Termini de prescripció més curt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El termini de prescripció més curt és una disposició prevista en els tractats internacionals sobre drets d'autor. Aquesta disposició permet que els països signataris puguin limitar la durada dels drets d'autor concedits a les obres estrangeres com a màxim al termini establert en el país d'origen de l'obra. En general, és una norma d'aplicació en certes lleis per a regular situacions transitòries i retroactives.

Fonament[modifica | modifica el codi]

Els tractats internacionals de drets d'autor, com el Conveni de Berna o el Conveni universal de drets d'autor es fonamenten en el tracte nacional: els països signataris es comprometen a protegir els drets d'autor de les obres estrangeres basant-se en les seves lleis locals i sota les mateixes normes que atorguen drets d'autor per les obres locals. Si una obra està subjecte a drets d'autor, i per quant de temps, es regeix per les lleis del país on es reclama els drets d'autor sobre l'obra.[1] Tant el Conveni de Berna com també el Conveni universal de drets d'autor només defineixen els requisits mínims pels drets d'autor que tots els països signataris han de complir, però qualsevol país és lliure d'anar més enllà d'aquest denominador comú mínim en la seva legislació. Això és més apreciable en els terminis de prescripció dels drets d'autor. El Conveni de Berna estableix un termini mínim de drets d'autor fins a 50 anys després de la mort de l'autor (50 anys post mortem auctoris).[2] Això no obstant, molts països tenen uns terminis més llargs, com ara 70 anys p.m.a., o fins i tot 100 anys p.m.a.

Per tant, la mateixa obra pot tenir diferents terminis de protecció en diferents estats. Els seus drets d'autor poden haver expirat ja en els estats amb un termini més curt i, alhora, encara poden estar protegides en altres estats amb uns terminis més llargs.[1] El tracte nacional per tant pot provocar un desequilibri: mentre que les obres d'un estat amb un termini mínim dels drets d'autor estan protegides durant més temps en altres estats amb terminis més llargs, les obres d'aquests estats amb terminis més llargs poden ser ja de domini públic en els estats amb un tractament de requisits mínims quan continuen protegides en l'estat d'origen.

En aquests casos, l'aplicació del termini de prescripció més curt té en compte el principi de reciprocitat com a excepció del tracte normal local. Els estats amb un termini llarg dels drets d'autor només apliquen el termini exterior més curt a les obres d'aquells estats que tenen aquest termini més curt.

Conveni universal de drets d'autor[modifica | modifica el codi]

En el Conveni universal de drets d'autor, la comparació dels terminis s'explica en l'article IV.4.a de la següent forma:

«Cap estat contractant no estarà obligat a protegir una obra per un període major que el fixat, per a la classe d'obres a la que pertanyi, per la llei de l'estat on l'autor n'és súbdit si es tracta d'una obra no publicada i, en el cas d'una obra publicada, per la llei de l'estat contractant on hagi estat publicada per primera vegada.»[3]

Responent a les preocupacions de la delegació japonesa, el president de la conferència va aclarir que això inclou els tipus d'obres no protegides en absolut al seu país d'origen (com s'especifica), ja que aquestes tenen una durada de protecció igual a zero. Així, altres països no estarien obligats a concedir drets d'autor sobre aquestes obres estrangeres, encara que obres similars locals puguin estar protegides.[4]

Conveni de Berna[modifica | modifica el codi]

En el Conveni de Berna per a la protecció d'obres literàries i artístiques existeix una norma similar, però no per a classes d'obres sinó considerant obres individuals. L'article 7.8 del Conveni de Berna diu:

«En tots els casos, el termini de protecció serà l'establit per la llei del país en què la protecció es reclami; no obstant, a menys que la legislació d'aquest país no disposi una altra cosa, la duració no excedirà del termini fixat en el país d'origen de l'obra.»[5]

Igualment, l'aplicació d'aquesta norma no és obligatòria. Qualsevol estat pot disposar altrament a la seva legislació. Per a això, no cal incloure una excepció expressa en la llei de drets d'autor local.[6]

El Conveni de Berna també estableix a l'article 5.2 que l'exercici d'aquests drets...

«són independents de l'existència de protecció en el país d'origen de l'obra. En conseqüència, sense perjudici de les estipulacions del present Conveni, l'extensió de la protecció així com els mitjans processals acordats a l'autor per a la defensa dels seus drets es regiran exclusivament per la legislació del país en què es reclama la protecció.»[1]

Això especifica el tracte nacional, i també fa que l'existència de drets d'autor sobre una obra en un estat sigui independent dels drets sobre la mateixa obra en altres estats.

Tractats bilaterals de drets d'autor[modifica | modifica el codi]

Els termes dels tractats bilaterals existents o futurs poden anul·lar aquests convenis, sempre que aquests tractats bilaterals compleixin els requisits mínims dels convenis. Això està definit a l'article 20 del Conveni de Berna[7] i en els articles XVIII i XIX del Conveni universal de drets d'autor.[3]

Situació al món[modifica | modifica el codi]

Àrees i estats Termini més curt Fonts
Conveni de Berna, estat signataris Sí, si s'especifica en la legislació dels signataris Art. 7(8)
Unió Europea, estats membres (amb excepcions; només per estats no membres) Art. 7(1), Directive 2006/116/EC of the European Parliament and of the Council of 12 December 2006 on the term of protection of copyright and certain related rights
Albània Art. 24, Law No. 9380 of May 28, 2005
Andorra No, excepte si és domini públic en el moment d'adhesió a un acord internacional. Disposició transitòria 2, Llei sobre drets d'autor i drets veïns, de 1999.
Antiga i Barbuda s. 153(3), Copyright Act, 2002
Argentina Art. 15, Ley N° 11.723 del 28 de septiembre de 1933 - Régimen Legal de la Propiedad Intelectual
Armènia No Art. 71, Copyright, Law, 2006
Austràlia Item 5, Copyright (International Protection), Regulations, as consolidated 2005
Bielorússia Sí, pels signataris del Conveni de Berna Art. 3, Copyright (Adjacent Rights), Law No. 370-XІІІ, consolidated 2008
Brasil No Title 1 Art. 2 Copyright, Law, 19/02/1998, No. 9.610
Canadà Sí, excepte per l'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (EUA i Mèxic) s. 9(2), Copyright Act, R.S., c. C-30
Colòmbia No[8] Art. 11, Ley N° 23 de 1982 (28 de enero) - Sobre derechos de Autor
Corea del Sud No Art. 3, Korean Copyright Act Consolidated 17 Oct 2004
Costa d'Ivori No[8] Art. 4, Loi n° 96-564 du 25 juillet 1996 relative à la protection des oeuvres de l'esprit et aux droit des auteurs, des artistes-interprètes et des producteurs de phonogrammes et vidéogrammes
Dominicana, República Art. 21, Ley sobre Derecho de Autor
Eslovàquia Sec. 2 Par. 4 de la Llei de Drets d'Autor (Llei No. 618/2003 Coll.)
Estats Units d'Amèrica No, excepte domini públic en el país d'origen a la data de restauració 17 USC 104(c) and 17 USC 104A
Filipines No, excepte principi de reciprocitat per secció 231 Sec. 221.2 i 224.2, Republic Act No. 8293
Guatemala Art. 43, Leu de Derecho de Autor i Derechos Conexos
Hondures Article 44, Ley del Derecho de Autor y de los derechos conexos de 1999
Hong Kong s. 198(3)(b), 229(8)(b), 229A(6)(b), Copyright Ordinance (Cap. 528)
Índia Sí pels estats designats en relació oficial Art 7, Copyright, Order, 1991, modificada el 1999 i 2000
Indonèsia No Art. 76c, Law of the Republic of Indonesia Number 19 Year 2002 Regarding Copyright
Islàndia No[8] Art. 61a, Copyright Act del 2008
Israel Art. 44, Copyright, Act, 2007
Japó Art. 58, Law No. 48 of 6 May 1970, modificat el 2006
Líban No Chap. 4, Copyright, Law, 03/04/1999, n° 75
Macau Art. 51, Decree-Law 43/99/M of August 16, 1999
Mèxic No Art. 29, Ley Federal del Derecho de Autor (1996), no modificada per la Ley Federal del Derecho de Autor (2003)
Nigèria No Arts. 4A and 33, Copyright, Act (Consolidation Ch. 68), 1988 (1999), No. 47 (No. 42)
Noruega Art. 6, Copyright (Other Countries EEA TRIPs UCC), Regulation, 25/04/1997
Nova Zelanda No, excepte domini públic en la data d'entrada en vigor de la llei (15 des 1994) Pt. 11 Sec. 230.3(b), Copyright Act 1994 No 143 (as at 07 July 2010)
Oman No Art. 24, Copyright, Decree, 21/05/2000 - 1421, No. 37
Pakistan Sí pels estats designats en relació oficial Chapter XI Item 54(iii), Copyright, Ordinance (Consolidation), 02/06/1962 (29/09/2000) i Schedule section (p. 43), International Copyright Order, 1968 (18 June 2000)
Paraguai No Art. 180, Copyright, Law, 27/08/1998, No. 1328
Rússia Article 1256.4 del Codi Civil de la Federació Russa
Saint Vincent i les Grenadines No Art. 6(b), Copyright Act, 2003
Singapur s. 4, Copyright (International Protection) Regulations
Suïssa No Chap. 6, Federal Law on Copyright and Neighboring Rights
Tailàndia No Art. 61, Copyright Act
Taiwan, República de la Xina Art. 106bis, Copyright Act
Turquia No, excepte domini públic en la data d'entrada en vigor de l'article 88 Art. 88, Copyright Act per additional Art. 2
Txeca, República Sec. 107 Par. 4: Law No. 121/2000 Coll.
Veneçuela No[8] Art. 126, Ley sobre el Dercho de Autor as modified by the Decreto del 14 de agosto de 1993
Xina, República Popular No Art. 2, segon i quart paràgrafs, Copyright Law of the People's Republic of China as consolidated in 2010

Situació a la Unió Europea[modifica | modifica el codi]

A la Unió Europea, els drets d'autor han estat harmonitzats entre els estats membres per la directiva europea 93/98/EEC relativa a l'harmonització del termini de protecció dels drets d'autor. Aquesta directiva vinculant, que va entrar en vigor l'1 de juliol de 1995, estableix la durada dels drets d'autor en tota la Unió a 70 anys p.m.a. També inclou en l'article 7 l'aplicació obligatòria del termini de prescripció més curt per a les obres procedents de tercers països. Dins de la UE, no s'aplica la comparació de terminis i els tractats internacionals existents poden anul·lar l'aplicació d'aquesta disposició. La Directiva 93/98/CEE va ser derogada i substituïda per la Directiva 2006/116/CE, de 12 de desembre de 2006, sobre la durada de la protecció dels drets d'autor i de determinats drets afins.[9]

Els estats membres de la Unió Europea han implementat les directives 93/98/EEC[10] i 2006/116/CE[11] en les respectives legislacions.

Alemanya estén la no aplicació del termini de prescripció més curt a tots els estats membres de l'Espai Econòmic Europeu.[12] Tampoc aplica la disposició en la comparació de terminis amb obres dels EUA, ja que no està previst en tractat bilateral del 1892 que encara està en vigor.[13]

L'aplicació del termini de prescripció més curt entre els estats membres ja estava prohibida abans de la Directiva 93/98/EEC. Pels Tractats de Roma constitutius de la Comunitat Europea es prohibeix qualsevol discriminació basant-se en la nacionalitat (des del 2002 expressat en l'article 12, paràgraf 1, del Tractat de Maastricht). Aquesta discriminació es produeix si als autors locals se'ls concedeix un termini més llarg que als autors d'altres estats membres de la Unió.

Situació als Estats Units[modifica | modifica el codi]

Quan els Estats Units van subscriure el Conveni de Berna, el Congrés nord-americà va declarar explícitament en la Llei d'implementació del Conveni de Berna de 1988 que el tractat no és d'aplicació directa en els Estats Units.[14] Aquesta llei deixa clar que dins dels EUA només és aplicable la llei nord-americana sobre copyright i que aquesta ja va ser modificada per aplicar les disposicions de la Convenció de Berna (encara que no posava en pràctica l'article 18.1 de la Convenció de Berna, punt corregit posteriorment en la Llei dels acords de la Ronda Uruguai, URAA, del 1994).

Aquesta declaració es repeteix en la Llei de copyright dels EUA que assimila les obres foranes a les obres locals i que, a més, estableix que

«cap dret o benefici sobre una obra subjecte a protecció sota aquest títol no podrà ser reclamat en virtut de, o en funció de, les disposicions de la Convenció de Berna o de l'adhesió dels Estats Units a la mateixa. Cap dret sobre una obra subjecte a protecció sota aquest títol, que derivi d'aquest títol, d'altres lleis federals o estatals o del dret comú, no s'ampliaran o es reduiran en virtut de, o en funció de, les disposicions de la Convenció de Berna o de l'adhesió dels Estats Units a la mateixa.»[15]

Tots els requisits de la Convenció de Berna per tant cal que s'enunciïn explícitament en la Llei de copyright dels EUA per fer-les efectives en els Estats Units. Però el títol 17 del Codi dels Estats Units no conté cap article sobre el termini de prescripció més curt. L'única menció d'aquesta disposició es va afegir el 1994 amb la URAA que restaura automàticament els drets d'autor de moltes obres foranes, llevat que ja fossin de domini públic al seu país d'origen en la data URAA (en general l'1 gener 1996). Els tribunals nord-americans han denegat en diverses ocasions l'aplicació del termini de prescripció més curt, ja que no està previst en la llei.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Conveni de Berna, Article 5.2 (anglès, traducció en català)
  2. Conveni de Berna, Article 7.1 (anglès, traducció en català)
  3. 3,0 3,1 Traducció del francès: Convention universelle sur le droit d'auteur révisée à Paris le 24 juillet 1971, article IV.4.a [Consulta: 27 maig 2012]
  4. Patry, W.: Choice of Law and International Copyright, 48 Am. J. Comp. L. 383, American Journal of Comparative Law, 2000.
  5. Conveni de Berna, Article 7.8 (anglès, traducció en català)
  6. WIPO, Records of the Intellectual property Conference of Stockholm, June 11 to July 14, 1967, p. 109. Geneva 1971.
  7. Conveni de Berna, Article 20 (anglès, traducció en català)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Aquesta estat té una disposició de reciprocitat més que una disposició real de termini de prescripció més curt. Una obra estrangera està protegida mentre ho estigui en el país d'origen.
  9. «Directive 2006/116/EC of the European Parliament and of the Council of 12 December 2006 on the term of protection of copyright and certain related rights (codified version)». Eur-lex.europa.eu. [Consulta: 27 maig 2012].
  10. «National provisions communicated by the member states concerning directive 93/98/EEC». Eur-lex.europa.eu. [Consulta: 27 maig 2012].
  11. «National provisions communicated by the member states concerning directive 2006/116/EC». Eur-lex.europa.eu. [Consulta: 27 maig 2012].
  12. Alemanya Urheberrechtsgesetz, §120. Consulta 20-05-2007.
  13. OLG Frankfurt am Main: Judgment from October 7, 2003, 11 U 53/99. Consulta: 02-06-2010.
  14. United States Congress: Berne Convention Implementation Act of 1988, Pub. L. 100-568. Consulta: 27 maig 2012.
  15. United States Code, Title 17, Chapter 1, § 104 (c) Effect of Berne Convention.