Taruntius
 Taruntius | |
|---|---|
.png)  | |
| Dades generals | |
| Tipus | cràter d'impacte i cràter lunar |
| Cos astronòmic | Lluna |
| Epònim | Lucius Tarutius Firmanus |
| Dades geogràfiques | |
| Coordenades | 5° 30′ N, 46° 32′ E / 5.5°N,46.54°E |
| Diàmetre | 57,3 km |
| Profunditat | 1.000 m |
| Quadrangle | LQ13 |
| Localització | |
  | |
| Identificadors | |
| Gazetteer of Planetary Nomenclature | 5878 |
Taruntius és un cràter d'impacte de la Lluna situat a l'extrem nord-oest de la Mare Fecunditatis. Al nord-oest es troba el cràter inundat de lava Lawrence; al nord es troben els cràters Watts i Da Vinci; i al sud-oest se situa el cràter Secchi.
-
Localització de Taruntius (centre de la imatge) -
Cràters satèl·lit -
Fotografia de la missió Lunar Orbiter 4 (1967)
Des d'aquest cràter la Terra apareix en el cel lunar mica més de 5 graus cap a l'oest, amb una elevació de 44 graus sobre l'horitzó. El Sol es lleva just després que la llum reflectida per la Terra arriba al quart creixent, i es posa just després que la Terra arriba al 75% de la seva brillantor total.
La superfície sobre la qual s'assenta Taruntius presenta un nombre inusual de cràters palimpsests i de restes inundats de lava, especialment al sud-oest, a la Mare Fecunditatis.
-
Taruntius F des de l'Apollo 10 -
Taruntius F des de l'Apollo 15 -
Taruntius F desde el Lunar Orbiter 1
La vora exterior de Taruntius és superficial, però forma un conjunt complex de rampes esquerdades sobre la mar lunar propera, especialment al nord i al sud-oest. La vora apareix interrompuda al nord-oest pel petit cràter Cameron. La cara interior de la vora manca d'aterrassaments, però presenta un inusual vorell concèntric, molt desgastat i irregular. Aquest és un cràter de sòl fracturat, possiblement creat per un aixecament de material de la mare lunar per sota de l'interior. Posseeix un complex de pic central relativament baix en el centre de la plataforma interior, relativament plana. També mostra algunes primes esquerdes concèntriques pel que fa al perímetre.
-
Taruntius H des de l'Apollo 10 -
Taruntius K (dreta) i Taruntius P (esquerra) des del Lunar Orbiter 5 -
Taruntius vist des de la Terra (Universitat de Hertfordshire), 2012
El cràter té un parell de taques fosques febles. Una d'aquestes zones es localitza just a sud del pic central i l'altra jeu al costat de la vora nord, prop de Cameron. Aquestes taques van ser creades probablement per dipòsits de cendres procedents de petits respiradors volcànics. Taruntius té un sistema de marques radials amb un radi de més de 300 quilòmetres. A causa d'aquests raigs, es classifica com a part del Període Copernicà.[1]
Cràters satèl·lit[modifica]
Per convenció aquests elements són identificats en els mapes lunars posant la lletra en el costat del punt central del cràter que està més proper a Taruntius.
| Taruntius | Coordenades | Diàmetre |
|---|---|---|
| A | Reanomenat Asada | |
| B | 3° 18′ N, 46° 36′ E / 3.3°N,46.6°E | 7 km |
| C | Reanomenat Cameron | |
| D | Reanomenat Watts | |
| E | Reanomenat Zähringer | |
| F | 4° 00′ N, 40° 30′ E / 4.0°N,40.5°E | 11 km |
| G | Reanomenat Anville | |
| H | 0° 18′ N, 49° 54′ E / 0.3°N,49.9°E | 8 km |
| K | 0° 36′ N, 51° 36′ E / 0.6°N,51.6°E | 5 km |
| L | 5° 30′ N, 44° 24′ E / 5.5°N,44.4°E | 14 km |
| M | Reanomenat Lawrence | |
| N | Reanomenat Smithson | |
| O | 2° 12′ N, 54° 18′ E / 2.2°N,54.3°E | 7 km |
| P | 0° 06′ N, 51° 36′ E / 0.1°N,51.6°E | 7 km |
| R | 6° 06′ N, 47° 54′ E / 6.1°N,47.9°E | 5 km |
| S | 4° 54′ N, 42° 24′ E / 4.9°N,42.4°E | 5 km |
| T | 3° 24′ N, 47° 30′ E / 3.4°N,47.5°E | 10 km |
| U | 5° 36′ N, 50° 06′ E / 5.6°N,50.1°E | 12 km |
| V | 4° 30′ N, 49° 48′ E / 4.5°N,49.8°E | 21 km |
| W | 5° 30′ N, 48° 54′ E / 5.5°N,48.9°E | 15 km |
| X | 7° 42′ N, 53° 00′ E / 7.7°N,53.0°E | 23 km |
| Z | 7° 36′ N, 44° 54′ E / 7.6°N,44.9°E | 17 km |
Referències[modifica]
- ↑ Wilhelms, Donald. «Plate 11: Copernican System». A: The geologic history of the Moon (en anglès), 1987 (Professional Paper 1348). DOI 10.3133/pp1348.
- (WGPSN), IAU Working Group for Planetary System Nomenclature. «Gazetteer of Planetary Nomenclature. 1:1 Million-Scale Maps of the Moon» (en anglès). UAI / USGS, 13-02-2013. [Consulta: 6 abril 2016].
- Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.,. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature (en anglès). NASA RP-1097, 1982.
- Blue, Jennifer. «Gazetteer of Planetary Nomenclature» (en anglès). USGS, 25-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
- Bussey, B.; Spudis, P.. The Clementine Atlas of the Moon (en anglès). Nueva York: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-81528-2.
- Cocks, Elijah E.; Cocks, Josiah C.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature (en anglès). Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3.
- McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature» (en anglès). Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
- Menzel, D. H.; Minnaert, M.; Levin, B.; Dollfus, A.; Bell, B. «Report on Lunar Nomenclature by The Working Group of Commission 17 of the IAU» (en anglès). Space Science Reviews, 12, 1971, pàg. 136.
- Moore, Patrick. On the Moon (en anglès). Sterling Publishing Co, 2001. ISBN 0-304-35469-4.
- Price, Fred W. The Moon Observer's Handbook (en anglès). Cambridge University Press, 1988. ISBN 0521335000.
- Rükl, Antonín. Atlas of the Moon (en anglès). Kalmbach Books, 1990. ISBN 0-913135-17-8.
- Webb, Rev. T. W.. Celestial Objects for Common Telescopes, 6ª edición revisada (en anglès). Dover, 1962. ISBN 0-486-20917-2.
- Whitaker, Ewen A. Mapping and Naming the Moon (en anglès). Cambridge University Press, 2003. 978-0-521-54414-6.
- Wlasuk, Peter T. Observing the Moon (en anglès). Springer, 2000. ISBN 1-85233-193-3.