Terrier de Jack Russell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jack Russell Terrier

El terrier de Jack Russell o Jack Russell Terrier és un gos de caça àgil, que tot i ser de petita mida té molta força i resistència. És un terrier de treball, alerta, perseverant i independent amb la capacitat d'anar sota terra i alhora un gos de companyia excel·lent per a persones actives. Aquesta raça té una variant anomenada Terrier de Parson Russell.

Aparença i temperament[modifica | modifica el codi]

Els JRT gaudeixen dels jocs a l'aire lliure sobretot si impliquen perseguir alguna cosa o algú.

El color bàsic i predominant és el blanc (cal un mínim del 55% perquè un gos sigui considerat d'aquesta raça) tot i que pot tenir taques de color marró, torrat o negre en diverses parts del cos. Pot presentar tres tipus de pèl: llis, dur o semi-dur, el raspallat, manteniment i cures depèn molt del tipus de pèl del gos. L'alçada fins a la creu està entre 25 i 30cm, i el pes se situa aproximadament entre els 5 i 7 quilos. La seua vida mitjana és d'uns 15 anys. Normalment tenen entre 4 i 6 cries i la gestació dura 59 dies típicament.

Son gossos molt actius, inquisitius i vius, pel que necessiten d'espais oberts on córrer i fer exercici, i així, poder alliberar la seva energia i curiositat. Necessiten un entrenament constant, consistent i pacient que els estimuli la seva aguda intel·ligència. Per tot això no són gossos recomanables per persones sedentàries, inexpertes o amb nens molt petits. Se'ls pot ensinistrar per una gran quantitat d'activitats, especialment si s'aprofita la seva tendència natural al salt, rastreig, persecució i saben cavar profundament: Són excel·lents caçadors de rosegadors i animalons. També se'ls ha emprat amb èxit com a actors, fet que els ha valgut la simpatia del públic, ja que són gossos amb un carisma difícil d'igualar.

Història[modifica | modifica el codi]

Anglaterra, país d'origen[modifica | modifica el codi]

Aquesta raça de gossos deu el seu nom al reverend Jack Russell. Nascut el 1795 a Darmouth, Anglaterra, fou pastor durant molts anys a la parròquia de Swymbridge, al comptat de Devon. Amant dels terriers, durant els seus estudis a Oxford va comprar el seu primer gos d'aquestes característiques, una femella blanca de pèl dur amb marques al cap anomenada Trump, que per la descripció i la foto que es conserva d'ella s'assemblava molt a l'actual estàndard Federació Cinològica Internacional de la raça.

La caça de la rabosa es practicava molt al comtat de Devon a l'època del reverend Rusell, i ell n'era un apassionat. Per això es va dedicar a la criança de gossos. Així, comença a creuar gossos de caça, concretament terriers de diverses races unicolors i multicolors. El que volia aconseguir era millorar l'aptitud per la caça dels animals i no homogeneïtzar el seu aspecte físic, per la qual cosa en morir no va deixar un estàndard concret. Els creuaments i l'estandardització de la raça han provocat divergències respecte a l'aspecte actual del terrier de Jack Russell.

Austràlia, país de desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Cal destacar que Austràlia va ser el país que contribuí activament al desenvolupament i reconeixement d'aquesta raça a nivell mundial. No hi ha dades específiques de quan va aplegar el primer terrier de Jack Russell a Austràlia, però si tenim informació respecte a exemplars que arribaren com a regals i que contribuïren de manera important a la raça. Com per exemple el 1964, "Hardy" (JRI-5) un regal del Duc de Beaufort (Beaufort Hunt Club al Regne Unit) pel guanyador eqüestre australià de la medalla d'or olímpica: Bill Roycroft. També "Kiss Me Kate" (JRI-6) fou un regal de la Duquessa de Bedford (Bedford Hunt Club en UK).

El 1972 es va formar oficialment el Jack Russell Terrier Club of Australia.[1] Aquest club va instituir un sistema compressiu de registre junt a un estàndard formal de la raça. També va iniciar discussions amb el Kennel Council Club d'Austràlia per reconèixer i registrar la raça. El 25 d'octubre de 2000, finalment, la Federació Cinològica Internacional (divisió d'Europa) reconegué oficial i definitivament la raça Jack Russell Terrier emprant l'estàndard australià.

Entrenament[modifica | modifica el codi]

El JRT té una facilitat natural per córrer i saltar a gran velocitat pel que pot destacar en proves d'Agility.

Com que és un gos de treball i caça, té una forta tendència natural a bordar per indicar la ubicació d'una presa, també cava sense esma mentre usa les mandíbules per arrancar herba i terra, fins a fer un forat que li permeti introduir-se sota terra on es troba el seu objectiu, que pot ser un os enterrat per un altre gos o fins i tot acorralar una rabosa al seu cau. Bordar i excavar són algunes de les qualitats més apreciades d'aquest terrier, tot i que, irònicament, poden convertir-se en un greu problema en mans d'amos inexperts o amb poca informació respecte a la seva naturalesa. Per això cal fer èmfasi en exercitar-lo i entrenar-lo diàriament, en cas contrari començarà a mostrar comportaments molestos com ara bordar en excés, intentar fugir del jardí, cavar forats en llocs on no volem, trencar plantes, hiperactivitat, agressivitat... Una alternativa recomanable, que a més de fer-lo feliç li permetrà saltar i córrer, és inscriure'l a cursos d'Agility.

Salut[modifica | modifica el codi]

JRT de pèl llis.

En general el terrier de Jack Russell és un gos saludable, alegre i exuberant, però al ser una raça que descendeix del Fox terrier pot patir del sistema locomotor Atàxia i Mielopatia del terrier (Atàxia hereditària) i presentar a l'ull luxació del cristal·lí. Per reduir els riscos al mínim, els criadors responsables han de realitzar creuaments només entre exemplars amb un historial genealògic conegut i rigorosament certificat. Els mascles i femelles destinats a la reproducció han de ser medicament revisats i declarats lliures d'aquests malalties.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]