Teoria RPECV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La teoria de repulsió de parells d'electrons de la capa de valència, teoria RPECV simplificada, o teoria VSEPR per les seves sigles en anglès (Valence Shell Electron Pair Repulsion theory) és una teoria de la química que hom empra per predir la geometria molecular basant-se en les repulsions electrostàtiques entre els parells d'electrons que formen els enllaços covalents o que ocupen un orbital no enllaçant.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera idea respecte de la relació entre la geometria molecular i els parells d'electrons de valència, tant els que formen enllaç com els que no, es deu a Nevil Vincent Sidgwick i Herbert Powell de la Universitat d'Oxford, que la presentaren el 1940 a les conferències Bakerian.[1] La novetat de la seva idea fou que descobriren la importància dels parells d'electrons que no formen enllaços en la geometria molecular, ja que produeixen repulsions amb els parells d'electrons que formen enllaços i, també amb altres parells electrons que no formen enllaços. Posteriorment, el 1957 Ronald James Gillespie i Ronald Sydney Nyholm del University College London, ampliaren la proposta inicial i construïren una teoria, no quantitativa, que permetia assignar, d'una forma força simple, la geometria correcte d'una molècula.[2][3]

Teoria[modifica | modifica el codi]

Steric
No.
Geometria bàsica
0 parells
no enllaçants
1 parell
no enllaçant
2 parells
no enllaçants
3 parells
no enllaçants
2 Lineal
Lineal
3 Triangular
Triangular
Angular
Angular
4 Tetraèdrica
Tetraèdrica
Piràmide triangular
Piràmide triangular
Angular
Angular
5 Bipiràmide triangular
Bipiràmide triangular
En forma de balancí
En forma
de balancí
En forma de T
En forma de T
Lineal
Lineal
6 Octaèdrica
Octaèdrica
Piràmide quadrangular
Piràmide quadrangular
Quadrada
Quadrada
7 Bipiràmide pentagonal
Bipiràmide
pentagonal
Piràmide pentagonal
Piràmide pentagonal
8
Antiprisma quadrat

La teoria RPECV es fonamenta en les següents regles:

  1. Els parells d'electrons tendeixen a fer mínimes les repulsions. Les geometries bàsiques són:
    1. Nombre de coordinació dos és lineal.
    2. Nombre de coordinació tres es triangular.
    3. Nombre de coordinació quatre és tetraèdrica.
    4. Nombre de coordinació cinc és bipiramidal triangular.
    5. Nombre de coordinació sis és octaèdrica.
  2. La importància de les repulsions segueix el següent ordre: Parella no enllaçant-Parella no enllaçant > Parella no enllaçant-Parella enllaçant > Parella enllaçant-Parella enllaçant.
    1. Si hi ha presents parells d'electrons no enllaçants, els angles d'enllaç són menors que els que prediu la regla 1.
    2. Els parells no enllaçants se situen en la posició més ample, per exemple, la posició equatorial en el cas que la geometria sigui de bipiràmide trigonal.
  3. Els enllaços dobles ocupen més espai que els simples.
  4. Els parells que enllacen amb àtoms electronegatius ocupen menys espai que els dels substituients més electropositius.
  5. Si l'àtom central pertany al 3r període o els que estan per sota d'ell a la taula periòdica, existeixen dues possibilitats:
    1. Si els substituients són àtoms d'oxigen o halògens, s'apliquen les regles anteriors.
    2. Si els substituients són menys electronegatius que els halògens, la parella no enllaçant ocupa un orbital no enllaçant s, i l'enllaç es produirà mitjançant els orbitals p amb angles d'enllaç propers a 90º.[4]

En tots els casos la geometria dels parells d'electrons enllaçants i no enllaçants és la bàsica (regla 1). Quant a la geometria de la molècula cal considerar només els àtoms. Com a exemples hi ha la molècula d'amoníac, NH3, amb un parell no enllaçant que té geometria de piràmide triangular; la molècula d'aigua, H2O, amb dos parells no enllaçants i amb geometria angular; o el pentaclorur de fòsfor, PCl5, amb cap parella no enllaçant i amb geometria de bipiràmide triangular.

El mètode AXE[modifica | modifica el codi]

Geometria de l'amoníac, NH3, una molècula AX3E

El mètode de AXE és el sistema de recompte d'electrons que s'utilitza en la teoria RPECV. Es tracta d'assignar subíndexs a la fórmula general AXxEe. La A representa l'àtom central i sempre té subíndex 1, perquè a la molècula només hi ha un àtom central. La x representa el nombre d'enllaços sigma entre els àtoms substituents exteriors, X, i l'àtom central. Els enllaços covalents múltiples (dobles o triples) no es tenen en compte. La e representa el nombre de parells d'electrons no enllaçants, E, al voltant de l'àtom central, A. La suma x + e, conegut com el nombre estèric, s'associa amb el nombre total d'orbitals híbrids utilitzats per la teoria d'enllaç de valència. En base al nombre estèric i a la distribució de X i de E, es poden fer les prediccions de la geometria de la molècula. Així la molècula d'amoníac, NH3, té un àtom central, el N; tres enllaços sigma, un en cada hidrogen, H, per tant x=3; i també té una parella d'electrons no enllaçants (a partir de la teoria de l'octet de Lewis), o sigui e=1. Hom pot escriure doncs que la molècula NH3 ve representada per AX3E i, segons la taula té una geometria de piràmide triangular.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sidgwick, N.V; Powell, H.M. «Bakerian Lecture. Stereochemical Types and Valency Groups». Proc. R. Soc. Lond., 176, 965, 1940, pàg. 153-180.
  2. Gillespie, R.J; Nyholm, R.S. «Inorganic stereochemistry». Q. Rev. Chem. Soc., 11, 1957, pàg. 339-380.
  3. Gillespie, R.J. «The electron-pair repulsion model for molecular geometry». J. Chem. Educ., 47, 1, 1970, pàg. 18.
  4. Huheey, J.E.. Química Inorgànica. Principios de estructura y reactividad. México: Harla, 1981. ISBN 968-6034-13-7.