Taules de Young

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exemple de Taula de Young estàndard

En matemàtiques, i concretament en combinatòria, les taules de Young, també anomenades diagrames de Ferrers, són uns objectes matemàtics omnipresents que tenen utilitat en àlgebra, geometria i teoria de la representació.[1] Reben el seu nom en honor del seu descobridor, el clergue i matemàtic aficionat britànic Alfred Young.

Un diagrama de Young és una partició , tal qual en la que a cada es fa correspondre una fila amb quadres. En el exemple, . A vegades, sobre tot a França, s'inverteix l'ordre de les files.[2] S'anomena mida del diagrama al nombre de quadres, és a dir, al sumatori de tots els . En l'exemple, la mida seria . El nombre de diagrames possibles de cada mida creix de forma exponencial amb la mida.

Una taula de Young és el resultat d'aplicar a cadascun dels quadres del diagrama un nombre natural. Diem que una taula de Young és estàndard quan tots els nombres naturals son estrictament creixents en totes les files i columnes.[3]

Referències[modifica]

  1. Yong, 2007, p. 240.
  2. Fulton, 1997, p. 3.
  3. Kung, 1982, p. 1.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taules de Young
  • Weisstein, Eric W. «Young Tableau». MathWorld--A Wolfram Web Resource, 2019. [Consulta: 15 setembre 2019]. (anglès)