Temporada d'huracans de l'Atlàntic de 2010

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Temporada d'huracans de l'Atlàntic de 2010

Mapa resum de la temporada
Primera tempesta formada:25 de juny de 2010
Darrera tempesta dissipada:7 de novembre de 2010
Tempesta més intensa:Igor – 925 hPa (mbar), 250 km/h
Total depressions:21
Total tempestes:19
Huracans:12
Grans huracans (Cat. 3+):5
Total víctimes:259 directes, 23 indirectes
Total danys:Com a mínim $11424 milions (2010 USD)
Temporades d'huracans de l'Atlàntic
2008, 2009, 2010, Post-2010

La temporada d'huracans de l'Atlàntic de 2010 és el període de l'any 2010 durant el qual es formen ciclons tropicals a l'Oceà Atlàntic. La temporada va començar oficialment l'1 de juny i acabarà el 30 de novembre, dates que delimiten convencionalment el període de l'any en el qual es formen gran part dels sistemes a l'Oceà Atlàntic. La temporada va començar amb l'huracà Alex que assolí la Categoria 2 en l'escala d'huracans de Saffir-Simpson que colpejà la Península de Yucatán en forma de tempesta tropical i el nord-est de Mèxic prop de la frontera amb el sud de Texas en la seva intensitat cim. El 22 de juliol, la tempesta tropical Bonnies es va formar prop del sud-est de les Bahames, travessà el sud de Florida al principi de l'endemà i entrà al Golf de Mèxic com una depressió tropical on es dissipà el 24 de juliol, havent estat durant menys de 24 hores en formà de tempesta tropical.

Tempestes[modifica]

Huracà Alex[modifica]

Depressió tropical Two[modifica]

El 3 de juliol, l'endemà de dissipar-se Alex, una ona tropical estava produint dos àrees de convecció a través de l'oest del Mar Carib.[1] L'endemà, el sistema comença a mostrar signes d'organització concurrentment amb pressions que disminuïen en tota la regió.[2] Després de travessar la Península de Yucatán i entrar al Golf de Mèxic, el sistema va esdevenir desorganitzat, tot i així l'ambient a nivells alts es preveien més favorables.[3] El 7 de juliol, la convecció era més concentrada,[4] i el 8 de juliol el sistema s'organitzava el suficient perquè el Centre Nacional d'Huracans inicies els avisos sobre la depressió tropical Two, quan estava a 495 km a l'est de La Pesca, Tamaulipas.[5]

Huracà Tomas (2010)Huracà Shary (2010)Huracà Richard (2010)Huracà Paula (2010)Huracà Otto (2010)Tempesta tropical Nicole (2010)Tempesta tropical Matthew (2010)Huracà KarlHuracà Julia (2010)Huracà Igor (2010)Tempesta tropical Hermine (2010)Tempesta tropical Fiona (2010)Huracà Earl (2010)Huracà Danielle (2010)Depressió tropical Five (2010)Tempesta tropical Colin (2010)Tempesta tropical Bonnie (2010)Despressió tropical Two (2010)Huracà Alex (2010)Escala d'huracans de Saffir-Simpson

Energia ciclònica acumulada (ACE)[modifica]

ACE (104kt²) — Tempesta:
1 42.4 Igor 11 4.05 Lisa
2 27.8 Earl 12 3.08 Fiona
3 21.1 Danielle 13 2.10 Shary
4 15.5 Julia 14 1.87 Colin
5 10.9 Tomas 15 1.58 Hermine
6 7.71 Alex 16 1.51 Matthew
7 7.54 Paula 17 0.405 Bonnie
8 5.80 Karl 18 0.245 Gaston
9 4.56 Richard 19 0.123 Nicole
10 4.43 Otto
Total: 163

La taula de la dreta mostra l'energia ciclònica acumulada (ACE, abreviat en anglès) per les diferents tempestes de la temporada. ACE és un mesura de l'energia de l'huracà multiplicat pel període temps de vida del cicló. Generalment, aquelles tempestes que existiren durant un extens període com també alguns huracans intensos tenen un alt ACE. L'ACE només es calcula en sistemes tropicals de més de 63 km/h (34 nusos) o força de tempesta tropical (no s'inclouen les tempestes subtropicals).[6] Per exemple, el valor de l'huracà Otto no reflecteix els avisos quan va ser classificat com una tempesta subtropical. L'ACE de l'huracà Igor és el més elevat de l'Atlàntic des de l'huracà Ivan de la temporada de 2004 i Igor va ser fort i de perllongada existència. Durant la temporada, l'ACE es basa en els avisos operacionals. Després el NHC reexamina les dades, i ofereix un informe final al final de cada tempesta, on l'ACE definitiu augmenta o disminueix respecte a l'estimació prèvia depenen el cas. En definitiva, l'ACE és provisional fins que s'emeten els informes finals.

Els noms de les tempestes[modifica]

La llista següent va ser el seguit de noms utilitzats per designar a les tempestes de l'Atlàntic nord formades durant el 2010. En el cas que es retirin noms, seran anunciats per l'Organització Meteorològica Mundial a la primavera de 2011. Els noms que no siguin retirats d'aquesta llista seran utilitzats de nou durant la temporada d'huracans de 2016. Aquesta és la mateixa llista que es va utilitzar durant la temporada de 2004 a excepció de Colin, Fiona, Igor, i Julia, que van reemplaçar els noms dels quatre gran huracans que van fer recalada a Florida el 2004: Charley, Frances, Ivan, i Jeanne, respectivament.[7] Les tempestes Colin, Fiona, Igor, Julia, Paula, Richard, Shary, i Tomas enguany han estat anomenades per primer cop. Els noms no utilitzats estan marcats en gris.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temporada d'huracans de l'Atlàntic de 2010
  1. Robbie Berg. «Tropical Weather Outlook». National Hurricane Center, 03-07-2010. [Consulta: 8 juliol 2010].[Enllaç no actiu]
  2. Blake/Kimberlain. «Tropical Weather Outlook». National Hurricane Center, 04-07-2010. [Consulta: 8 juliol 2010].[Enllaç no actiu]
  3. Stewart/Cangialosi. «Tropical Weather Outlook». National Hurricane Center, 05-07-2010. [Consulta: 8 juliol 2010].[Enllaç no actiu]
  4. Eric Brown. «Tropical Weather Outlook». National Hurricane Center, 07-07-2010. [Consulta: 8 juliol 2010].[Enllaç no actiu]
  5. Stewart/Cangialosi. «Tropical Depression Two Discussion One». National Hurricane Center, 08-07-2010. [Consulta: 8 juliol 2010].
  6. National Hurricane Center. «Background Information: The North Atlantic Hurricane Season». National Oceanic and Atmospheric Administration, 27-05-2010. Arxivat de l'original el 18 de gener 2008. [Consulta: 21 juny 2010].
  7. «Retired Hurricane Names Since 1954». National Hurricane Center. Arxivat de l'original el 28 de juny 2011. [Consulta: 29 novembre 2009].