Teulada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la població, per a la part superior de les cases vegeu teulada (construcció)
Teulada
Escut de Teulada
(En detall)
Localització

Localització de Teulada respecte del País Valencià Localització de Teulada respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Teulada.jpg
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Dénia
Gentilici Teuladí, teuladina
Predom. ling. català
Superfície 32,25 km²
Altitud 185 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
14.452 hab.
448,12 hab/km²
Coordenades 38° 43′ 45″ N, 0° 06′ 07″ E / 38.72917°N,0.10194°E / 38.72917; 0.10194Coord.: 38° 43′ 45″ N, 0° 06′ 07″ E / 38.72917°N,0.10194°E / 38.72917; 0.10194
Organització
Nuclis
• Alcalde:

2
Antoni Joan Bertomeu Vallés
Codi territorial 03128
Agermanament Teulada (Itàlia)
Heiligkreuzsteinach
Web

Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme del municipi de Teulada abraça una extensió de 32,24 quilòmetres quadrats. Situat al sud-est de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià, el territori està environat pels termes de Benissa, Gata, Dénia, Xàbia i el Poble Nou de Benitatxell; al sud, la Mediterrània li imprimeix el caràcter mil·lenari d'aquest mar de fenicis, grecs i romans.

Al nord les muntanyes de les Cel·letes, el Tossal Gros, la Solana de Canor i l'Abiar configuren un escenari que s'endevina feréstec quan ens acostem per les entrepenyes de la Garganta: espais que es mantenien immaculats fins fa uns anys, quan començaren a desfigurar-los unes pedreres.

Altres zones muntanyenques les trobem al sud-est, amb la de la Viuda, el cap d'Or i la Penya de l'Àguila, també afectades per aquest verí destructor.

La resta del territori ocupa tres gran espais, un correspon a la part central, entre les muntanyes del nord i la línia imaginària que segueix d'est a oest el barranc de la Borda, conformat per tossals, depressions, abancalaments, petites planes, comes, costeres, fondalades... tot un conjunt d'espais d'orografia variada, on es poden contemplar encara els terrenys on es practicava la que era la principal activitat i la font de vida del municipi i dels seus habitants fins als anys 60, l'agricultura; una segona part, des d'aquesta línia imaginària fins al límit de la costa, amb la mar per horitzó, amb una morfologia del terreny molt semblant a l'anterior, més abundant de petits boscos de pins, i convertida des de fa més de tres dècades en llocs d'habitatge per a molts residents, procedents d'arreu del món, que han fet d'aquest espai quasi un continuum habitat d'oest a est del terme.

La quarta part és la frontera marina, un espai obert al mediterrani, amb roquissars altius i impressionants al cap d'Or i voltants, continuats cap al sud per una costa que va baixant, alternant platges i bancs rocallosos, fins a arribar al Cap Blanc, de nou en zona escarpada en altura, però d'un material margós i de color clar, germà menor en qualitat de rocam del Cap d'Or.

Sols uns pocs barrancs travessen el terme: el del Pas, que arreplega les aigües o s'ajunta amb els de les Comes, la Font Santa, l'Almatar o l'Alcassar, format el barranc de les Sorts o de la Rambla; el de la Borda, que des de la partida de Benimeit, va a parar al de del Pas; i el de la Font de l'Horta, que des de Benimarco, s'enfila cap a la Garganta per a perdre's, engolit, en el riu Gorgos, ja en terme de Dénia. Altres barrancons apareixen aquí i allà del terme per a deixar escapar les aigües de les intenses pluges estacionals.

A més de la carretera general 332, abans camí reial, una variada xarxa de camins, molts d'ells antics, recorren tot l'espai del territori i comuniquen els dos nuclis, Teulada i Moraira, amb la resta de zones habitades i terres del terme. Actualment en les urbanitzacions –Cala Baladrar, la Cometa, el Pla de Mar, el Tros de la Retora, Cap Blanc, Fanadix, Moravit, la Sabatera, Paitxí i el Pinar de l'Advocat–[2] es disposa una espessa xarxa de carrers que hi facilita l'accés.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

En el terme municipal de Teulada es troba també el nucli de població de Moraira, situat a la costa.

Localitats limítrofs[modifica | modifica el codi]

Limita amb els termes municipals de Benissa, el Poble Nou de Benitatxell, Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista general de Teulada des de la partida de Benimarco

El territori que hui coneixem com a terme municipal de Teulada ha conegut la presència de l'home des dels temps més pretèrits. Són diversos els jaciments prehistòrics que ens indiquen que diverses zones del terme van estar habitades per l'home prehistòric, que va deixar testimoni de la seua presència.

El jaciment més antic, i sens dubte el més important, no només de Teulada, sinó dels més antics de tota la Mediterrània és la Cova de la Cendra. Situat en una de les vessants del Cap d'Or presenta una gran riquesa d'estrats que es remunten al Paleolític Superior, entre els 15.000 i 20.000 anys aC. Més abundants són els jaciments de l'Edat del Bronze (entre 1600 i 1200 aC). Destaquen els llocs coneguts com a Morro del Castellar, Tossal de la Font Santa, Cova dels Rates, Punta de Moraira, etc.

La cultura ibèrica es troba representada per un bon nombre de jaciments arqueològics en els quals s'han trobat sobretot restes ceràmiques i estructures de poblats, però és en el període romà quan el terme de Teulada, prop del municipi romà de Dianium, experimenta una gran importància en la quantitat d'assentaments, consistents bàsicament en vilae o cases de camp, dedicades a les explotacions agràries, esteses per tot el territori.

La llarga estada dels pobles islàmics també deixaren petges que durarien fins als nostres dies en la toponímia i en la cultura popular.

Amb l'arribada de les tropes de Jaume I al segle xiii, comença a aparèixer en els escenaris de la història el nostre municipi i amb ell va configurant-se una personalitat històrica a través dels temps.

Després d'uns primers anys sota el poder reial al segle xiii, passen les terres del terme de Teulada a diversos senyors com Roger de Llúria, Bernat de Sarrià, tot formant part del terme del castell de Calp. A finals del segle xiv, sent senyor de Teulada, Alfons d'Aragó, aleshores comte de Dénia, s'aconseguí crear el terme municipal de Teulada, separant-lo dels termes de Benissa i Calp, que fins aquell moment era un terme únic.

Entre els segles xiv a xvii Teulada es va veure contínuament atacada pel corsaris i pirates barbarescos del Mediterrani, motiu pel qual hagué de reforçar les muralles de la vila i la vigilància de la costa amb construccions defensives. Tota l'edat mitjana transcorre enmig d'una economia que té com a única font de subsistència l'agricultura de secà per a l'abastiment i l'intercanvi. D'aquesta època destaca la tradició de l'estada de Sant Vicent Ferrer a Teulada, quan vingué a visitar la seua germana Constança casada amb l'escrivà de la vila.

Al segle xvii, després de dues centúries sota el senyoriu dels Palafox, Teulada coneix moments d'expansió urbana amb la construcció de la sala dels Jurats i l'església fortalesa de Santa Caterina. Al segle xviii es construí el castell de Moraira per tal de protegir la costa.

El segle xviii, després de la guerra de Successió, aquestes terres experimenten moments de millora i expansió econòmiques que desemboquen en un augment demogràfic considerable.

Al segle xix, amb la desaparició del senyorius, Teulada s'incorpora a la Corona. Per aquesta època, sobretot a fins de segle, l'elaboració de la pansa coneix els millors temps d'expansió. A mitjans d'aquest segle comença a formar-se el nucli de Moraira, no massa lluny del castell.

Durant el segle xx, el terme de Teulada restarà estancat en l'economia i la demografia, durant la primera part de la centúria; a partir dels 60, comença una altra etapa que canviarà per complet la fesomia del municipi des de la seua creació al segle xiv. Amb el turisme i els nous temps, tots els indicadors de progrés d'una comunitat s'encendran en verd i es disparen cap a límits insospitats temps abans. Aquest progrés material ha comportat, però, tan grans canvis estructurals en l'ànima i cos d'aquest territori, que poden fer trontollar el patrimoni de tants i tants segles.

Evolució històrica del recinte emmurallat[modifica | modifica el codi]

La franja litoral de la comarca de la Marina ha estat des de final del segle XIII habitada per una població majoritàriament cristiana, que constituïa una barrera enfront de les invasions i els atacs de pirates i barbarescs per mar. La primitiva defensa de la costa estava determinada pels castells de Calp, Dénia i Altea, entre d'altres, que comprenien, cada un d'aquestos, un territori sota la seua protecció. Dins del territori del castell de Calp es trobava l'alqueria de Teulada, que ja apareix en les donacions del Llibre del Repartiment a partir de 1249.

Almenys a partir de 1277 ja hauria d'haver-se realitzat una repoblació nombrosa, ja que durant eixe any té lloc la concessió de la carta de poblament de Teulada i altres alqueries pròximes a favor de Bernat Durand i cent pobladors més.

A principi del segle XIV devia estar constituïda una comunitat cristiana, segons es dedueix de la relació de rectors de les parròquies que acudeixen als Sínodes de la catedral de València l'any 1310, entre els quals es troba el de Teulada. A final d'aquest mateix segle, Teulada comptava amb 52 llars i pocs anys després, en 1377, aconsegueix la independència municipal; en 1386, l'assignació de terme municipal propi independent dels de Benissa i Calp.

A final del segle XIV, els teuladins disposaven de permís del bisbat per a edificar «...la dita universitat de Teulada vol et entén construhir, edifficar e fundar una sglésia en lo dit lloch de Teulada con ne haja obtenguda licència et comissió del reverend bisbe de Valencia...». A principi del segle XV comptava amb 65 llars i es conserven documents de l'època amb els noms dels rectors de Teulada. També es té constància de l'existència d'un mur de fortificació de la població segons es dedueix: «Lo señor Marqués ab la dita carta de gràcia mana que ço que procehia pagar al consell de Teulada en lo dit do de XX mil florins, convertesquen en la obra del mur ordenada sots certa condició...» i en una altra pàgina del mateix document s'indica que «les dites obres foren acomplides segons que erean obligats.»

Teulada va rebre en 1410 la visita de sant Vicent Ferrer, on, segons la tradició, va realitzar diversos miracles alguns dels quals s'escenifiquen, hui en dia, en els coneguts miracles. Aquesta tradició ha arribat fins als nostres dies com una de les senyes d'identitat dels teuladins amb més força.

En un protocol de 1476 del notari de Xàbia, Sebastià Xulbi, es parla del mur Nou, com a límit d'una propietat que apareix en un document privat «Item medietatem pro indiviso cuiusdam ovilis franqui e quiti, siti e positit intus murum novum dicti loci.» (AMD: Protocol Sebastià Xulbi R 303). Però, sobretot, és en el segle XVI quan es troben abundants notícies sobre la fortificació de la vila i la construcció de l'església de Santa Caterina.

A mitjan d'aquest segle, en 1551, es té constància de la construcció d'una torre de defensa al costat d'un edifici denominat quartijo, també d'ús defensiu, al mateix temps que es construeixen torres de defensa a Calp i a Benissa, totes costejades per Jerònima Pujadas, la qual, en el plet que manté contra Joan Palafox, aporta la documentació demostrativa d'haver gastat molts diners en aquestes obres de fortificació: «Primerament en lo loch de Teulada per a la fortificació del dit loch e defensa dels pobladors de aquella y ha un quartijo eo un edifici axí dit e nomenat que tenen los pobladors de dit loch per poder-se defensar en aquell ..ïtem diu ut supra que per a la fortificació del quartijo se ha fet una torre la cual está en acabança e sta de tal manera constrohida que poden de dita torre deffensar dos panys eo quarters del dit quartijo...ïtem diu ut supra que per a fortificar-se los del dit loch en lo dit quartijo e torre tenen necessitat de demolir e derrocar alguna casa eo cases de les quales axí per la propinquitat de aquelles com altres, podrien los enemichs desfer lo dit quartijo e molestar en gran manera als que. s farien forts i es defendrien en aquell.» (ARV. Processos de Madrid, 2283, 83j).

L'any 1562, l'informe de Joan Baptista Antonelli no esmenta esta obra de fortificació, sinó que recomana que es revisen les muralles per a veure si és millor fortificar-les o acabar de fortificar l'església. (A.G.S. Estat, Llig 141, f 171). (A.G.S. Estado, Llig 141, f 171).

En 1582 és concedida llicència pel virrei de València al poble de Teulada per a imposar contribucions especials amb la finalitat de comprar dues cases contigües a l'església i acabar les obres de fortificació iniciades anys arrere. La petició de llicència per a imposar impostos està acompanyada de diversos testimonis que declaren la necessitat que té la vila de Teulada per a fortificar-se. El síndic Joan Banyuls en nom dels justícia, jurats i consell de la vila de Teulada diu que: «dita vila estava situada e posada en frontera de la mar...» i estava exposada als atacs de moros i turcs. D'altra banda, «estava aquella poch fortificada...», motiu pel qual es determina reunir consell general en el qual «..acordaren unànimes de acabar un fort que y ha comensat que comprèn l'església de dita vila e dos cases junt a d'aquella per a poder-se resistir en temps de necessitat...». També es troben altres testimonis en el mateix sentit com el de Guillem Banyuls, notari de Xàbia, escrivà i assessor del Consell de Teulada; el de Lluís Vives, mercader de Benissa, i el de Cristòfol Sapena, cavaller de Xàbia. Davant d'aquestos informes el virrei de València, Francesc de Moncada, va concedir permís per cinc anys per a imposar l'impost de la cisa. Aquest permís pareix que després va ser prorrogat.

Les obres de construcció de l'església fortificada i de les noves muralles continuen a final del segle XVI i principi del XVII, com ja preveien les autoritats teuladines, amb els diners dels quinze anys de cisa. L'any 1602 no estaven acabades les obres, i es torna a sol·licitar la imposició de cises, petició que es repeteix en els anys 1608 i 1614. L'any 1609, la defensa de Teulada estava realitzada per un capità, 130 soldats, 100 arcabussos i tres peces d'artilleria, estes xifres se suposen que incloïen la defensa de la costa. En 1614 es troba un informe positiu del marqués d'Ariza i baró de Teulada, en el qual s'enumeren les raons favorables a la nova imposició de cises. Una vegada acabat el procés de fortificació que havia de durar 35-40 anys (1572-1610), la vila de Teulada experimentarà un augment demogràfic notable: a finals del segle XVI Teulada comptava amb 129 cases (any 1589), en 1609 comptava amb un total de 160 cases i en 1629 s'arribarà a les 228 cases. A partir d'aquest moment, comença la forta crisi demogràfica i econòmica que reduirà molt la seua població.

Una vegada concloses les obres de fortificació de la vila es construeix la casa de la vila o Sala de Jurats i Justícia (Sala del Consell). Aquest edifici va ser acabat l'any 1620 i en la seua façana va ser gravat un rellotge de sol l'any 1639.

Altres notícies posteriors sobre el recinte murallat es produeixen a meitat del segle XVII (concretament de 1667), quan es té notícia de la denominada porta de la Barbacana, que donava accés a un possible recinte interior de la fortificació al costat de l'església. Aquesta porta, situada prop de la casa abadia, va ser derrocada l'any 1901. Del segle XVIII es coneix la porta de Baix, que estava al principi del carrer de Baix, per un document sobre comptes municipals. També es té notícia de la torre campanar, que amenaçava ruïna, que degué ser derrocada a final del segle XIX, i es va edificar una altra de nova en l'angle sud-est de l'església.

L'any 1940 es derroca el Portalet, una porta existent al carrer de Sant Vicent o de la Manegueta, per qüestions estètiques o de millora urbanística, segons les actes de l'Ajuntament. En aquestos anys s'obri una comunicació entre el carrer de Sant Bonaventura (C/ Nou) i el carrer de Sant Josep (C/ La Sala), i es derroca una casa adossada al mur nord del recinte que és derruït també. A principi del segle XX encara estaven en peu les torres de Blasco (al final del carrer del Mur) i, una altra, a la part posterior de la casa d'Ivars, segons es pot observar en els plànols del Dr. Pitarch (1924) i de J. Cardona (1929).

El contingut d'aquest article (basat en els treballs de Joan Ivars Cervera i Josep Ivars Pérez) incorpora material de la declaració del Bé d'Interés Cultural publicat en el DOCV Nº 5657 l'11 de desembre de 2007 (text), que es troba en el domini públic de conformitat a allò dispost en l'artícle 13 de la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola.

La llengua[modifica | modifica el codi]

Des del segle xiii, amb l'arribada dels exèrcits de Jaume I, i posteriorment amb les successives repoblacions, aquí s'ha parlat el valencià, la denominació autòctona de la llengua que portaren els conqueridors, el català. La varietat dialectal és la pròpia de la Marina Alta. A Teulada, poble de cristians vells, no hi hagué cap canvi poblacional traumàtic com ocorregué als pobles de cristians nous de l'interior de la comarca, on l'arribada de nous repobladors al segle xvii comportà canvis que afectaren a la llengua quotidiana. La continuïtat de la nostra parla és un fet des dels segles xiii-xiv fins als nostres dies. Sols amb els canvis que començaren al segle passat, la nostra llengua s'ha vist influenciada de manera aclaparadora pel castellà i des de fa poc per altres llengües, ja pròximes a la nostra en l'espai (anglés, alemany, francés...) que ha repercutit negativament en la salut i progrés de la llengua i parla tradicionals.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pedro García Llobell UCD
1983 - 1987 Miguel Martínez Llobell PP
1987 - 1991 Miguel Martínez Llobell PP
1991 - 1995 Miguel Martínez Llobell PP
1995 - 1999 José Bertomeu Cabrera PP
1999 - 2003 José Ciscar Bolufer Ciudadanos por Moraira
2003 - 2007 José Ciscar Bolufer PP
2007 - 2011 José Ciscar Bolufer
Antoni Joan Bertomeu Vallés
PP
Des del 2011 Antoni Joan Bertomeu Vallés PP

Demografia[modifica | modifica el codi]

Teulada compta amb una població de 14.236 habitants (INE 2008), un 60,37% dels quals és de nacionalitat estrangera. Segons aquest mateix cens, es tracta del 5é municipi de l'Estat espanyol amb més percentatge de forans. El 23,25% del total de la seua població dels residents de Teulada és de nacionalitat britànica, el 13,19% alemanya i un 10,46% del total és d'altres nacionalitats de la Unió Europea. Els residents que no provenen de cap país de la UE (incloent Espanya) representen el 8,35% de la població, i són majoritàriament iberoamericans.[3]

Evolució demogràfica de Teulada[4]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2008
Población 2.448 2.944 3.347 3.020 3.313 2.913 3.194 3.104 2.894 2.988 3.487 5.365 9.328 11.983 12.745 13.281 14.236

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica, que antany va ser l'agricultura, és actualment el sector serveis basat en el turisme.

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Caterina[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Caterina

Es pot datar l'inici de la seua construcció a principis de l'últim terç del segle xvi, sobre una primitiva església gòtica que havia sigut construïda entre finals del segle xiv i principis del xv. L'edificació d'aquest temple respon a una doble funcionalitat: religiosa i defensiva. Els continus atacs de la pirateria barbaresca que des de les costes d'Àfrica van castigar greument i sovint els pobles de litoral valencià. Arquitectònicament l'església consta en l'actualitat de dues parts ben diferenciades: la primitiva, del segle xvi, i una sèrie d'ampliacions que van des del segle xviii als nostres dies.

Sala de Jurats i Justícies[modifica | modifica el codi]

Sala dels Jurats i Justícia
Article principal: Sala de Jurats i Justícies

Construïda en la segona dècada del segle xvii, en un moment d'expansió urbana, econòmica i demogràfica de la vila. Ens consta la data de 1620, possiblement de la finalització de l'edifici que podem observar en el ràfec de la façana principal. El pòrtic que presideix l'edifici ha servit en èpoques passades de llotja de contractació i comercial. La Sala, nom popular d'aquest edifici, és una mostra d'arquitectura civil del segle xvii que està orientada cap al sud i edificada en pedra "tosca" o arenisca; la planta és rectangular i d'una sola crugia. El frontis té una simetria harmoniosa amb un balcó central i dues finestres rectangulars en vertical, coincidint en la part baixa amb els tres arcs de tipus carpanell.

Castell de Moraira[modifica | modifica el codi]

Castell de Moraira
Article principal: Castell de Moraira

És conegut amb aquest nom el fortí que es troba sobre una elevació rocosa de pedra tosca dominant la platja de l'Ampolla i tota la badia de Moraira. En contra de l'opinió generalitzada que datava aquest baluard en el segle xvi com una obra de Juan B. Antonelli, hui sabem que va ser construït al segle xviii. Sobre la porta d'accés domina l'escut reial de la casa dels Borbons, el qual està datat a 1742, possiblement l'any de finalització de l'obra. És un edifici amb planta de pota de bou, amb façana semicircular orientada cap al sud: l'ingrés es realitza per la part nord on hi havia una tenalla de protecció davant de la porta en arquitrau, a la que s'accedia després d'haver creuat un fossat, sobre el qual es disposava d'un pont llevadís. Les parets estan en talús amb una alçària de 10 metres i construïdes amb maçoneria ordinària, revestit per carreus de pedra procedent de la mateixa zona costanera. Una imposta de mitja canya marca el límit entre el cos de l'edifici i la coberta, protegida per una xicotet mur corregut que presenta set obertures en forma de saetera, on es col·locaven els canons.

Torre del Cap d'Or[modifica | modifica el codi]

Torre de de guaita del Cap d'Or
Article principal: Torre del Cap d'Or

Aquesta torre, com moltes altres que hi ha al llarg del litoral mediterrani, es va edificar com a conseqüència de l'informe que va emetre l'arquitecte J. B. Antonelli l'any 1563. Es va procedir a la seua construcció per a protegir el litoral de possibles incursions dels pirates barbarescos. Edificada sobre el punt més alt del Cap d'Or i quasi en el límit dels penya-segats, és de planta circular, amb un perímetre de 26 metres, i els murs en talús construïts amb maçoneria ordinària i esquerdejats amb morter. El mur està coronat per mènsules que, en la part de llevant, sustenten un matacà. La torre, d'11 metres d'alçària, és tota ella massissa fins més de la meitat, de manera que no puga accedir-se al seu interior des del nivell del sòl en no disposar de cap porta.

Ermita de Sant Vicent Ferrer[modifica | modifica el codi]

Ermita de Sant Vicent Ferrer

L'actual edifici començaria a construir-se ben entrada la segona mitat del segle xviii, concretament en els anys 1767 i següents. L'ermita és de planta rectangular amb els cantons de pedra arenosa picada i encadenada, formant un dentellat amb el mur construït de pedra i morter. Mereixen ser destacats l'altar major amb una excel·lent pintura sobre taula de Sant Vicent atribuïda popularment a Joan de Joanes, encara que fins hui no s'ha pogut confirmar aquesta atribució sí que pareix de l'escola de primitius valencians del segle xvi.

Ermita de la Divina Pastora[modifica | modifica el codi]

Ermita de la Divina Pastora

No es tenen dades documentals que ens donen a conéixer l'època de la construcció de l'ermita, però sí que sabem que va ser renovat l'any 1861 i que en la dècada dels 70 del segle xix va ser col·locada la campana en l'espadanya. En primer lloc cal destacar l'existència de dos estils: la portada, renaixentista i la resta de l'ermita, barroca.

Ermita de la Font Santa

Ermita de la Font Santa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ermita de la Font Santa

L'origen d'aquesta ermita pot remuntar-se a temps molt antics, concretament cap al segle xv, data en què, segons tradició Sant Vicent Ferrer va realitzar el miracle de fer brollar aigua sobre la pedra a petició de la seua germana Constanza que vivia en Teulada; des de llavors es diu que la font brolla aigua, gota a gota, sense que canvie el cabal, ja es tracte d'anys plujosos o molt secs. Si bé aquesta tradició es referix a l'esmentat segle, pareix que l'edifici actual de l'ermita cal datar-lo cap a mitjan segle xix. L'existència d'aquesta ermita pot ser també la cristal·lització d'un antiquíssim culte a la deessa romana Diana, ja que a uns cent metres d'ella està la font de la Jana sobre la qual hi ha diverses llegendes d'encantaments com la llegenda de la Joanaina que ens porten a aquell llunyà món pagà tan pròxim a les forces de la naturalesa.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren a Teulada en honor de Sant Vicent Ferrer a partir de diumenge següent al de Pasqua de Resurrecció, en els mesos d'abril o maig, d'acord amb el calendari litúrgic, sent el dia principal el dilluns on destaca la Processó de Sant Vicent. A més els focs artificials, la Cavalcada i les Vaquetes. Un altre dia important és el dia de les quintades.
  • Altres festes. - Festa del Moscatell: se celebra tots els primers dissabtes de Setembre commemorant que el municipi té vinyes famoses, amb el raïm de Moscatell, matèria primera per l'elaboració de la mistela.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Teulada» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 18 d'agost de 2010].
  3. Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  4. Població de fet segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teulada