Suite per a orquestra núm. 3 (Enescu)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalSuite per a orquestra núm. 3

Enescu en l'època de la composició Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorge Enescu Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1938 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aElena Bibescu Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena2 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata
EscenariCarnegie Hall, Manhattan
Director musicalGeorge Enescu
IntèrpretOrquestra Filharmònica de Nova York

La Suite per a orquestra núm. 3 en re major, op. 27, subtitulada Villageoise en francès (Săteasca en romanès), és una composició orquestral del compositor romanès George Enescu, escrita entre 1937 i 1938.

Història[modifica]

El 1936, Enescu va rebre un encàrrec de l'Orquestra Simfònica-Filharmònica de Nova York per a una composició orquestral que s'estrenaria el gener de 1938. Hi va començar a treballar l'abril de 1937, tot i que va incorporar als nous treballs esbossos que s'havien fet anteriorment. Tot i que la partitura de la "Village" Suite es va completar pràcticament a finals de 1937 o principis de 1938, Enescu encara no estava satisfet amb la partitura i va ajornar-ne la representació.[1] Els darrers retocs es van fer a la suite, segons una nota del manuscrit, el 4 d'octubre de 1938, a la vila del compositor, Luminiș, a Sinaia.[2] La primera actuació va tenir lloc el 2 de febrer de 1939 al Carnegie Hall de Nova York de la New York Philharmonic-Symphony Orchestra, dirigida pel compositor.[3] Tot i que els informes contemporanis en el moment de l'estrena deien que la partitura també estava dedicada a la Filharmònica-Simfonia de Nova York,[4][3][1] la partitura publicada el 1965 porta una dedicatòria a la memòria d'Elena Bibescu.[5]

Anàlisi[modifica]

La suite consta de cinc moviments, cadascun amb un títol programàtic en francès:

  1. Renouveau champêtre (Renovació [és a dir, primavera] al país)
  2. Gamins en plein air (Nens a l'aire lliure)
  3. La vieille maison de l'enfance, au soleil couchant; Pâtre; Oiseaux migrateurs et corbeaux; Cloches vespérales (La vella llar de la infància al capvespre; Pastor; Aus i corbs migratoris; Campanes de vespres)
  4. Rivière sous la lune (Riu sota la Lluna)
  5. Danses rustiques (Danses Rústiques)

L'obra segueix un programa que presenta una seqüència dia-nit-dia, tal com Enescu havia fet gairebé quaranta anys abans a l'op. 1, Poème roumain, i tornaria a fer-ho dos anys després a la suite Impressions d'enfance per a violí i piano, op. 28. Tot i això, Enescu transforma la seva escriptura descriptiva en l’àmbit de la música absoluta en una de les seves composicions orquestrals més sofisticades (Malcolm 1990). La música programàtica, però, és poc freqüent en la producció d’Enescu. A part de les dues obres que s’acaben d’esmentar, va incloure-la en alguns de les Pièces impromptues per a piano (1913–1916), i els elements programàtics resten ocults a la Tercera Simfonia i al poema simfònic Vox maris.[6]

Hi ha un desacord considerable sobre les formes d'alguns dels moviments, així com la qüestió més gran de si Enescu utilitza procediments cíclics en aquest treball.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Gilman, 1939.
  2. ↑ Firca and Niculescu, 1971, p. 928–929.
  3. ↑ 3,0 3,1 Downes, 1939.
  4. ↑ Anon., 1939.
  5. ↑ Malcolm, 1990, p. 275.
  6. ↑ Bentoiu, 2010, p. 374.
  7. ↑ Bentoiu, 2010, p. 373–374, 385-386.

 

Fonts citades[modifica]

  • Anon. 1939. "Van Vactor to Give Symphony Tonight: Winner of Philharmonic Prize to Conduct Own Work". New York Times (19 January): 23.
  • Bentoiu, Pascal. 2010. Masterworks of George Enescu: A Detailed Analysis, translated by Lory Wallfisch. Lanham, MD: Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-7665-1 (cloth) ISBN 978-0-8108-7690-3 (ebook).
  • Downes, Olin. 1939. "Rumanian Music Given by Enesco: Conductor's Own 'Villageoise' on Philharmonic Program at Carnegie Hall; Dragoi Suite Presented; First American Performance for the 'Capriccio Roumain' by Mihailovitch". New York Times (3 February): 18.
  • Firca, Clemansa, and Ștefan Niculescu. 1971. "Anii celui de-al doilea război mondial (1939–1944)". In George Enescu: Monografie, 2 vols., edited by Mircea Voicana, 927–1016. Bucharest: Editura Academiei Republicii Socialiste România.
  • Gilman, Lawrence. 1939. "Notes on the Program", Ninety-Seventh Season, 1938–1939: 3474th and 3475th Concerts, under the Direction of Georges Enesco, Guest Conductor-Composer (Carnegie Hall, Thursday Evening, February 2, 1939 at Eight Forty-Five; Friday Afternoon, February 3, 1939 at Two-Thirty): [unpaginated]. New York: The Philharmonic-Symphony Society of New York. Leon Levy Digital Archives (accessed 10 April 2017).
  • Malcolm, Noel. 1990. George Enescu: His Life and Music, with a preface by Sir Yehudi Menuhin. London: Toccata Press. ISBN 0-907689-32-9.

Bibliografia[modifica]

  • Firca, Clemansa Liliana. 1968. “La IIIe suite pour orchestre de Georges Enesco”. Revue roumaine d'histoire de l'art: Théâtre-musique-cinéma 5: 163–76.
  • Niculescu, Ștefan . 1958. "Aspecte ale creaţiei enesciene în lumina simfoniei de room". Studii muzicologice No. 8: 5-44.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Suite_per_a_orquestra_núm._3_(Enescu)&oldid=31421904»