Taijin kyofusho

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Taijin kyofusho (対人恐怖症 Taijin kyōfushō) (TKS) (traduït literalment com a trastorn de la por a les relacions interpersonals), és una síndrome psiquiàtrica específica de la cultura japonesa.[1]

El Taijin kyofusho és descrit comunament com un subtipus de trastorn d'ansietat social (fòbia social), en el qual el subjecte afectat tem i evita tot contacte social. No obstant això, en lloc d'un temor d'avergonyir-se de si mateixos o a ser jutjats durament pels altres per la seva ineptitud social, els malalts de Taijin kyofusho descriuen una por a ofendre o perjudicar altres persones. L'enfocament de l'evitació és doncs, més que a evitar danyar-se a si mateix, a impedir fer mal als altres. El Dr. Shoma Morita descriu la condició com un cercle viciós d'exàmens i retrets cap a un mateix, que pot ocórrer en persones de temperament hipocondríac-escrupolós.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Una persona pot ser diagnosticada amb Taijin Kyofusho (TKS), si creuen o senten que les seves actituds, comportament o característiques físiques, no són les requerides o adequades a les situacions socials. Com a resultat d'aquests sentiments experimenten un por acusada i sofriment persistent en forma d'angoixa emocional, ansietat, vergonya, i altres sentiments de tensió quan s'enfronten a diverses circumstàncies socials. A més, aquestes persones es preocupen per no poder mantenir relacions saludables amb els altres. Quan es tracta de socialitzar, eviten les situacions socials i interpersonals potencialment ansiògenes, doloroses i compromeses.[2]

En el sistema de diagnòstic oficial japonès, el "Taijin kyofusho" se subdivideix en les següents categories:

Taijin kyofusho no es detalla, a diferència del trastorn d'ansietat social en el DSM IV. Això és objecte de debat, però, els símptomes indicatius de Taijin kyofusho s'han trobat de vegades en pacients als Estats Units.[4]

Tractament[modifica | modifica el codi]

El tractament estàndard japonès pel Taijin kyofusho és la Teràpia Morita, desenvolupat pel Dr Shoma Morita en la dècada de 1910 com a tractament per als desordres mentals japonesos Taijin kyofusho i shinkeishitsu (nerviosisme). El règim original consistia en l'aïllament del pacient, repòs forçat en llit, escriptura d'un diari, treball manual i conferències impartides sobre la importància de l'autoacceptació i l'esforç positiu. Des de la dècada de 1930, el tractament s'ha modificat per incloure pacients extrahospitalaris i tractaments en grup; versió modificada que es coneix com a neo-teràpia Morita.[5]

Els medicaments també han guanyat àmplia acceptació com a una opció de tractament per al TKS. Milnazipran, un inhibidor de la recaptació de serotonina i noradrenalina (IRSN), actualment s'utilitza en el tractament del TKS i ha demostrat ser eficaç també per al trastorn d'ansietat social.[6]

La paroxetina també pot ser eficaç igual que ha demostrat la seva eficàcia per trastorns generals d'ansietat social.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]