000 Març 2012 Inclou Multipath I/O, IPMP, primer suport per a IPv6 i IPsec (sólament introducció manual), mdb debugació modular. Introduït Role-Based Access Control (RBAC); suport eliminat per a sun4c. L'última actualització va ser Solaris 8 2/04.[6]
Solaris 7 SunOS 5.7 Novembre 1998 Agost 2008 Primera versió per a 64-bit UltraSPARC. Afegit suport natiu per sistemes de fitxers accedint a metadades (UFS accés). reducció del suport MCA a plataformes x86. L'última actualització va ser Solaris 7 11/99.[7]
Solaris 2.6 SunOS 5.6 Juliol 1997 Juliol 2006 Inclou Kerberos 5, PAM, fonts TrueType, WebNFS, large file support, enhanced procfs. Reducció del suport per a sèries 600MP SPARCserver.[8]
Solaris 2.5.1 SunOS 5.5.1 Maig 1996 Setembre 2005 Versió que solament suporta la plataforma PowerPC; Afegeix suport a Ultra Enterprise; IDs d'usuaris i de grups (uid_t, gid_t) expandits a 32 bits,[9] també inclou conjunts de processador[10] i principis de tecnologies per la gestió de recursos.
Solaris 2.5 SunOS 5.5 Novembre 1995 Desembre 2003 Primer a suportar UltraSPARC i inclou CDE, NFSv3 i NFS/TCP. Reducció de sun4 (suport VMEbus). Afegit POSIX.1c-1995 pthreads. Afegit Doors però sense documentar.[11]
Solaris 2.4 SunOS 5.4 Novembre 1994 Setembre 2003 Primera versió unificada per a SPARC/x86. Inclou soport per execució OSF/Motif.
Solaris 2.3 SunOS 5.3 Novembre 1993 Juny 2002 Versió només per a SPARC. OpenWindows 3.3 canvia de NeWS a Display PostScript i redueix el suport de SunView. Suport afegit per a autofs i sistemes de fitxers cachefs.
Solaris 2.2 SunOS 5.2 Maig 1993 Maig 1999 Versió només per a SPARC. Primera a suportar l'arquitectura sun4d. Primera que soporta llibreries multithreading (UI API de ramificació a libthread).[12]
Solaris 2.1 SunOS 5.1 Desembre 1992 (SPARC)
Maig 1993 (x86)
Abril 1999 Suport afegit per a les arquitectures sun4 i sun4m; Primera versió de Solaris x86. Primera versió de Solaris 2 que soporta SMP.
Solaris 2.0 SunOS 5.0 Juny 1992 Gener 1999 Versió preliminar (primerament només disponible per a desenvolupadors), suport només per a l'arquitectura sun4c. Primera aparició de NIS+.[13]
Solaris 1.x SunOS 4.1.x 1991-1994 Setembre 2003 SunOS 4 canvia el nom a Solaris 1 per propósits comercials. Mireu SunOS l'article per més informació.
  •  Versió antiga sense suport
  •  Versió antiga amb suport
  •  Versió actual
  •  Versió futura

Solaris 8 es va deixar de vendre el Febrer 2007 però tindrà suport fins a l'abril de 2012;[14] earlier versions are unsupported.

Un resum més detallat d'algunes de les versions de Solaris també estan disponibles.[15] La descripció de les versions de Solaris a la FAQ de Solaris 2.[16]


[17] [18]


Els avantatges de Solaris[modifica | modifica el codi]

Els avantatges de l'ús de Solaris són:

  • El sistema s'està alliberant progressivament sota llicències CDDL, reconeguda per l'Open Source Initiative com a llicència lliure
  • Es pot descarregar gratuïtament de la pàgina web de SUN. I copiar els CDs és legal (no es considera pirateig)
  • Està disponible en diverses tecnologies de processadors: AMD64, SPARC, x86 (només s'usa un 5% de codi especialitzat pel processador, el 95% és comú)
  • El nucli del sistema està programat per fer funcionar programes de codi Linux Estàndard (no emula programes Linux, sinó que els executa, qualsevol programa que tingui paquet rpm.
  • Permet programari privatiu a la seva distribució
  • Serveix tant per un ordinador personal com per un ordinador d'empresa (Es poden contractar serveis de manteniment i especialització de programari de SUN Microsystems)
  • Té potents eines de predetecció d'errors i anàlisis del maquinari de l'ordinador i recuperació de dades (possibilitat de bloquejar parts de memòria, etc.)
  • És un excel·lent banc de proves sota plataforma x86 per desenvolupar programari que després es pot portar fàcilment a sistemes basats en UltraSparc

Els inconvenients[modifica | modifica el codi]

Un dels inconvenients és que en la plataforma x86 el suport de maquinari és bastant reduït comparat amb altres sistemes operatius com GNU/Linux o FreeBSD.

Model de negoci[modifica | modifica el codi]

Solaris en un ordinador personal gairebé no necessita manteniment professional, però en una empresa és possible que l'empresari vulgui contractar els serveis de l'equip de SUN per fer rendir al màxim el seu negoci, esprement totes les novetats en seguretat de xarxes i altres.

Sun fabrica maquinari lliure, com la tecnologia SPARC.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solaris Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Solaris 10 What's New». Sun Microsystems.
  2. «SAMBA and SWAT in Solaris 10 Update 4 (Solaris 10 8/07)». As Good A Place As Any: Tim Thomas' Blog. [Consulta: 01-12-2007].
  3. «Introducing Enhanced Intel SpeedStep to Solaris». [Consulta: 05-06-2008].
  4. «AMD PowerNow! per a Solaris». [Consulta: 06-05-2008].
  5. «General FAQs for Solaris 10». [Consulta: 23-10-2008].
  6. «Solaris 8». SunOS & Solaris Version History (OCF Solaris History). UC Berkeley Open Computing Facility. [Consulta: 10-09-2006].
  7. «Solaris 7». OCF Solaris History.
  8. «Solaris 2.6». OCF Solaris History.
  9. «Solaris 2.5.1». OCF Solaris History.
  10. Matthias Laux. «Solaris Processor Sets Made Easy». Sun Microsystems Inc, Juny 2001. [Consulta: 10-03-2007].
  11. «Solaris 2.5». OCF Solaris History.
  12. «Multithreading in the Solaris Operating Environment» (PDF). Sun Microsystems, 2002. [Consulta: 02-11-2006].
  13. Demetrios Stellas. «SUMMARY: Solaris 2.0 vs 2.1». Sun Managers mailing list, 3 de setembre de 1992. [Consulta: 10-09-2006].
  14. «Solaris Operating System Vintage End Of Life Matrix». Sun Microsystems, Inc.. [Consulta: 14-09-2006].
  15. «SunOS & Solaris Version History». UC Berkeley Open Computing Facility. [Consulta: 10-09-2006].
  16. Casper Dik. «What machines does Solaris 2.x run on?». Solaris 2 FAQ, 26 d'april de 2005. [Consulta: 10-09-2006].
  17. «End of Service Life Status for Solaris Operating System». Oracle. [Consulta: 2010-12-26].
  18. «Oracle’s Solaris Releases». A: Oracle Lifetime Support Policy: Oracle and Sun System Software. Oracle, p. 34 [Consulta: 19 juliol 2014].